Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Eva Moreno, sexòloga, ideòloga i creadora del Tapersex Destacats

“El Tapersex ha col•laborat a la transformació sexual de la dona d’aquest país”.
Dedicada al món de la comunicació i les relacions públiques, abans del darrer canvi de segle va decidir fer un tomb a la seva vida. El seu gir ha acabat trencant tots els tabús al voltant de la sexualitat i d’una idea esbojarrada, l’any 1999, n’ha acabat fent tendència. És Eva Moreno, sexòloga i ideòloga i creadora de les reunions Tapersex. Actualment n’organitza més de mig centenar cada any i a la seva botiga física de Santa Coloma de Gramenet té entre 2.000 i 5.000 referències diferents de joguines sexuals. Una alellenca que ha revolucionat un dels sectors amb més prejudicis.
 
Què porta a una comunicadora a obrir una botiga de joguines eròtiques?
La inconsciència. Ben bé no sabia ni que anava a fer i menys fins a on arribaria i el que significaria per a mi. Des de la joguina eròtica he trobat la meva passió i ocupació: ajudar a que les persones siguin més felices des d’una vida sexual saludable i adient a les seves necessitats.
 
I fins al Tapersex que t’hi porta? Estaves convençuda de l’èxit que tindria?
És fruit de la casualitat. Una idea que de mica en mica va agafant forma. Al 1999 el concepte que tenim de les botigues eròtiques no té res a veure amb l’actual. Jo vaig obrir una botiga plena de colors i amb aparador perquè volia expressar la meva manera d’entendre la sexualitat, com un fet que no s’ha d’amagar. Però costava molt que les dones s’aproximessin a la joguina eròtica a través de la botiga. Sí que hi tenien interès a fer-ho amb intimitat i envoltades d’amigues i així, de mica en mica, vam anar teixint una xarxa preciosa de dones que s’anaven desfent de tabús i idees errònies sobre les joguines eròtiques. El que mai vaig pensar és que les reunions Tapersex col•laborarien en la transformació sexual de la dona del nostre país i estic molt contenta de ser la creadora d’aquest fenomen.
 
A Tapersex li ha passat com al Chupa-Chups, a l’Aspirina o tantes altres marques que s’han acabat convertint en un nom genèric. Et sents orgullosa o encara pateixes per com se n’aprofita la competència?
Hem patit molt, però ara si algú fa servir la marca Tapersex sense autorització, previ contracte de cessió de marca, té o tindrà un problema judicial. És un procés molt llarg i anem de mica en mica, però cada vegada hi ha més empreses afiliades a la nostra marca. Només volem que se’ns reconegui un dret que ha costat molt defensar. Fins i tot la multinacional nord-americana Tupperware ens va portar fins al Tribunal Suprem i vam guanyar.
 
Parlem de les joguines eròtiques. Què ha de saber la gent que es pensa que tot s’acaba en el tradicional vibrador?
Que hi ha un món preciós per descobrir i un ventall de possibilitats per fer molt més rica la seva vida sexual. Hi ha tantes joguines com fantasies i totes les possibilitats per satisfer el moment vital-sexual de la persona. Des del vibrador clàssic, un arnés o una joguina activada per una aplicació mòbil que permet jugar a una distància intercontinental, sense deixar de banda la cosmètica eròtica (olis, lubricants, perfums...). Una de les virtuts que tenen aquestes joguines és que conviden al diàleg, a la comunicació de la parella, i parlar de sexualitat és molt saludable. Les parelles moltes vegades en parlen molt poc. L’elecció de quina joguina fer servir en parella implica aturar-se i pensar en què vols i què vol la teva parella.
 
El 2019 ha estat l’any del boom del satisfer. Ens hem d’acostumar a llançaments tan potents com aquest en el sector?
Estaria molt bé que les joguines eròtiques siguin protagonistes de l’actualitat. El fenomen d’aquest xuclador de clítoris ha estat totalment inesperat. M’encantaria que passés molt més sovint. Des de la joguina eròtica parlem de sexualitat i cal parlar-ne molt i millor.
 
En ple segle XXI, encara hi ha tabús i barreres a superar?
Encara ens queden molts que provoquen un efecte destructiu sobre la vivència de la sexualitat. Cada persona és responsable del coneixement del seu propi cos i deixar-ho en mans d’una altra persona és una falta de respecte cap al propi cos. Especialment les dones tenen una imatge negativa del seu cos i això els provoca inseguretat i vergonya, impedint gaudir completament de les relacions sexuals i desconnectant del desig. També preocupa com petits i adolescents aprenen les conductes sexuals des del porno. El que mostren aquestes pel•lícules no té res a veure amb la realitat i tractar de reproduir aquest comportament allunya el desig i aproxima a les disfuncions sexuals, tant en els homes com en les dones.
 
En el teu darrer llibre poses l’accent en la masturbació i el desig sexual femení. No ens masturbem o excitem prou, les dones?
El meu principal objectiu a Mi deseo depende de mí es donar eines perquè la dona comprengui les variables que intervenen en el seu desig sexual. No es tracta únicament d’una qüestió genital o de masturbar-se amb una tècnica o l’altra, que també. M’agradaria que des de la seva lectura, la dona prengui consciència sobre el que suma i resta a la seva vida en l’esfera sexual. Vivim en un model de sexualitat que es focalitza única i exclusivament en el coit i en els orgasmes, com més fàcil i més freqüents, millor. Això porta la dona a un elevat nivell d’autoexigència i responsabilitat. Se sent culpable quan no en té ganes i ho viu amb ansietat, tristor i malestar. Fins i tot, arribant a estats depressius, sense adonar-se que aquest model de sexualitat no té res a veure amb el que vigoritza el desig sexual femení. Aquest llibre és molt necessari per entendre com funcionem. 
 
Quin tipus des consultes són les més freqüents quan la gent acudeix a teràpia?
Normalment arriben quan estan en una situació bastant límit. Primer han provat tota mena de solucions casolanes que no funcionen. Segons les estadístiques, un 40% dels homes i les dones patiran una disfunció sexual a la seva vida. Entre les dones, les més freqüents són la manca de desig sexual o interès per l’activitat sexual, els problemes d’excitació i incapacitat per arribar a l’orgasme. La disparèunia o dolor durant el coit i el vaginisme o incapacitat per assolir la penetració vaginal. En el cas dels homes, la disfunció erèctil o incapacitat per a tenir o mantenir l’erecció, l’ejaculació precoç o incapacitat pel control voluntari de l’ejaculació.
 
I en el cas de les teràpies de parella? Quins són els principals problemes dels catalans?
La majoria de parelles travessen per alguna situació de crisis durant la seva relació, especialment en relacions de llarg recorregut. És important saber adonar-se i comptar amb l’ajuda necessària. Els casos més habituals són els dels que s’adonen que la relació es comença a deteriorar o no és prou gratificant, les relacions intimes no són satisfactòries i generen conflictes fora del llit. També per rutina i manca de passió. Venir a teràpia de parella demostra un interès vers l’altre i cap a la relació de parella, i motivació per solucionar els problemes. Quan treballem en teràpia de parella necessitem la implicació de tots dos en el procés. 
 

Informació addicional

  • Text: Sandra Garcia
  • Municipi: Barcelonès
Back to top