Cultura

La gresca torna al Berguedà per Carnestoltes Destacats

Diversos pobles del Berguedà tornaran a omplir-se de gresca i xerinola a finals de febrer. El Carnestoltes és a tocar i ajuntaments i entitats es preparen per organitzar el programa d’actes del Carnestoltes d’enguany. Una de les festes més concorregudes serà la de Berga, on s’espera una alta participació de comparses que sortiran al carrer per lluir les disfresses que han preparat durant les darreres setmanes i alguns, també, les espectaculars carrosses que han confeccionat. 
Pànxing Berguedà ha parlat amb tres comparses que fa anys que participen en el Carnestoltes de la capital. Són únicament una petita representació de totes les colles que fan possible que Berga s’ompli de gresca durant la tarda de Carnaval. Els seus membres han explicat com es preparen per a la festa i com decideixen quina serà la disfressa de l’any. Tots ells asseguren que al darrere hi ha moltes hores de feina i d’esprémer-se el cervell, però a la vegada, tenen clar que l’esforç val la pena. La festa i la gresca que gira entorn de la celebració més esbojarrada del calendari és el que els enganxa a continuar-hi participant any rere any.
 
ELS AMICS DEL BIGOTI
 
Pollastres a l’ast Pit i Cuixons, Supercrispetes, Sipusitoris, Olives Verges o Gotes del núvol Berga són algunes de les disfresses amb les quals han participat en el Carnestoltes de Berga una de les colles que més impacten als ciutadans que surten al carrer durant la rua de comparses. No tenen cap nom, però són fàcils de reconèixer i difícils d’oblidar. Un bigoti negre és el seu tret distintiu, i les disfresses i un espectacle gairebé sempre amb crítica i humor sobre temes berguedans, el seu segell. Són una colla d’amics berguedans, una vintena de joves, que durant l’any viuen i treballen escampats pel territori i que aprofiten el Carnaval com a excusa per retrobar-se i passar-ho bé. 
 
Així ho expliquen els seus membres, que fa una dècada que es disfressen conjuntament. “Alguns de la colla van disfressar-se a la nit, durant el ball, d’Administradores. Ho van petar molt fort. L’any següent vam sumar-nos-hi tots plegats i vam participar en la rua de Cofois, fent els Elois amb rucs, el Ballet de Déu, i fent sortir la gent a ballar... i des de llavors cada any mirem d’esvalotar el galliner més i més fort”, asseguren ells mateixos. 
 
Els Amics Del Bigoti
 
Per als joves, la clau per tenir una bona idea són els sopars previs. Es troben per fer un bon àpat i una pluja d’idees per “anar-hi donant voltes”, expliquen. “Arriba un moment que diem: ho tenim!”, i a partir d’aquí treballen per desenvolupar la idea. Detallen que en el cas que la carrossa tingui complexitat, la comencen a construir setmanes abans però confessen que l’espectacle que ofereixen al carrer és més espontani: “El preparem la darrera setmana i la nit abans el rematem. A mesura que anem fent la rua mirem de millorar-lo i gaudir-lo més. Sempre intentem que sigui original, diferent, surrealista i èpic, però sobretot l’objectiu és que nosaltres ens ho passem teta”. 
 
Tenen clar que el millor del Carnestoltes, més enllà de la rua, és tot el procés que hi ha al darrere. “Durant el muntatge i les setmanes prèvies sempre hi ha ambient”. I és que asseguren que “el millor premi és veure com any rere any, la gent gaudeix amb el que fem, igual que ho fem nosaltres”. 
 
 
LA COLLA DE LES MOTOS CREIX
 
Tampoc seria Carnestoltes a Berga sense la presència de la comparsa que acostuma a cridar l’atenció dels espectadors per la gran elaboració de les seves disfresses, en moltes ocasions, amb un punt de fantasia i sempre plenes d’originalitat. Es tracta de la comparsa de les motos, coneguda també com la colla del Rábago, fent referència al nom d’un dels seus promotors, Carlos Rábago.
 
Alguns dels seus integrants més antics expliquen que tot va començar el 1992, quan una colla de motoristes, mentre feien un got al bar Cim d’Estela del carrer Barcelona, van decidir disfressar-se per Carnestoltes. Aquell primer any es van llogar totes les disfresses, però va ser el primer i segurament el darrer que van ser llogades. Una de les principals característiques d’aquesta colla que omple de color i elegància els carrers de Berga durant la seva desfilada, és que els vestits es confeccionen a mà un a un durant les setmanes prèvies a la celebració. “Tot ens ho fem nosaltres i tothom fa el que pot o sap fer. Hi ha qui talla, d’altres enganxen, altres cusen a màquina...”, relaten. Tot ho fan al local que els deixa l’associació de veïns de Santa Eulàlia, a l’antic centre cívic. 
 
