A finals del segle XIX la natura no tenia qui la defensés, zero consciència ambiental, fins que Muir va començar a escriure les seves experiències viatgeres pels parcs naturals nord-americans. Tot i que llavors no eren parcs, perquè ell va ser qui els va “inventar”.
Com diu en Josep M. Fullola, catedràtic de Prehistòria de la UB i director del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona, aquest llibre és “la versió extensa i per escrit” de l’exposició que sobre el jaciment de Montlleó a Prats i Sansor es va inaugurar el 8 de setembre de 2017 al Museu Cerdà de Puigcerdà.
“La dona que es proposa escriure novel·les ha de comptar amb uns diners i una cambra pròpia”. Aquesta és la idea nuclear que fa noranta anys Virginia Woolf transmetia a tothom qui volgués escoltar-la, i que encara ara sembla necessari recordar.
El gènere nature writing, llibres de natura, comença a fer-se un lloc al nostre país. Aquesta novel·la n’és un excel·lent exemple i una lectura ideal per a la muntanya en aquesta època de l’any.
