Cultura

Cerdanya, terra de pas

Per la seva ubicació geogràfica i per les característiques morfològiques de la vall de la Cerdanya, la nostra comarca ha estat, des de molt antic, una terra de pas.

Ja al Paleolític superior, fa més de 15.000 anys, on actualment es troba el coll de Saig, al municipi de Prats i Sansor, hi va haver un assentament d’homes prehistòrics, caçadors nòmades, que es desplaçaven per la vall del Segre i que venien a les nostres terres a caçar. Sembla que llavors la Cerdanya ja era una terra de pas, ja que, entre les glaceres, hi havia un pas lliure de gel que comunicava la vall del Segre amb les terres del Rosselló, cosa que afavoria el comerç. De fet, es diu que la Cerdanya era aleshores una mena d’hipermercat o cruïlla de camins.
 
Després, molt posteriorment, trobem els ceretans, poble teòricament de signe ibèric, i després els romans, que també es van establir a la Cerdanya. Bona prova d’això són els poblats de Llo, el Castellot (Bolvir) i Baltarga (Bellver de Cerdanya), i naturalment la vila romana de Llívia, capital del territori.
 
Darrerament, també es parla molt del pas d’Anníbal, el cartaginès, amb els seus exèrcits i els seus elefants per la vall de la Cerdanya, en direcció als Alps i després cap a la península Itàlica per atacar Roma per la rereguarda.
 
També van passar els àrabs que van deixar algun vestigi, sobretot en la toponímia d’alguns llocs cerdans, a més d’alguna llegenda, com la de la llivienca Lampègia. I, naturalment, els que van venir a combatre’ls: els francs, d’on van sorgir els primitius comtats catalans.
 
Tanmateix han passat per la Cerdanya molts altres. Alguns de manera més o menys notòria, com les tropes franceses de Napoleó; altres de manera més discreta, com els càtars (els Bons Homes), o els jueus que fugien de la França ocupada pels nazis cap a la llibertat per no acabar als temibles camps d’extermini. I també els refugiats republicans cap a França o els desertors francesos de la I Guerra Mundial cap a Espanya.
 
El cert és que Cerdanya ha estat, i continua essent, una terra de pas. Potser ara, amb l’adveniment del turisme d’hivern i d’estiu, més que una terra de pas ha esdevingut una terra d’acollida temporal, però en el fons no deixa de ser el mateix. Més o menys.
 

Informació addicional

  • Text: Enric Quílez i Castro. President del Grup de Recerca de Cerdanya
  • Municipi: Cerdanya
Back to top