Entrevistes

Pep Mínguez i Glòria Peruga, creadors de Revela-T Destacats

“Ho tires endavant perquè et mou l’emoció”.
Passió, emocions, amor... és el que t’envolta quan seus davant del Pep Mínguez i la Glòria Peruga i comencen a parlar del Revela-T, del seu festival. Pel Pep i la Glòria, el Revela-T és com una petita joia, com un fill que mimen i pel que pateixen però al qual hi dediquen hores i hores perquè els surt de dins, de la part dels sentiments més profunds. I tota aquesta passió impregna tota la conversa i, també, a qui els escolta.
 
Com sorgeix la idea de muntar un festival com el Revela-T?
La idea no sorgeix, no és una cosa premeditada. Nosaltres teníem, feia temps, una associació que es deia Espai Fotogràfic i una web de fotografia en català amb el mateix nom. L’any que celebràvem el cinquè aniversari de la web, com fèiem col•lodió humit, se’ns va ocórrer convidar en Quinn Jacobson per provar, una mica com un repte, sense esperar-ne res. Quan ens va dir que sí ens vam espantar una mica i només ens va faltar que el fotògraf reusenc, Ribas Prous, quan es va assabentar que venia en Jacobson, també es volgués apuntar. Total, ens vam enredar, i aquell primer any vam fer 8 exposicions. La nostra intenció era fer aquell festival i prou i... aquí estem, davant dels nervis de la cinquena edició.
 
 I amb aquests inicis tan casuals, com es passa d’un festival, el primer Revela-T, a una cosa com la que teniu ara entre mans?
El primer ja va tenir molt d’èxit i, quan ens pensàvem que ja estava, vam començar a rebre correus de felicitació, de com seria l’any següent, de gent que hi volia tornar, de fotògrafs que volien exposar en el proper... i, sense saber molt com, vam dir-nos, potser hem de fer-ne un altre? Quan ens vam plantejar el segon, va ser quan vam pensar que havíem de buscar recursos (el primer l’havíem fet amb 4 duros) i vam començar a bellugar subvencions per fer una cosa més seriosa. 
 
En el segon ja us plantegeu que “allò” era una cosa seriosa, i que havia de tenir cara i ull?
Sí, sí, ja vam veure que allò havia de créixer perquè estava clar que era un esdeveniment amb potencial per fer-se gran. El segon any ja eren 20 exposicions, van venir les televisions, quasi sense fer-ne difusió, sense buscar-ho... I la segona va ser la bomba, l’esclat, perquè va començar a venir gent de tot arreu, fins i tot un de Kènia que va arribar a venir tres edicions seguides.
 
O sigui... una mica el tema us ha crescut sense que vosaltres ho busquéssiu conscientment?
Ha crescut perquè la idea era bona, perquè va aparèixer en un bon moment i, sí, ens adonem que tenim una cosa molt grossa entre mans a base de veure les reaccions i les respostes de la gent llavors i durant els anys posteriors. Per exemple, ara mateix, en Joan Francesc Ainaud, llavors subdirector General de Promoció Cultural, el tenim d’assessor, o sigui que tot ha anat arribant una mica com rodat, sense buscar-ho. Ara, tot i que ho expliquem així, no ha estat gens fàcil, ni ho ha estat, ni ho és. Consolidar un festival d’aquestes dimensions en un poble petit com Vilassar de Dalt, que té, per exemple, mancances grans com prou allotjament per acollir tots els visitants que tenim, ho fa molt complicat.
 
Fetsival Revelat Vilassar De Dalt
 
No us heu plantejat un programa de residència pels visitants, un format tipus Músics en Residència, com Alella pel Festival de Música?
Estaria molt bé poder fer una història així, Fotògrafs en Residència. De fet, ara fa dos anys que fem una residència d’artistes, fem una convocatòria i ajuntem fotògrafs de països diferents durant una setmana en un mateix allotjament i durant aquella setmana treballen un tema en comú. L’any passat, el tema, triat per ells mateixos, va ser “l’arquitectura tèxtil i les malalties mentals”, van treballar a Can Tarrida i a Torre Mar, i a les fàbriques de tèxtils de Vilassar, i ara en aquesta edició una de les exposicions és dels treball fets en aquesta setmana. Aquests artistes van estar allotjats a l’Alberg de Cabrera, la Torre Ametller, gràcies a un conveni, però la veritat és que quedava un pèl allunyat, implicava molts desplaçaments en cotxe i enguany l’hem descartat. Això ha provocat que, tot i que la nostra intenció era que aquest projecte aquest any fos més extens, al final s’ha reduït pel tema de l’allotjament precisament. 
 
Teniu ajut de l’ajuntament? Perquè d’alguna manera aquest festival és un gran aparador pel municipi.
Sí, tenim una subvenció. A més, l’ajuntament cada any intenta ajudar més i col•laborar més, tot i els problemes econòmics que té i això, clar, és un gran handicap perquè, tot i que volen, no poden perquè realment no tenen marge.
 
