Rutes

El gorg del Salt i Borredà, una ruta literària Destacats

Fent Camí amb el Russi... en companyia dels directors de la: Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga, Biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig, Biblioteca de Gironella i Bibliobús Pedraforca.

Aquest cop podríem dir que es tracta d’una ruta a la carta. Els tres directors de les biblioteques que tenim al Berguedà, i les dues persones encarregades del bibliobús, van trucar a la revista Pànxing per veure si els podia preparar una ruta per a ells. Em va semblar una bona idea, i, pensant en ells, em va semblar que el millor era fer una ruta literària. He triat un llibre d’en Josep Maria Espinàs, en concret el titulat, “A peu pels camins de cendra. Viatge al Berguedà”.
 
Així que, tots plegats ens arribem fins a Borredà. Abans d’entrar al poble, però, els vull ensenyar el gorg del Salt. 
 
ITINERARI AL GORG DEL SALT
Aparquem el cotxe a la cruïlla de la carretera que ens portaria a Sant Jaume de Frontanyà. Ara, a peu, seguim per la carretera en direcció a Sant Quirze de Besora, passem pel costat de la casa de Cal Tisoi, fem un revolt i ja veiem un cartell indicatiu a mà dreta, “Gorg del Salt”. Baixem per un corriol que va serpentejant, fem un revolt a la dreta, deixant de banda un corriol que baixa paral·lel a la carretera, i així, fent esses, fins arribar al llit del riu, on veiem el salt a mà esquerra. Total, uns deu minuts des del cotxe. 
 
El gorg del Salt està molt a prop del poble de Borredà, a la riera Mergançol, té un salt d’aigua d’una vintena de metres d’alçada i un gorg (bassa fonda que es forma en alguns corrents d’aigua), de considerables dimensions. Ens hi fem algunes fotos i retornem amunt, i ara si que ens arribem fins el poble.
 
Gorg Del Salt
 
RUTA LITERÀRIA 
Mentre caminem pels carrers de Borredà anem llegint el llibre d’en Josep M. Espinàs. Segons aquest, en una de les parets posteriors de l’església de Borredà, hi ha encastades una colla de rajoles d’aquelles que tenen escrites refranys, i comenta que no acaba d’entendre’n una que proclama “Aquesta és la llar d’un fanàtic del Barça”. Avui, aquesta rajola no la veiem, la deuen haver tret, no fos que la gent pensés que el fanàtic fos Déu mateix. Per contra, si que li va semblar molt bonica, i sobretot molt oportuna, una altra ceràmica, que té dibuixat un rellotge de sol, però el que val realment és el text: “Recorda’t de viure!”. Una excel·lent recomanació. “Recorda’t de viure, no sigui que simplement existeixis”. Diu que no sap si és prou eclesiàstica, però és una rajola de precepte. Mentre la contemplem reflexionem sobre el tema, després acabem d’arribar-nos fins la plaça, com va fer ell, aquí va trobar dos homes asseguts en un banc, avui hi ha unes paradetes de mercat. Un era el forner del poble, el Romuald, que li explica que ell és el responsable del GR allà, i que també és dels Amics del Romànic del Berguedà (jo també en sóc soci, i em trobava amb el Romuald a les reunions que fèiem). Els hi va demanar on era el cafè típic del poble. En Romuald va posar cara de dubtar, i al final li va dir “És que aquí hi ha un bar a cada rebotiga”. Sorprès, n’Espinàs exclamà “Què em diu?” i en Romuald es va oferir a acompanyar-lo. Van entrar a la botiga de cal Ferrer, que és com una mica de supermercat de poble (nosaltres també ho fem), Espinàs es va entretenir  mirant el que hi havia, (nosaltres fem el mateix, i verifiquem que realment és una botiga. On és el cafè?), en Romuald li fa un senyal perquè el segueixi. Ens arribem al fons de la botiga (com van fer ells), passem una porta i contemplen sorpresos, com va fer en Espinàs, que realment allà hi ha un bar. I no un simple taulell amb cafetera, sinó un local amb taules, un cafè, vaja. Per mi que fem la mateixa cara de sorpresa que diu que va fer ell. El bar és quasi ple, amb una gran xerrameca, típica dels bars de poble, però aquí la majoria són dones. “Aquestes deuen dir al seus marits “me’n vaig a comprar”, i realment hi van, però travessen la botiga entren al bar i aprofiten per prendre alguna cosa i fer petar la xerrada, de sortida compren el que necessiten i tornen a casa. S’ha de reconèixer que aquests de Borredà ho tenen ben muntat”. Espinàs comenta en el seu llibre que li van fer provar una beguda que li deien “Vicks-vaporubs”, jo li demano a l’amo quina classe de beguda és, i em diu que la feia el seu pare, i que era una barreja de vins generosos. Sembla ser que era un remei infalible pels constipats, i un home ja gran que fumava fins a 5 paquets de cigarros diaris de la marca “Ideals”, se’n prenia cada dia un gotet i se li destapaven els pulmons per tot el dia, com diria algú que jo conec, “mà de sant”. 
 
