Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Carlos Lorenzi, editor de LibroSingular Destacats

“La tria de llibres, això és el millor de ser editor”.
Carlos Lorenzi és editor des de fa relativament poc i una conversa amb ell –llarga, intensa, plena de literatura–, descobreix un home que s’ho està passant bomba amb la seva tasca editorial. No en va, l’ha batejada amb el nom de LibroSingular i, sempre entre somriures, explica amb passió com troba les joies per a la seva editorial. 
 
Com t’embranques en el món editorial?
Jo vaig començar a llegir a la universitat, estudiava farmàcia i estava envoltat de ciència i en la literatura vaig descobrir una via d’escapament. Vaig començar a descobrir  grans autors com Sthendal, per exemple. Des de llavors que estic molt aficionat a la lectura i sempre havia tingut el cuquet d’algun dia fer alguna cosa relacionada amb la literatura d’alguna manera. Un dia, amb un parell d’amics, a la Llibreria Laie, parlàvem de fer alguna cosa, que si una revista, que si... que si... i al final vam dir, ha de ser una editorial, i allà que ens vam llençar. Durant un any vaig fer el curs de Taller de Libros, un curs que està molt bé per a algú que es vulgui fer editor; bàsicament t’ensenyen tot el que necessites per ser editor, és genial. I quan ja et decideixes arriba la part més divertida, que és la tria de llibres; això és el millor de ser editor.
 
Per què LibroSingular?
Des del principi teníem clar que no ens podíem posar a fer best-sellers, bàsicament perquè ja ho fan molts. Amb l’opció que hem triat, segurament arribarem a menys públic però amb coses que realment ens motivin. Jo tots els llibres, a editar, me’ls llegeixo en versió original primer i, després, mínim dues vegades quan estan fets; o sigui que t’han d’agradar molt, perquè si vas amb una mentalitat comercial, no faràs aquest exercici perquè et farà mandra. Per tant, ens vam proposar buscar llibres que quadressin amb el nom de Singular, coses úniques, especials i... Google per buscar referències. A més, sóc molt fan de llibres que parlen de llibres, i aquesta és una eina genial com a font d’informació.
La idea és que cada cop que algú vegi un llibre de Singular digui “Ostres i això????”,  que cridi l’atenció. I a més, vam pensar també molt el format de tapa dura, paper de qualitat, les contres negres, cuidar la imatge de manera que siguin fàcilment identificables. En resum, el que busquem són o autors molt coneguts com Chesterton, Shaw, Marx... però des d’un vessant desconegut o en un context diferent, o autors que encara són inèdits aquí.
 
És d’imaginar que la cura amb les traduccions també deu ser singular?
I taaaant! Tenim molta cura a l’hora de triar, busquem traductors amb molt nivell d’idioma però que, a més, tinguin un plus literari, o de rerefons social, busquem traductors amb molt de bagatge literari. De fet, quan vols cuidar molt tots els detalls, es nota i et portes sorpreses molt divertides. 
Per exemple, del llibre de Karl Marx hi ha una edició de Tusquets dels anys 50 del segle XX, ja descatalogada, doncs tot i que la traducció era de Carlos Manzano, hem descobert que en aquella edició havien desaparegut de l’original un parell de fragments, molt difícils de traduir perquè eren com jocs de paraules i Tusquets se’ls va carregar. Quan ho vam descobrir vam riure molt i, evidentment, en la nostra edició estan inclosos. Això és cuidar l’edició.
 
Com ho fa una editorial novella per publicar 4 títols en 6 mesos? 
(després d’una forta riallada)  Sí, sí, la veritat és que hem anat molt de pressa perquè teníem molt clars els títols i després tot ha anat rodat, les traduccions han anat molt ràpides... Tot ha estat senzill.
 
Què prepara Singular per als pròxims mesos?
El proper que publiquem jo crec que serà un “bombazo”, una perleta. És la traducció de la tesi doctoral de Marie Curie, inèdita en espanyol, ja està en marxa, s’està traduint i té dues coses bones: té un vessant tècnic però, per ser un document doctoral, és molt humana, transmet una sensibilitat de reconeixement als professors, als col·legues... que la fa molt diferent.
I una altra cosa que tenim entre mans és una cosa molt curiosa perquè és la primera guia de viatges moderna que es va escriure sobre la dècada dels 40 del segle XIX (al Carlos, se l’il·lumina la cara, la seva expressió denota com està gaudint de l’experiència d’editor), de quan es feien viatges de veritat. Està escrit pel típic cavaller britànic que viatjava i va escriure una guia on explica absolutament tot, des de com lligar els cavalls perquè no s’escapin fins a com protegir-se dels mosquits... És xulíssim.
 
I una altra que estic investigant és Charlotte Perkins Gilman, una feminista de principis del segle XX amb molts llibres i moltes publicacions, una dona extraordinàriament intel·ligent. Estic investigant-la per veure si trobo alguna cosa singular, perquè és una dona molt interessant, amb una mentalitat avançada per a la seva època... Em va agradar molt i segur que alguna cosa trobo.
 
Com està funcionant LibroSingular?
Relativament bé. El món editorial és curiós, arribes amb unes perspectives molt confuses però tot i això està funcionant bé per una editorial nova. El que més m’agrada és que començo a sentir als llibreters que ens van coneixent i això m’agrada molt.
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Municipi: Vilassar de Mar
Back to top