Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Enric Marimon, artista Destacats

Aquest mes hem tingut oportunitat d’entrevistar a Enric Marimon, un noi de Vilassar de Dalt, que amb només 25 anys ja ha debutat en importants musicals nacionals i internacionals com Cats, La Jaula de las Locas i actualment en un paper protagonista a Chorus Line.
Ens trobem davant d’una persona entusiasta, decidida i amb grans dosis de simpatia i sentit de l’humor. Entre rialles, ens explica com se li han presentat les diferents oportunitats i com ha superat les diferents adversitats per aconseguir ser on és ara. 
Chorus Line el podrem veure al Teatre Tivoli de Barcelona des del 21 de febrer fins el 29 de març. Nosaltres hi anirem!! Estigueu atents a les xarxes i podreu veure’n un petit vídeo amb alguns dels artistes.
 
Com van ser els teus inicis?
El meu primer contacte amb la dansa va ser fent balls de saló quant tenia 11 anys. Un any més tard em vaig apuntar a fer teatre musical a l’Escola Madó de Vilassar de Mar i això implicava que havies de fer un parell de classes de dansa. Poc després, ja estava fent tot tipus de classes de dansa, a totes hores i participant en concursos.
 
 I quan vas decidir que et volies dedicar a fer teatre musical de forma professional?
Jo no m’ho havia plantejat en cap moment però, casualment, els meus pares, quan jo havia acabat 4t d’ESO, volien anar de viatge a Londres i com que jo hi havia estat feia poc de viatge de fi de curs, em vaig apuntar a un curset d’estiu de teatre musical d’una escola d’allà. Mentre feia el curs, em van atorgar una beca per estudiar allà 3 anys un grau mitjà de teatre musical. Era una decisió important i jo només tenia 16 anyets. Però amb un punt de valentia inconscient per la poca edat que tenia, vaig dir que sí. Així que em vaig plantar a Londres i vaig compaginar aquests estudis amb el batxillerat a distància a través del Institut Obert de Catalunya. Els primers mesos l’adaptació a les classes en anglès, el clima... va ser dura però mirant enrere penso que el millor que vaig fer va ser aprofitar aquella oportunitat. Un any després, vaig fer un curs superior que em convalidava el que seria un grau universitari en teatre musical. 
 
 I acabats els estudis?
Doncs em vaig presentar al càsting per actuar als creuers de Royal Caribean Cruceros i em van agafar. Va ser brutal anar un mes i mig a assajar a Miami i després 7 o 8 mesos actuant al creuer i viatjant per Europa, el Carib i sud Amèrica. 
Després vaig tornar a Londres i vaig fer diferents espectacles musicals més petits i de poca durada. Però uns mesos després, vaig saber que feien càsting per fer Cats, m’hi vaig presentar i em van seleccionar. Vam estar uns mesos fent gira nacional (Escòcia, Edinburg, Glasgow, Birmingam, Manchester, Liverpool...) i després gira internacional (a la Òpera House de Dubai, Berlín, Munich, Itàlia, Països nòrdics...). Una experiència increïble!
 
 Quan tornes a Catalunya?
Als 23 anys em vaig lesionar durant l’espectacle de Cats fent una pirueta amb un terra que no lliscava i vaig haver de sortir de l’escenari... fent de gat. 
Encara no recuperat de la lesió, em vaig presentar al càsting de La Jaula de las Locas a Barcelona. Com que no podia ballar, havia enviat alguns vídeos i em van deixar fer la prova de cant i interpretació. Vaig passar aquell càsting però al cap de dues setmanes hi havia la final i jo, que encara no estava recuperat, quan havia de fer un gir, ho simulava amb els braços; però això sí, amb tota l’actitud del món.. i em van seleccionar! 
Vam estar actuant uns mesos a Barcelona i ens van dir per anar a Madrid a partir d’aquest passat estiu. Però en aquell moment vaig saber que feien un càsting per Chorus Line, un musical produït per Antonio Banderas, que em semblava un projecte molt xulo i vaig decidir presentar-m’hi.
 
 I doncs??
Que aquest passat desembre em van trucar per dir-me que l’actor que estava fent el paper al qual jo havia optat en el càsting, s’havia fet una lesió important i que no podria estrenar. I no només això, sinó que tenia només una setmana per assajar i estrenar.
El primer que vaig fer va ser parlar amb l’Àngel Llàcer, el director de La Jaula de las Locas, perquè jo en teoria havia firmat un contracte fins a finals de maig. Però l’Àngel va entendre la oportunitat que se’m presentava i va moure fils ràpidament per poder-me substituir.
D’un dia per l’altra, deixo Madrid i vaig cap a Màlaga per assajar sense descans, des del 23 de desembre a l’estrena del 2 de gener.
 
 Què podem veure a Chorus Line?
Chorus Line no és el típic musical de plomes i purpurina tot i que té un final molt potent. És un clàssic de Broadway de 1975, un musical sobre la vida i les lluites dels ballarins i artistes i en el que surten a la llum problemàtiques del moment, amb tabús com la homosexualitat o el racisme que per una part encara són presents a la societat d’avui dia però que tenim més superats que en aquell moment.
 
 Quina és la teva experiència de treballar amb Antonio Banderas?
Ha sigut molt xulo! Ens ha vingut a veure molta gent del món del espectacle durant aquestes tres setmanes a Màlaga. Vam estar als Goya per fer el número final i abans d’entrar l’Antonio ens va abraçar a tots. Era molt gran! Acabava de guanyar el seu primer Goya a Millor Actor! Diu molt d’ell que hagi volgut promoure i formar part d’aquest projecte perquè ell no ho necessita. Però és un apassionat del teatre, la seva ciutat natal és Màlaga i volia crear aquest centre cultural d’arts escèniques, el Teatro del Soho, i omplir-lo presentant bons espectacles. L’Antonio Banderas, durant aquestes setmanes a Màlaga, ha sigut un dels protagonistes de l’obra fent el paper del coreògraf i director del càsting i inclús sortia a ballar al número final. 
 
 Podrem veure a l’Antonio Banderas a Barcelona?
No, ara anirem cap a Bilbao, després a Barcelona i a Madrid. El seu paper el farà Paulo Puyol, un gran actor, i l’Antonio queda com a productor. També ens han dit que hi ha la possibilitat que quan acabem de Madrid, anem cap a Nova York! Sempre hi he volgut anar i si és treballant a Chorus Line, encara millor.
 
 Estàs en el punt més àlgid que podries aspirar?
No ho sé!!! Jo veig que cada vegada he anat fent projectes més emocionants, un rere l’altre, i no sé si he arribat a la meva màxima o què em pot esperar després. Sóc conscient que estic vivint unes experiències molt especials i xules però la vida és del tot inesperada!!
 

Informació addicional

  • Text: Gemma Pàmies
  • Municipi: Vilassar de Dalt
Back to top