Autor: Miguel Varón de los Reyes

Lloc: Setcases. El que més em va agradar del poble va ser la canalització de l'aigua, passant per sota i creuant el poble de punta a punta per les cases, per regar els camps, pels ramats... era molt bonic perquè de nit ho il·luminaven.

Autora: Wilma Kampers

Lloc: Durant el recorregut a peu de Santa Cecília de Sadernes a Sant Aniol d'Aguja, a l'Alta Garrotxa. Foto feta el 9 d'agost de 2009. 

El nom d’aquest poblet pirinenc em va atraure des del primer moment. En arribar-hi i després de recórrer els carrers amb més de set cases vaig asseure’m a descansar en un banc, al costat d’un senyor. Com sovint s’inicien les petites o grans converses, vam començar parlant del temps per acabar parlant del nom del poble. Com que tenia molta curiositat, què millor que escoltar la història del seu origen d’algú que havia viscut tota la seva vida allà. El senyor em va explicar la següent llegenda popular:

Hi havia una vegada un pare i set fills que no havien pujat mai a la muntanya, de camí es van aturar al Pla dels Hospitalets perquè les ovelles pasturessin. Quan feia una estona que hi eren va començar a nevar i els fills van quedar meravellats perquè no ho havien vist mai. Corregueren a dir-ho al pare, qu els va explicar que allò era neu. Van anar-se'n tot seguit una mica més avall i el pare va decidir que romandrien on hi hagués un saüc florit. Tirant avall van passar la vall del Carlat i, al cap d'una estona, van veure una flor de saüc i allà es van quedar. El lloc era idíl·lic i cada un dels fills va decidir construir la seva cabana, un total de “set cases”.

La llegenda em va deixar encara més enamorada del poble, ja que m’imaginava com aquells pastors en veure el paisatge màgic no van poder abandonar-ho, igual que a mi se’m va fer difícil marxar.

 Text: Pilar García Gordillo 

A continuació descriuré els estanys de Tristaina que es troben a la parròquia d’Ordino, Principat d’Andorra.

El seu accés és senzill, ja que el camí comença a peu de carretera i perquè no presenta excessiva dificultat. El desnivell entre el punt de sortida i el d’arribada és d’uns 280 metres, que es fa en poc més de tres quilòmetres en una durada de 1 a 2 hores, per tant, és un recorregut idoni per poder gaudir de l’idíl·lic paisatge en família.

En aquest recorregut podem trobar tres estanys de gran bellesa. El primer està envoltat d’altes muntanyes, fins al mes més o menys de setembre, si alces la mirada pots observar algunes plaques de neu i gel que es resisteixen a desaparèixer tot i la calor de l’estiu. Si puges una mica muntanya amunt pots tocar-les. La sensació és màgica i alhora estranya perquè tot i la calor pots tocar el fred gel que contrasta amb el verd i càlid prat. Aquest gel gota a gota es va desfent i va lliscant muntanya avall fins arribar a l’estany i on neix un riu.

Si segueixes el curs de l’aigua aquest riu et condueix al segon estany igual d’espectacular que el primer i, finalment, al tercer on desemboca. Aquest recorregut és perfecte per veure com neix i mor un riu, amb la seva aigua transparent i neta deixant vida per on passa. 

 Text: Beatriz Varón