Entrevistes

Judit Alarcón Butxaca, escriptora Destacats

“La filosofia està molt present a la meva vida, la necessito, ja que la visc com una cosa que m’enriqueix.”
La Judit té 21 anys, és de Puig-reig i acaba de publicar el seu segon llibre. A través d’Universo de Letras, la plataforma d’autopublicació de l’editorial Planeta, des de fa uns dies ja es pot trobar a les llibreries la seva òpera prima sota el títol Cibeles, la Magna Mater. 
 
 Has començat picant a la porta d’una de les editorials més importants del país. 
Sí, tot i que no és Planeta sinó un segell derivat. Vaig decidir presentar-m’hi perquè el no ja el tenia. La por és el que ens atura i si et desprens d’ella, tens més a guanyar que no pas a perdre. Sabia on anava i a qui em dirigia, i ells em van rebre molt bé. Em van dir “deixarem que sigui el públic qui decideixi si els agrada o no” i ara toca esperar què diuen els lectors i quina rebuda en fan. 
 
 Tens només 21 anys i aquest ja és el teu segon llibre.
Teòricament, sí, aquest és el meu segon llibre, tot i que el primer el considero molt adolescent. Vaig començar a escriure Cibeles, la Magna Mater quan realment tenia coses a dir, sentia una necessitat interior i vaig decidir treure tot el que guardava.
 
 I l’escrius en castellà.
Sí. Tot i que la meva llengua materna és el català, em sento còmode escrivint en castellà. Per com sona, pel vocabulari i també per arribar a un públic internacional que, a través de les xarxes socials, ja s’ha mostrat interessat en la meva obra.  
 
 I de què va Cibeles, la Magna Mater?
El llibre és de gènere èpic amb tocs de fantasia, però no és més que una excusa per exposar un seguit de dubtes i preguntes que ens poden sorgir durant la vida, la majoria d’elles relacionades amb la metafísica. Energies, els conceptes de bé i mal i com aquests depenen de l’ànima que ho miri, el concepte de la realitat mateixa, el sentit de la vida i de l’existència que pot arribar a ser un sense sentit... Tot això a través de la història i el punt de vista dels personatges que apareixen en el llibre.
 
 Carai, tot plegat, molt filosòfic. 
Sí, és molt filosòfic, m’agraden molts aquests temes. La filosofia està molt present a la meva vida, la necessito, ja que la visc com una cosa que m’enriqueix. Així intento que es vegi en els llibres. Tots busquem algun sentit, alguna cosa a la qual agafar-nos per no sentir-nos buits i sols.
 
 I com sorgeix en tu aquesta necessitat d’escriure? 
De fet, sempre l’he tinguda. Vaig escriure el primer llibre durant l’ESO. Era l’època de les sèries i les històries de vampirs. Tothom estava entusiasmat amb Crepúsculo i a mi no em va agradar. Així va ser quan em vaig trobar escrivint una història de vampirs. Ho escrivia a mà i ho amagava sota el matalàs. Quan ho van trobar els meus pares van quedar parats; no en tenien ni idea i, a més, no m’havien vist mai llegir gaire, sóc més cinèfila que no pas lectora.
 
 (Arribats en aquest punt de l’entrevista, la mare de la Judit, intervé orgullosa.) 
La veritat és que mai l’havíem vist escriure. No ens ho creiem. Sí que s’estava a l’habitació, però d’això a escriure un llibre... Sempre recordaré que el primer escrit que em va ensenyar per a l’institut, en veure la qualitat no me’l vaig creure. “Això t’ho has copiat!”, li vaig dir i la vaig obligar a començar-ne un de nou partint d’un full en blanc. El resultat ja us l’imagineu, oi? Em vaig haver de mossegar la llengua. 
 
Cibeles
 
 Pel que diu la teva mare, això d’escriure no és un caprici. Entenc que aquest no serà l’últim de llibre?
Ara mateix estic en el que jo anomeno “ressaca literària”. Sóc incapaç d’escriure res nou perquè encara estic atrapada en el que acabo de publicar, però m’encantaria seguir escrivint i, de fet, ja fa dies que em persegueix un nou personatge. 
 
 Això és doncs l’inici d’un nou llibre! 
S’ha d’anar alerta perquè quan decideixes començar amb un tema, hi convius cada dia. Sempre he anat descobrint personatges, tinc molta imaginació i un gran món interior, però entre els personatges que vaig descobrint n’hi ha alguns de maliciosos, d’altres no ho són tant. Ara mateix, el que em persegueix -de fet, ho fa des de fa 4 anys-, es diu Cristal i té una àuria que no m’acaba d’agradar, el veig maliciós.  
 
 Esperarem a conèixer-lo en el teu pròxim llibre abans de jutjar-lo. Quins són els teus referents? Qui o què t’inspira? 
Com t’he dit no sóc una àvida lectora. La meva imaginació s’ha forjat al cinema, fins i tot, el vocabulari que utilitzo. De fet, els llibres els escric visualitzant-los, me’n faig la meva pròpia pel•lícula. I si he de parlar d’escriptors: Anna Rice, H.P. Lovecraft, Edgar Allan Poe, Oscar Wilde... I més contemporani, el francès Michel Houellebecq. Això sense descuidar-me dels grans pensadors en general. De filòsofs em quedo amb Plató i Descartes, que m’agraden moltíssim. 
 
El llibre es pot trobar a:
Llibreria Parcir de Manresa • Llibreries de Puig-reig • 4 Cantons de Berga
I a diferents plataformes de venda digital.
Si voleu saber més coses de la Judit i les seves publicacions podeu seguir la seva pàgina al Facebook (J.A.BUTXACA)
 

Informació addicional

  • Text: Sílvia Culell
  • Municipi: Berguedà
Back to top