Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Cultura

El respecte per la flora protegida Destacats

Com ja sabeu, la Cerdanya està malauradament dividida entre dos estats i això marca diferències en moltes coses. Una d’elles és el respecte per la flora. Per exemple, al costat francès, les espècies vegetals protegides solen tenir un estatus de protecció força efectiu. En posaré un parell d’exemples.

Quan es va parlar d’unir els dominis esquiables de Portè-Pimorent i del Pas de la Casa, un dels motius forts que ho varen impedir va ser la presència al territori d’un parell de flors força petites i discretes: una planta carnívora (la Drosera rotundifolia o herba de la gota) i una liliàcia (el Maianthemum bifolium o maiàntem).
 
Pot resultar xocant, des d’aquest costat de la frontera, sobretot, que un projecte multimilionari pugui veure’s aturat per la presència d’una flor, però és que els nostres veïns francesos es prenen molt seriosament el tema ecològic, almenys en aquest sentit.
 
Un altre cas, aquest a Eina, va ser la instal·lació d’una central de plaques solars, que es pot veure –per cert- des de gairebé tota la Baixa Cerdanya, especialment quan llueix el sol. L’impacte paisatgístic és força més que notable, però el que va retardar el projecte, i va desplaçar-lo uns quants metres –pel que tinc entès– va ser la presència d’una orquídia: l’Orchis coriophora subsp. martrinii, que té l’estatus de protegida.
 
Aquesta orquídia, relativament comuna a la Baixa Cerdanya, aquí és completament ignorada. Encara recordo quan en una població cerdana es van carregar una comunitat d’aquestes orquídies en unes obres que es van fer al voral d’un camí. Clar que tampoc ningú no els havia dit que aquelles orquídies fossin allà.
 
El cert és que la manera de tractar la flora a la Baixa o a l’Alta Cerdanya és molt diferent. I cal tenir en compte que hauríem de procurar de protegir molt més el nostre patrimoni natural, encara que només fos per un interès purament egoista i econòmic, ja que pot ser que en el futur esdevingui un recurs turístic molt valuós.
 

Informació addicional

  • Text: Enric Quílez i Castro, President del Grup de Recerca de Cerdanya
  • Municipi: Cerdanya
Més en aquesta categoria: « Aiguats Aquae Calidae »
Back to top