Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Rutes

Una passejada per sobre de la pressa de l’embassament de la Baells Destacats

Fent Camí amb el Russi... amb Josep Maria Rossinyol, fins l’últim pantà del generalísimo Franco.
Com arribar-hi
Si sortim de Berga, agafarem la carretera C-16 direcció Bagà. Però tan sols travessat el túnel de Berga, cal deixar aquesta i desviar-nos a la dreta per agafar la carretera C-26, direcció Vilada. Un cop haurem fet entre 1,5 km o 2 km, veureu un cartell que ens indica que, per anar a la presa de la Baells, cal agafar una carretera a la dreta. A l’agafar-la veureu una porta metàl·lica oberta. Podeu passar; tan sols la tanquen de nit (mireu els horaris). Si seguiu aquesta, no trigareu a arribar a la presa.
 
Què va comportar la seva construcció? 
La seva construcció va suposar la desaparició sota les seves aigües del petit poble i estació de La Baells, que donà nom a aquest embassament, i també a la desaparició del poble de Sant Salvador de la Vedella, del qual tan sols queda la seva església romànica, mercès a estar sobre un penyal, convertit avui en dia en illa. Per altra part, donà fruit al naixement d’un nou poble al Berguedà, el de Sant Jordi, on va ser traslladada la gent.
 
Curiositats:
• L’embassament de La Baells va comportar un inevitable impacte ecològic. Podem citar com a exemple el fet que avui en dia, al Berguedà, podem veure “gavines”, i si no ho són, són cosines germanes seves (no sóc expert en ocells).
• El llarg pont de Vilada, amb un pilar central de més de 100 metres, va ser durant anys el més alt d’Espanya.
• El 7 de febrer del 1976, Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia van inaugurar l’embassament de la Baells durant la seva visita al Berguedà. Feia tres mesos que s’havien convertit en reis d’Espanya, en morir el dictador Francisco Franco (diuen que ja tenien feta la placa de pedra amb el nom d’aquest i la van haver de fer de nou). 
 
Aixeta
 
Quin és el millor dia per anar-hi?
Qualsevol dia és un bon dia per anar-hi. Podeu caminar i resseguir la presa per sobre d’aquesta. Mirant a l’esquerra, gaudireu d’un meravellós paisatge d’aigües tranquil·les. Al fons, veureu el pont que permet que la carretera que va de Berga a Vilada pugui seguir el seu curs i, per sobre d’aquest, unes altres muntanyes que completen el paisatge per aquest cantó. Per contra, si mireu a la dreta, el paisatge és de vertigen; la presa es desploma 102 m. 
 
Però si voleu gaudir d’un espectacle realment impressionant, cal que hi aneu el dia que obren les comportes perquè és massa ple. Porteu la càmera de fer fotos!
 
En les fotos d’aquest reportatge, el que veieu no és boira, sinó els milions i milions de petites gotes d’aigua que surten disparades en obrir “l’aixeta” de l’embassament, escampant-se arreu, inclús per sobre dels arbres, amb una pressió esfereïdora. Un autèntic “tsunami”.
 

Informació addicional

  • Text: Josep M. Rossinyol
  • Fotografía: Josep M. Rossinyol
  • Municipi: Berguedà
Back to top