Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Indrets

El patrimoni cultural immaterial del Cadí-Moixeró Destacats

El patrimoni cultural immaterial és cada cop més valorat, però encara és força desconegut i en molts casos no té una continuïtat assegurada. Amb la finalitat de conèixer-lo millor i posar-lo al servei del desenvolupament sostenible, el Parc Natural del Cadí-Moixeró ha decidit iniciar l’inventari d’aquest tipus de patrimoni dins dels municipis que l’integren.
Els darrers anys es parla molt del patrimoni cultural immaterial, sobretot des que, el 2010, els castells van ser inscrits a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. El 2015 van seguir el mateix camí les Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus, que malgrat el nom oficial de la candidatura inclouen també la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola, que es fan amb motiu del solstici d’hivern. Aquests reconeixements internacionals, àmpliament difosos pels mitjans de comunicació, han contribuït a la valoració d’aquest tipus de patrimoni, una figura impulsada per la UNESCO i que també pot contribuir al desenvolupament del territori.
 
Hi ha dues característiques essencials del patrimoni cultural immaterial que el diferencien del conjunt de manifestacions de la cultura popular i tradicional. Per una banda és un patrimoni que es manté viu després d’haver estat transmès per les generacions anteriors. Això vol dir que aquest patrimoni té ja un cert reconeixementhistòric i que una pràctica que ja hagi desaparegut no es pot considerar com a patrimoni. Per altra banda, la població directament implicada considera que aquella tradició forma part realment del seu patrimoni cultural, és a dir que té una voluntat de mantenir-lo viu. Així, la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola és patrimoni cultural immaterial no pas perquè ho hagin dictaminat persones estudioses o organismes oficials, sinó perquè la gent que hi participa considera que ho és.
 
Aquests són alguns dels criteris que estableix la UNESCO i que ha seguit l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial (IPACIM) per a identificar el patrimoni del Parc Natural del Cadí-Moixeró. A continuació presentem alguns dels elements que s’han recollit en els primers 2 anys d’aquest projecte a llarg termini. 
 
La ramaderia d’ovelles
La vida dels pastors forma part de l’imaginari col·lectiu de la nostra societat, però és una activitat que va anar minvant especialment durant el darrer terç del segle XX. Avui no només es manté viva, sinó que ha experimentat una certa recuperació, en part gràcies a la creació, l’any 2009, de l’Escola de Pastors de Catalunya.
 
Ovelles Al Coll De Pal
 
Ricard Garcia Canal, a Bagà, Joan Planella Orriols, a Castellar de n’Hug, o Joan Guillemes de Saldes, són pastors per tradició familiar i per vocació. Amb els seus ramats d’entre 600 i 800 ovelles aconsegueixen mantenir viva una activitat econòmica rendible, que requereix molt de sacrifici i també mols coneixements de l’entorn natural, tant de la geografia com de la vida dels animals i de la meteorologia, entre d’altres. És una feina amb un valor cultural que en Ricard vol donar a conèixer a través de diverses activitats que organitza per a adults i per a canalla.
 
Ball de les Cosses
Aquest ball forma part de les celebracions de la festa major de Gósol i és protagonitzat per un grup de 20 joves del poble que s'han de comprometre a participar-hi durant cinc anys. Aquesta continuïtat, afegida a totes les hores d'assaig compartides, crea un fort vincle entre aquest grup, que posteriorment repercuteix en la cohesió social de la població.
 
Ball
 
Malgrat la seva indubtable vistositat, tant la població com l'Ajuntament comparteixen la voluntat de no convertir aquest ball en un fenòmen turístic, perquè això podria distorsionar precisament el seu caràcter patrimonial, íntimament unit als valors socials que encarna.
 
La caça
Les societats humanes sempre han practicat la caça, des dels temps més antics. Fa milers d’anys era una activitat imprescindible per a la subsistència, però amb la ramaderia va anar perdent importància com a principal proveïdora de carn. En l’entorn rural, tanmateix, sempre ha estat una activitat viva, que durant molts anys ha servit per a complementar l’alimentació de moltes famílies. 
 
Cacadors
 
Actualment la caça està molt regulada i la gent que la practica, homes i dones, s’agrupa en entitats com la Societat de Caçadors de Bagà i la Societat de Caçadors de Saldes. Avui ja no es caça per necessitat de menjar, però en els darrers anys s’ha demostrat que és necessària per a mantenir l’equilibri de determinades poblacions animals, especialment els senglars, que avui han esdevingut una veritable plaga que els caçadors ajuden a controlar.
 
El Foc de Nuet
La Nit de Nadal, les veïnes i els veïns de Vallcebre, acabada la Missa del Gall, s’apleguen al voltant d’un gran foc, seguint una tradició que, segons algunes fonts, es remunta almenys al segle XVI i que en tot cas entronca indubtablement amb les tradicions ancestrals de celebració del solstici d’hivern. Allà comparteixen una escudella de blat de moro escairat que alguns veïns han preparat i que acompanyen amb pa i un allioli de codony i patata.
 
Foc
 
És una celebració íntima, allunyada de l’espectacularitat, però en la qual participa tota la gent del poble, que anirà alimentant el foc, plogui o nevi, fins al dia de Sant Esteve, com marca la tradició. El Foc de Nuet és una ocasió de retrobament de les persones que viuen a Vallcebre i les que han hagut de marxar però que per aquesta data retorna al seu lloc d’origen.
 

Informació addicional

  • Fotografía: Eva Pinyol
  • Municipi: Parc Natural del Cadí-Moixeró

Articles destacats

Back to top