Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Cultura

Llibres de sempre Destacats

En aquests temps de pandèmia just he acabat de llegir Diari de l’any de la pesta que Daniel Defoe va escriure fa tres-cents anys. No és un llibre d’història, ni una novel·la, ni unes memòries, ni tampoc un assaig però alhora és una mica de cada cosa.

El seu autor, el mateix Defoe de Robinson Crusoe (confinat famosíssim, per cert), ens descriu la pesta que va assolar Londres el 1655 des del punt de vista d’un  supervivent, un londinenc que va restar a la ciutat durant tota l’epidèmia i des d’allà explica la seva experiència. 
 
Tres segles després el llibre és d’una extraordinària i inquietant actualitat: hi trobem confusió, por, preocupació per l’economia, confi-naments, professionals de la salut impotents, un comptador de  defuncions per barris, notícies falses, una cort absent i un govern de la ciutat que malda  per gestionar com pot la situació. En definitiva el que es demostra és que els homes i les dones  del s.XXI som més iguals del que ens pensem dels londinencs del s.XVII. Perquè com deia  Shakespeare “si ens punxeu, no sagnarem?”. 
 
Els sentiments de les persones, les seves ganes de viure i les seves pors són intemporals i aquest llibre n’és una demostració. La literatura, quan és bona, té el poder de transcendir el temps i  l’espai i és capaç de commoure i interpel·lar els seus lectors. Per això els clàssics tenen encara  tota la validesa i els seus arquetips, el mateix Robinson, Frankestein o Madame Bovary, inspiren sèries de Netflix i àlbums de Rosalia. Però tenen també mala premsa: són avorrits i només aptes per a lletraferits. 
Ignoro quina serà la situació quan es publiqui aquest text, però els llibres són uns bons companys de confinament. Aprofiteu aquests dies estranys, quan el temps ha deixat de ser una excusa i tots els projectes estan en “standby” per acostar-vos a algun clàssic i respirar en un altre segle, en un altre món i en una altra pell.  Si us sembla massa llegiu-ne alguns fragments o una adaptació, però tasteu-los. Si malgrat tot us fa mandra busqueu alguna novel·la actual i capbusseu-vos-hi. Però sigui com sigui llegiu: per esbargir-vos o per aprendre, per riure o per plorar, per compartir o per estar sols, per evadir-vos o per tocar de peus a terra, per matar el temps o per aprofitar-lo. 
 
Està demostrat que la lectura redueix l’estrès, frena el deteriorament cognitiu, millora el son i les habilitats socials i ens fa més intel·ligents. Ara i aquí i al Londres del s.XVII.
 
Salut i llibres!
 

Informació addicional

  • Text: Mª Àngels Terrones
  • Municipi: Cerdanya
Back to top