La Colla Del Rabago
 
Abans de cosir, però, cal tenir la idea. En els darrers anys, la colla ha seguit un mètode de funcionament gairebé rutinari. “Ens reunim al gener, un cop ja han passat les festes de Nadal, i el Carlos Rábago és qui sempre porta la idea i ens ensenya fotos del que ha pensat. A partir d’aquí comencem a treballar”, expliquen. Habitualment els homes treballen en la construcció de la carrossa, sempre que es pot fent servir materials reciclats. “Al mateix temps les dones comencem a pensar com farem el vestit, quines robes poden utilitzar-se, els colors i ens repartim les tasques per tirar-ho endavant”, afegeixen. També hi ha un equip de joves que s’encarrega dels més petits i que prepara una coreografia per ballar durant la rua. Les carrosses les van començar a construir al pati que hi ha al costat del taller mecànic, i també durant uns anys les han fet en una nau del polígon de la Valldan, cedida pel Joan Grau.
 
Durant tots els anys que fa que hi participen han lluït disfresses molt diferents: han anat de gnoms, dinosaures, egipcis, tailandesos, tucans, sols i llunes, pallassos de caramels i una llarga llista de propostes més. Un gran grup d’integrants, en alguns casos fins a un centenar, acompanyats per una carrossa, que en els darrers anys, ha estat de grans dimensions com la nau de l’espai, la caseta de llaminadures o el vaixell pirata. Són moltes les persones que hi participen, “però no tots som del grup de motoristes, alguns d’ells encara hi són, però amb el pas del temps s’hi ha anat sumant gent que han vingut convidats i que s’hi han volgut quedar portant la família i els amics”. 
 
La Colla Del Rabago   Bergueda
 
Tot i que asseguren que el que els mou a participar en la festa és que s’ho passen d’allò més bé, han deixat clar que hi ha molta feina de preparació. “Molta gent es pensa que és només passar-s’ho bé aquell dia, però hi ha molta dedicació i també despesa econòmica que difícilment queda coberta”, puntualitzen. Una petició que tenen, “per donar més visibilitat a la feina feta”, és que les carrosses participants poguessin estar exposades durant uns dies en algun espai de la ciutat. 
 
 
LA VALLDAN, XERINOLA I SENTIMENT DE POBLE
 
Quina és la colla que més ha reivindicat el seu esperit de poble amb una gran participació de persones i amb la confecció de carrosses de gran format i amb efectes especials? Segurament hi ha poca discussió. Es tracta de la colla de la Valldan, que va participar per primera vegada al Carnestoltes de Berga l’any 1991 amb un llarg tren que va aconseguir recórrer els carrers de la ciutat durant la rua. Després d’un descans de dos anys, des del 1996, els de la Valldan hi han participat de manera ininterrompuda i de moment, asseguren que tenen corda per a anys. 
 
Tot i que el gruix de la comparsa el formen veïns de la Valldan, els seus impulsors han destacat que és una colla oberta a tothom, “amb la presència de persones que no són de la Valldan i vénen de Berga i de poblacions veïnes”. I és que asseguren que per a ells el Carnestoltes és una festa oberta a tothom on l’objectiu és passar-ho bé. “Tenim gent de tot arreu, de totes les edats i de molts perfils diferents”, diuen.
 
Ja fa unes setmanes que l’engranatge per posar a punt la disfressa i la carrossa d’enguany ha començat a funcionar. “El centre cívic de la Valldan es converteix en un taller on es talla la tela i es preparen els elements que formen part de la disfressa, llavors ho repartim als participants perquè s’ho acabin de cosir a la mida”, expliquen. I és que serien moltes hores de feina haver de posar a punt un per un tots els vestits. L’any passat, per exemple, van ser al voltant d’un centenar de persones.
 
La Valldan
 
Tot i que en les darreres setmanes han de prémer l’accelerador, el Carnestoltes es prepara, pràcticament, d’un any per a l’altre, tot i que la feina s’inicia després de la festa major de l’estiu i s’accelera després de Nadal. “Quan acabem la rua d’un any comencem a pensar i fem una pluja d’idees per acabar escollint la idea més original, “però també la més factible per la seva complexitat i, sobretot, l’economia”. I és que asseguren que “per molt que intentem sempre portar disfresses úniques i carrosses espectaculars, hem de tenir en compte el pressupost, perquè volem que sigui una colla on tothom pugui participar sense que els diners que s’han de pagar pel vestit i el material siguin cap impediment”. 
 
La colla de la Valldan es distingeix per portar carrosses amb efectes especials i moviments, pensats tots per un grup d’artistes i mecànics que s’espremen el cervell per ser únics. “Sempre ho aconseguim però al darrere hi ha molta feina de persones que col·laboren desinteressadament”, asseguren. I és que per als impulsors de la colla, “tothom és imprescindible per a tenir èxit: des dels que hi participen disfressant-se, fins als que confeccionen les carrosses, preparen la coreografia o els que paren la taula del sopar posterior”. 
 
Grup Valldan
 
Passar-ho bé i reivindicar el nom de la Valldan i així poder engrandir l’activitat i el sentiment de poble dels seus participants. Això és el que motiva a la colla a seguir organitzant any rere any una comparsa pel Carnestoltes que en els darrers anys ha lluït disfresses i carrosses que han impactat, la més recent, la gran màquina de cosir de l’any passat. A la llista, però, n’hi ha moltes més. Els de la Valldan han anat de rates, de sirenes, d’espantaocells, de militars, de pagesos, de bruixes i de papallones, entre d’altres.
 

Informació addicional

  • Municipi: Berguedà
Back to top