Per descriure la Vall d’Aran em centraré en les seves muntanyes. Muntanyes que juguen a disfressar-se com si es volguessin riure dels nostres ulls brillants i boca oberta que se’ns queda en observar la seva bellesa.

Aquestes muntanyes a l’hivern per protegir-se del fred es cobreixen amb una manta blanca. En canvi, a l’estiu es vesteixen utilitzant petits retalls de roba de diferents colors per donar vida a les flors que destaquen entre el verd del prat. A més a més, per no passar calor els pins i avets com si fossin para-sols li fan ombra. Un cop vestides el següent pas és un toc de glamour, un perfum que té el poder d’atraure des del més gran ésser viu fins al més petit de tots.

Les muntanyes ja estan preparades per rebre convidats i ser les amfitriones d’aquesta gran festa com és la primavera. En aquesta celebració hi ha de tot: música amb el cant dels ocells, aigua fresca i pura per beure i fruits per menjar. Un cop comença es difícil no deixar-se portar pel ritme del vent.

Amb aquesta descripció espero que us sigui difícil rebutjar aquesta invitació.

 Text: Pilar García Gordillo  

De camí a Andorra en cotxe, la part del viatge que més m’agrada es quan arribo a l’embassament de Sau, ja que durant un bon tros de la carretera em fa companyia. Com que em costa resistir-me a deixar-lo enrere sempre faig una parada per quedar-me una estona contemplant-lo.

Aquest embassament inaugurat a l’any 1962 va cobrir el poble de Sant Roma de Sau, les restes del qual, especialment el campanar del temple, són visibles quan el nivell de l’aigua es baix. Costa creure que sota tota l’aigua hi ha amagada aquesta església que des de tants anys lluita per continuar dreta.

Aquest embassament es nodreix de les aigües de la conca del riu Ter i dóna de beure, juntament amb les del riu Llobrega, a gran part de l’àrea de Barcelona. A més a més, sovint els espais meteorològics de la televisió mesuren les reserves d’aigua amb imatges comparatives en relació amb l’ extrem del campanar que s’aprecia sobresortint de l’aigua.

Durant l’any 2008 aquest paisatge va mostrar un desolador aspecte de sequera, però un any més tard la naturalesa li ha tornat la vida gràcies a una magnífica temporada de pluges a Catalunya. 

Text: Pere Ignasi Martí  

Autor: Pere Ignasi Martí

Lloc: Foto fdel riu gelat, al seu pas per Andorra, al Principat d'Andorra.  

Autor: Pere Ignasi Martí

Lloc: Foto feta des del funicamp que puja a l'estació d'esquí de Grandvalira, al Principat d'Andorra.