Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Entrevistes

Mercè Conangla, psicòloga i presidenta de la Fundació Ecologia Emocional Destacats

“No naixem sabent com hem de gestionar la ira o la frustració, n’hem d’aprendre”.
Mercè Conangla és psicòloga i presidenta de la Fundació Ecologia Emocional, un projecte amb 23 anys de vida, amb seu a Barcelona, capdavanter en l’àmbit del creixement personal i gestió de les emocions. Hem parlat amb ella a propòsit d’un estudi de l’Institut de Recerca en Ecologia Emocional i Creixement Personal, una de les àrees de la fundació creada i presidida per Conangla. 
 
Un total de 2.450 adolescents d’entre 11 i 18 anys de 14 centres educatius públics i concertats de la província de Barcelona han contestat un qüestionari de 100 preguntes dividides en diferents àrees, com ara la identitat, els valors, o les conductes de risc, entre altres. La investigació ha revelat que el 15% dels enquestats s’ha sentit víctima d’assetjament escolar.
 
Mercè, abans de parlar de l’estudi, explica’ns què és l’ecologia emocional.
És l’art de la sostenibilitat emocional. Es tracta d’aprendre a orientar l’energia que generen les emocions, per poder créixer com a persones i per millorar les nostres relacions amb els altres i el món en què vivim, des de la nostra família fins al planeta. L’ecologia emocional és un model que ens porta a l’acció i que es pot aplicar en escoles, hospitals i altres organitzacions per a la millora de la qualitat ètica i emocional.
 
La Fundació Ecologia Emocional és una entitat privada sense ànim de lucre. Com va néixer?
Vam crear-la fa 23 anys, quan tot just es començava a parlar de creixement personal. Es tracta d’un projecte social, vam considerar que havíem de tornar a la societat tots els privilegis que havíem tingut, sobretot l’accés a l’educació.
 
I com funciona?
La Fundació està organitzada en 3 àrees: l’Institut de Creixement Personal, on no hi ha intercanvi econòmic, es basa en la generositat dels professionals que hi participen de manera gratuïta. Inclou conferències, tallers i un espai que anomenem gimnàs emocional que aquest curs 2019 hem titulat “Les perles de la saviesa”. Una altra àrea és l’Institut de Recerca, on 32 professionals hi participen també de manera altruista, portant a terme investigacions sobre diversos temes. Aquí hi trobem per exemple el laboratori de la serenitat, on fem recerca relacionada amb l’estrès. L’estudi B-SEA (Benestar i Salut Emocional Adolescents) s’emmarca en aquest institut. La tercera àrea de la Fundació és l’Institut d’Ecologia Emocional, que és la part professionalitzada, on s’ofereix formació especialitzada com el Màster Ecologia Emocional. A Barcelona ja portem 10 promocions, a Mèxic 12. També inclou l’àrea d’aplicació a tota mena d’organitzacions.
 
L’Institut de Recerca és qui ha portat a terme l’estudi sobre assetjament escolar que revela que un 15% dels enquestats s’ha sentit víctima d’aquest problema. És un percentatge molt important.
Qualsevol percentatge ens semblaria elevat. Però realment és excessiu. Pensa que aproximadament el 30% de joves admet haver estat part per activa o passiva de l’assetjament. No podem normalitzar-ho de cap manera.
 
Estem pitjor que 20 anys enrere?
No tenim dades molt antigues, el concepte d’assetjament és relativament nou. Sempre ha existit, però actualment hi ha un factor que agreuja la situació: les xarxes socials. Ara es fa un vídeo i es fa públic en un moment. Es pot fer una ampliació tan gran de les agressions que el dany en forma de contaminació emocional és molt més difícil de controlar.
 
Com podem prevenir que es produeixin aquestes agressions?
Els adults sovint vivim distrets. Hem de pensar que existeix l’assetjament escolar, però que també es pot produir en altres escenaris, com el parc. Hem d’observar els nens, no xerrar o mirar el mòbil mentre juguen. Ens hem de preguntar perquè un infant, que en cap cas neix sent un agressor, s’hi torna. Alguna cosa estem fent molt malament. Nosaltres creiem que la clau és orientar els nens cap a l’amor a la vida. Els hem d’ensenyar a ser tendres, a tenir cura de tots els éssers vius. Els podem responsabilitzar d’una planta o d’un animal, per exemple. També hem de fomentar l’empatia i no ser passius davant de comportaments inacceptables. S’han de posar límits i deixar molt clar què és admissible i què no.
 
Quines són les emocions que poden portar un nen a convertir-se en un assetjador?
Els nens poden tenir problemes per gestionar la ira, la por i la vergonya. Els estudis també ens parlen de soledat. Als 11 anys un nen pot estar dominat per l’alegria, però a mesura que va entrant en l’adolescència aquesta emoció baixa i va creixent el sentiment de soledat. No naixem sabent com hem de gestionar la ira o la frustració, n’hem d’aprendre. Així com els portem a extraescolars on aprenen anglès o fan esport, també ens hauríem de preocupar d’educar les seves emocions. Nosaltres oferim programes per a adolescents i per a infants. Treballem per ajudar-los a ser més creatius, amorosos, pacífics i autònoms, per ser el que anomenem persones CAPA. Aquest any, per als més petits, tenim un programa on treballem les emocions i alhora fem ioga i anglès, tot en una mateixa sessió. 
 
Els pares dediquem poc temps als fills?
No es tracta tant de temps com de qualitat de temps i presència. No hem de culpabilitzar els pares de l’assetjament. La conciliació familiar i laboral és molt difícil, i sabem que els avis tenen un paper molt important. El que és imprescindible és que, sigui qui sigui l’encarregat de tenir cura de l’infant, estiguin clars els límits de què parlàvem abans. L’educació dels nens és responsabilitat dels pares, però es pot delegar la cura dels nens sempre que sigui necessari si deixem clares les pautes a seguir.
 

Informació addicional

Back to top