Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Cultura

Perquè plantem xiprers als cementiris?

El temps que ens ha tocat viure... per en Josep M. Rossinyol. 
L’origen de la seva simbologia funerària no és clara. Es creu que, a causa de la seva resina incorruptible, i a què sempre està verd, simbolitza la immortalitat de l’ànima i la vida eterna. Aquest arbre, en tenir una forma molt estilitzada, era un símbol, i alhora un guia, que en apuntar al cel ajudava a les ànimes dels morts a elevar-se en aquesta direcció. Per a altres, el xiprer simbolitza la unió entre el Cel i la Terra, ja que mentre el seu tronc s’alça majestuós apuntant al cel, les seves arrels s’enterren profundament i verticalment apuntant cap al centre de la Terra, cap a l’infern. 
 
El mite grec de Cipariso (traducció = Xiprer)
Un jove que tenia un cérvol domesticat, un dia per error el va matar, i va ser tanta la seva pena que li va demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar eternament. Apol·lo, commogut, el va convertir en un xiprer, quedant aquest arbre, a partir d’aquest moment, relacionat per sempre amb el dol després de la pèrdua d’un ésser estimat.
 
Mitologia
En la mitologia grega, el xiprer estava consagrat a Hades, el déu de la mort.
En la mitologia romana, a Plutó, déu dels inferns. 
 
Per Horaci sabem que:
Quintus Horatius Flaccus, va viure el segle I abans de Crist, i va ser un poeta líric i satíric romà.
“Els antics enterraven els seus morts amb una branca de xiprer i embolicaven el cos amb les seves fulles”.
 
Per Plini sabem que:
El que no he pogut saber és si va ser Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus, qui va viure al segle I després de Crist, i va ser un escriptor, científic, naturalista i militar romà, o bé, Plini el Jove, Caius Plinius Caecilius Secundus, qui va viure a cavall dels segles I i II després de Crist, i va ser polític i escriptor romà. Se l’anomena Plini el Jove, per distingir-lo del seu oncle, Plini el Vell.
“Una branca de xiprer penjada a la porta d’una casa era un signe de dol perquè en aquella casa hi havia mort algú”.
 

Informació addicional

  • Text: Josep Maria Rossinyol
  • Municipi: Olius
Back to top