A vosaltres, a nivell personal, què us ha aportat el Revela-T en aquests 5 anys?
De fet és com un fill això. Es com un fill que neix de l’ànima, de les entranyes. Ho fas i ho tires endavant perquè et mou l’emoció... i cada cop t’engresca més i veus la resposta de la gent i t’emociona i et remou...
 
I a nivell de poble, què aporta el festival?
A nivell de poble és difícil, i costa, costa molt. Es allò de que “nadie es profeta en su tierra”. Tot i que el festival té un reconeixement a tots els nivells, és molt jove però ha crescut molt ràpid i això mal gestionat pot ser un problema greu. Ara necessitaríem una estructura fixa per treballar tot l’any perquè ja no és només el Revela-T en si, és també el Forma-T, que són cursos durant tot l’any... és feina tot l’any, és un festival reconegut com estratègic per la Generalitat i això el poble que l’ha vist néixer no ho acaba d’entendre del tot.
 
Festival
 
Cada any presenteu alguna novetat dintre del que ja és una estructura coneguda. Amb què sorprèn aquest any el Revela-T?
Una cosa molt xula, el Revela-T OFF BCN, una història que pensem que ens farà créixer molt. El Revela-T OFF BCN tindrà lloc a galeries de Barcelona, és una creació de darrera hora, s’han sumat 2 galeries amb 3 exposicions però ja en tenim moltes més que volen entrar per l’any vinent i, a part de galeries, dos espais com són el Pati Llimona i Can Basté, que també volen entrar el 2018. Es tracta de galeries fotogràfiques que exposaran obra analògica durant la setmana del Revela-T, i això segur que farà créixer el volum de visitants. I una altra de les novetats és que, per primer cop, totes les exposicions tenen un tema en comú, HIDDEN (amagat).  Un tema comú que donarà coherència a les 49 exposicions.
 
Quantes exposicions hi ha aquest any? I espais?
En total, 49 exposicions, i d’espais repeteixen Can Garbat, com espai central, el Mercat de L’Estrella, la sala de La Massa i el Museu Arxiu. Hem eliminat Can Manyer però hem guanyat Els Rajolers.
 
Parlem una mica de les exposicions d’aquesta cinquena edició.
Buffff, no acabaríem mai!!!! Estem molt contents de tenir la col•lecció de “Les fotos perdudes de Barcelona”, de la Milagros Caturla. Quan vam aconseguir aquesta exposició, no se sabia qui era l’autor, i precisament s’ha descobert ara, la qual cosa ha provocat que se’n parli d’ella a tots els mitjans, així que estem encantats. Tenim tres exposicions de japonesos súper interessants: “30”, de Kazuma Obara, que segueix la vida d’una noia de 30 anys supervivent de la tragèdia nuclear de Chernobyl i de la qual es van trobar unes fotos de petitona; Manabu Yamanaka amb “Gyahtei”, una galeria de fotografies de dones despullades d’entre 92 i 102 anys, i Munemasa Takahashi amb “Lost and found”, un gran mural de les fotos trobades després del tsunami del terratrèmol de Sendai, per destacar-ne només unes quantes entre moltes més de gran interès. 
 
Exposicions
 
Algun somni que heu aconseguit (o no) portar al Festival?
En tenim un, sí. Bé, en teníem algun que hem anat aconseguint, però el pendent és aconseguir que vingui la Sally Mann, una fotògrafa nord-americana que viu en un ranxo a Virgínia, i que no surt mai d’allà, aquest és el nostre somni. De moment ja sabem que coneix el festival, i no perdem l’esperança que algun dia vingui. D’altra banda, l’any vinent tenim l’esperança que vingui el Jeff Bridges. De fet, aquest any no ha vingut per problemes de dates, però ens hem de tornar a veure per lligar dates per a l’any vinent.
 
El Revela-T pot ser una bona eina perquè els més joves coneguin la fotografia. Teniu alguna atenció especial amb les escoles?
I tant, l’any passat, aprofitant que la setmana és més tranquil•la de visitants, van passar totes les escoles de Vilassar de Dalt i de Cabrils, i va ser espectacular. Les reaccions de les criatures i dels adolescents són emocionants perquè, a més, fem que cada vista s’adeqüi a les edats dels escolars. És a dir, no es fa la visita igual per als petits de P3 que per als dels instituts. En aquesta línia, per exemple enguany hi haurà una activitat molt interessant, en la qual col•laboraran els alumnes de l’escola de la Immaculada, una cianotípia gegant, una Lux Darkroom, feta pel Col•lectiu de Londres. 
 
Una cirereta per acabar?
Una cirereta que pensem que agradarà molt als vilassarencs. Enguany, com a homenatge al poble que ha vist néixer i créixer el Revela-T, tenim una exposició de fotografies de gent de Vilassar de Dalt que han treballat en el món del tèxtil. Una exposició que estarà permanent exposada perquè consta de grans lones que es muntaran a les finestres de la Biblioteca. Animem als vilassarencs que hi passin i es busquin si mai han treballen la indústria tèxtil del poble!!
 
Reportatge sobre el Festival Revela-t >> Aquí.
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Municipi: Vilassar de Dalt
Back to top