Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Marc i Eduard Sánchez, participants del Raiverd dels 90 Destacats

“El Raiverd va ser l’embrió del que és ara el Berguedà com a referent en esports de muntanya”.
Han passat gairebé 20 anys des que els germans Marc i Edu Sánchez van participar en el Raiverd. Ara, il·lusionats, s’han tornat a apuntar i les ganes hi continuen sent igual o més. Hem parlat amb ells per conèixer una mica més què significa per a ells i per al Berguedà la reedició d’aquesta prova d’aventura.
 
Torneu al Raiverd, aquesta vegada en parella.
La veritat és que hi tornem amb moltes ganes! Sí, el format entenem que serà diferent però la il·lusió és la mateixa. En les edicions en què vam participar, ho vam fer en equip. Érem nosaltres dos i el Joan Lluís Brau i el Xavier Bergua, algun any també van participar-hi el Ramon Díez, el Kiko Linares; a l’assistència, que era una part fonamental de la prova, hi teníem el David Soler, el Miquel Pons, el Toni López, el Raúl... Moltíssima gent i segur que ens en descuidem molts. Aquesta era una de les característiques de la prova, era tant o més difícil ser part de l’assistència com participar. Les coses han canviat molt, i la logística era una de les parts més complicades del Raiverd.
 
El Raiverd del 2018 no s’assembla al dels 90?
Home, d’entrada abans la prova durava gairebé una setmana i ara seran només 2 dies i, a més, aquesta vegada, participem en parella. Els equips abans eren de 4 però a l’assistència en necessitaves com a mínim una desena. Era molt bèstia. Era, realment “una marató d’esports d’aventura”. A més, la prova es feia a diferents comarques i aquesta vegada no ens mourem del Berguedà, però ens fa moltíssima il·lusió i vam creure que hi havíem de tornar a ser.
 
Què va significar el Raiverd per al Berguedà?
Sense dubte, va ser un bon embrió del que avui és la imatge del Berguedà en el món de les curses de muntanya. En aquell moment no es coneixien ni eren tan populars els esports –anomenats llavors d’aventura- com ara. Com equip havies d’estar molt preparat, era físicament molt dur. Nosaltres érem l’equip local i teníem molta pressió (riuen), ja que la veritat és que hi havia equips molt professionals. Físicament estàvem bastant preparats però a nivell d’orientació, per exemple, érem un desastre i era una part molt important. Segurament, ara, serà una de les disciplines més destacades també.
 
I què n’espereu, d’aquesta nova edició?
Doncs... disfrutar! Estem molt contents que s’intenti recuperar i no hi podíem faltar. Té molt sentit que es faci i, sobretot, que pugui tenir un seguiment. Va ser una fita important per al Berguedà i és, en aquest sentit, que hem d’anar tots a una per recuperar-la. 
 

Informació addicional

Back to top