Cultura

“Jo volia que el meu pare es sentís orgullós de mi”. Joana Biarnès, una entre totes Destacats

Per segon any consecutiu el Festival de fotografia analògica Revela’t de Vilassar de Dalt va tenir com a convidada excepcional la fotoperiodista Joana Biarnés. Enguany s’aprofitava el festival per fer la presentació de la pel·lícula documental Joana Biarnès, una entre totes, la història de la primera fotoperiodista espanyola.
La història de la Joana és excepcional i ara, amb 81 anys i tota una vida plena d’experiències, molts cops úniques, afirma  tenir “la gran satisfacció d’haver fet les coses ben fetes com sempre m’havia dit el meu pare: “tot el que aconsegueixis com a professional ho aconseguiràs fent sempre les coses molt ben fetes”. Això em va quedar gravat i estic molt contenta de la feina que he fet”.
 
Retirada del fotoperiodisme des del 1985 perquè, com recorda, va veure que “es perdia la sensibilitat i que no es valorava la feina del fotògraf. S’estava perdent el respecte als professionals. La nostra és una feina única, creativa, sensible, humana. Ara tothom publica el mateix, i a mi el que realment em motivava era obtenir allò extraordinari”. Ara torna a fer alguna fotografia després que uns joves periodistes trobessin unes fotos realitzades per ella, comencessin a estirar del fil, s’interessessin per la seva història i, de sobte, es trobessin a les mans amb una vida extraordinària. De fet, ella mateixa s’adona ara de la importància d’haver estat la primera fotoperiodista del país i el mèrit de la seva feina, llavors, en un món d’homes, diu: “dos cops especialment durs em van fer veure que no seria fàcil, el primer quan es va aturar un partit de futbol oficial per fer-me fora, simplement  perquè estava fent la meva feina, però no volien una dona, i des de les grades em cridaven i em xisclaven. L’altre quan un dels meus professors, sabent que no m’agradava gens els toros i odiava la sang, em va enviar a fer un reportatge a un escorxador. De fet em va servir perquè, per primer cop, em diguessin que seria una gran reportera”.
 
Però si dos reportatges marquen a foc la carrera de Biarnés són el de les riuades de Terrassa el 1962 i l’exclusiva amb els Beatles el 1965. Les seves fotos de la riuada -tot i treballar a Madrid casualment estava a la capital del Vallès de visita- van ser la col·lecció de fotos més impactants de la catàstrofe i gràcies a aquestes la tragèdia va ser coneguda a tot l’estat per la difusió que se’n va fer des de TVE. Pel que fa  als Beatles, Biarnés va fer servir totes les seves armes per apropar-se i aconseguir un reportatge exclusiu. Ella recorda: “aclarir que, en contra del que s’ha dit sempre, no em vaig colar ni a l’avió ni a l’habitació de l’hotel de Barcelona. A l’avió vaig volar amb bitllet i a l’hotel vaig trucar educadament a la porta de l’habitació”. Biarnés ja tenia les fotos de la roda de premsa, però eren les que tenien tothom i ella volia LA FOTO, així que....”vaig aconseguir un bitllet pel mateix avió en el que ells viatjaven de Madrid a Barcelona, vaig entrar a l’avió, amb el meu bolso, vaig passar molt mona cap al lavabo i vaig muntar la màquina. Quan em van descobrir, perquè van veure l’objectiu, jo ja tenia les fotos. A l’arribada a Barcelona vaig anar directa a l’hotel i vaig pujar a la seva planta amb el muntacàrregues, vaig trucar a la porta, em va obrir el Ringo Star i em va dir YOU? Em van deixar passar i vaig estar tres hores amb ells, uns nois fabulosos, senzills... vam acabar parlant del pa amb tomàquet”.
 
Podríem estar cent hores parlant amb la Joana, i les històries i anècdotes de la seva vida professional com a fotoperiodista no acabarien mai i sempre ens sorprendríem, però el resum de tota la seva carrera es sintetitza en una filosofia molt clara, i que fa que se li neguin els ulls: “jo només volia que el meu pare se sentís orgullós de mi”.
 

Informació addicional

  • Municipi: Vilassar de Dalt
Back to top