Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Quim Mas, caçador Destacats

 “La feina d’un caçador de veritat no acaba matant la peça”.
Feia temps que teníem pendent fer una entrevista a un caçador, no només perquè formen part del nostre paisatge i cultura, sinó també per intentar entendre millor una afició que, moltes vegades, es criminalitza. L’entrevista la fem coincidint amb la temporada de la Cuina de la Caça que al Berguedà coincideix, si més no uns dies, amb la de la tòfona. Dos productes que en moltes ocasions també coincideixen al plat.
 
El Quim Mas, molt conegut per haver estat durant anys el cap de la brigada d’electricistes de l’Ajuntament de Berga, és caçador pràcticament des que va néixer; ja ho era el seu pare i també el seu avi, i així de generació en generació. Ara, però, creu que serà difícil continuar la tradició, ja que “a casa meva no els hi he pogut fer entendre i no em segueixen”. Ho va provar; un dels primers regals que li va fer a la seva dona va ser una escopeta de caçar, però “es va pensar que el regal era per mi”...
 
“Els caçadors som una espècie difícil d’entendre”. 
 
Doncs jo, vinc amb la ment oberta i disposada a intentar entendre’t, a veure si em convences...
No he convençut mai, ni a la meva família. Jo ho he viscut des de petit, tinc un àlbum en el qual poso fotos i apunts de cada sortida que faig. Per mi caçar és llevar-se d’hora, veure sortir el sol, caminar, estar en contacte amb la natura... m’agrada ser-hi a punta de clar. Ahir, a les 7 del matí ja era al bosc. Si ets dels primers a arribar, no et prenen el lloc. És una llei no escrita però que tothom respecta. Sempre hi vaig a Puig-reig; sóc de la Societat de Caçadors de Puig-reig i comarca, una de les que té més extensió. Pots ser-ne membre si ets de Puig-reig o hi tens parents, s’estén des de l’Ametlla de Merola fins a l’entrada de Casserres i l’altre cantó del riu fins a la riera de Merlès.
 
I això vol dir que hi vas sol a caçar?
No, acostumem a anar-hi 4. De fet, fa 41 anys que tinc el mateix company...
 
Quim Mas
 
Vinga doncs, explica’m quina és la feina d’un caçador.
La tasca d’un caçador, dels que ho sentim, no s’acaba matant la peça. Mira, a Puig-reig, el dia de Reis es va tancar la temporada. Ho fem sempre un mes abans del que diu la normativa perquè considerem que, si ara continuem caçant, fem mal a les femelles reproductores que ara comencen a estar en zel. El cicle reproductiu abans començava al març, però amb la introducció de creuaments i, potser també pel canvi de temps, ara no és tan estable i s’ha avançat. Ara ens tocarà anar a Ciudad Real i portar uns 200 conills per preparar la temporada que ve. A més, també tenim uns 100 abeuradors per l’època de sequera. Si n’hi ha, a l’estiu, els omplim per tal que els animals puguin beure. Els caçadors també mantenim els corriols i camins. La caça, en certa manera, també ajuda a mantenir el bosc net i, a més, també col·laborem amb els propietaris amb 15 camions de grava per arreglar camins.
 
He sentit a dir alguna vegada que la caça també contribueix a l’equilibri...
L’exemple més clar és en el cas dels porcs senglars. Ara és veritablement una plaga. Mira, quan vaig començar a caçar, l’any 1977, a Vilada de porc se’n mataven 4 o 5. Ara, fa poc, en un dia en van matar 23. Amb el cabirol passa una mica el mateix; no és d’aquí, s’ha introduït i, a part d’encarar-se amb els gossos, fa malbé moltes collites. Jo, però, em dedico a la caça menor, és a dir, conills i perdius, tot i que ara només vaig al conill, ja que per la perdiu s’ha de córrer més i les cames ja no m’ho permeten.
 
I per què?
És més moguda. Mira, en 5 dies he fet 26 quilòmetres. La major si no vas amb els gossos estàs estàtic. I en canvi, amb el conill et vas movent tot el matí. Per mi caçar és passejar pel bosc, observar, detectar pistes i intentar superar l’animal amb astúcia. Fem el mateix que els polítics, només que nosaltres fallem i ells no.
 
Un altre dels arguments en contra de la caça és que abans era necessària per menjar, ara no...
La veritat és que ara poques famílies saben cuinar la caça. És cert, jo ho he vist des de sempre a casa i ara ningú en vol. També és veritat que és una cuina que necessita temps, és la cuina del xup-xup, i ara tothom vol anar ràpid. Durant uns anys, la caça també va ser una distracció. Ara ja hi ha altres coses i als joves no els interessa. La mitjana d’edat sempre està per sobre dels 50. Les polítiques tampoc hi han ajudat... Som una raça a extingir. Tot i que a llocs com a Extremadura és un veritable negoci.
 
Segurament el que més us penalitza és el fet de matar l’animal.
Seguint amb el tema del menjar, no és el mateix un animal de granja que un de salvatge, però tenim els paladars tan viciats que no ho trobem ni bo. És veritat que en el cas de les granges diuen que són morts que no pateixen, però pateixen en vida. Un conill tancat en una gàbia, si està de sort, viurà amb 8 més en un metre quadrat. I això per no parlar dels pollastres, que en 25 dies els sacrifiquen, no deixant-los ni dormir en alguns casos...
 
No estic convençuda del tot, però sí que m’has ajudat a entendre millor aquesta afició.
No sóc un assassí, sóc caçador. Com t’he dit, no tot s’acaba en matar l’animal. De fet, hi ha caçadors que a vegades disparen sense matar, quan ja tenen les peces que consideren justes, només per fer córrer els gossos. També és cert que entre nosaltres diferenciem entre els caçadors i els “escopeterus”, que només volen fer-se la foto amb quantitats. Jo sóc caçador i seguiré caçant fins que pugui.
 

Informació addicional

  • Text: Sílvia Culell
  • Municipi: Berguedà
Més en aquesta categoria: « 40 anys, 40 cims! Jordi Claramunt »
Back to top