Mentre esmorzem aprofitem per parlar.
 
Les biblioteques, quan jo era jove, eren un temple del silenci on la gent anava a estudiar o a buscar llibres, i pensàvem que el, o la bibliotecària, eren unes persones que es passaven el dia llegint llibres, assegudes en una taula, mirant per sobre les ulleres de tan en tan per veure si xerràvem o estàvem jugant per poder-nos renyar. Segueix sent així?
La veritat és que molta gent encara té aquest concepte, però et podem assegurar que res més lluny.
 
Quina funció tenen avui les biblioteques, en un món que, des de l’ordinador de casa o des d’una “tablet”, en qualsevol lloc podem accedir a la informació que necessitem?
La biblioteca avui és un lloc de trobada i d’intercanvi. Tenim funció social. També hem incorporat els ordinadors i realitzem un munt d’activitats, les persones hi han de trobar allò que no poden trobar en altres llocs. En alguns pobles som l’únic equipament que programa activitats periòdicament, per aquest motiu els edificis que es fan ara no tenen res a veure amb els que es feien fa 20 anys. Actualment les biblioteques disposen d’una sala d’actes, per fer conferències o presentar llibres, també hi ha sales petites per fer tallers. Tenim una sala on la gent ve a llegir el diari o a mirar revistes.
 
Quines activitats soleu fer?
A part de fer conferències i presentar llibres, tenim Clubs de Lectura de novel·la, de poesia, de filosofia i de teatre. I a Gironella i Puig-reig fem el documental del mes.
 
Passeu un documental de cine cada mes?
Sí. Carai!
 
M’han comentat que també feu cursets de idiomes?
No, el que tenim són Grups de Conversa, d’anglès i de francès.
 
I ara també som PIT. Pit?
Si, Punt d’Informació Turística, un complement de les oficines de turisme.
 
I els bibliobús?
Els bibliobús estan pensats per anar als pobles que tenen entre 300 i 3.000 habitants, més de 3.000 ja han de tenir biblioteca. Saps que tots els bibliobús tenen nom de muntanya.
 
A sí?
Sí, normalment el de la muntanya més emblemàtica del territori que recorren. El del Berguedà es diu Pedraforca.
 
Quins pobles de la comarca visiten?
Doncs  Avià, Bagà, Borredà, Cercs, Sant Jordi, Guardiola de Berguedà, Montmajor, Olvan, Cal Rosal, La Pobla de Lillet, Saldes, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada, em sembla que no me’n deixo cap.
 
I Gósol?
A Gósol no hi anem perquè és de Lleida.
 
Ah!! La biblioteca de Gironella és l’única que no té nom, com és això?
Em van dir que no hi havia cap personatge prou rellevant per donar nom a la biblioteca. Però podria ser un personatge comarcal, o molt vinculat a ella, tot i no haver-hi nascut. En aquest sentit tenim un cas prou singular com és el de l’Aurora Bertrana, enterrada al cementiri de Berga, i que va arribar a dir, ja abans de venir a la comarca, “L’estimo sense haver-hi estat”.
 
Borreda
 
FITXA:
Nota: La casualitat va fer que jo pogués veure a en Josep Maria Espinàs mentre feia la ruta que després va convertir en aquest llibre. Estava assegut en una taula de les que hi ha fora del bar del Padró, d’Avià. 
Nota: Si voleu viure una experiència diferent, agafeu un llibre, aneu on passen els fets i llegiu-lo allà en lloc de fer-ho a casa. Us sorprendrà. 
Notes de text extretes del llibre:
A peu pels camins de cendra. Viatge al Berguedà. D’en Josep M. Espinàs - Edicions la Campana – setembre 1994
Fotografia principal:  D’esquerra a dreta, mirant la foto, Bernadet Vallvé, directora del Bibliobús Pedraforca, Queralt Ambròs, directora de la Biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-Reig, Josep M. Rossinyol, Mireia Castillo, directora de la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga, i Quim Costa, conductor del bibliobús Pedraforca. 
Nota: El primer bibliobús rural que la Diputació va posar en funcionament a Catalunya va ser el bibliobús de la zona de Berga (Posteriorment servida pel Pedraforca) que el 1973 va començar a donar servei amb un vehicle cedit per la Direcció General d’Arxius i Biblioteques del ministeri. 
 

Informació addicional

  • Text: Josep Maria Rossinyol
  • Fotografía: Josep Maria Rossinyol
  • Municipi: Borredà
Back to top