Indrets

Descobrint l’Alella modernista Destacats

Passejar per Alella sempre és un plaer, tard o d’hora s’acaba descobrint un nou racó, una casa curiosa, una masia amagada, algun celler o un nou vi. Però si la passejada es fa de la mà de la Maica Carmona, una de les encarregades de fer visites guiades a Alella, per descobrir els secrets amagats del modernisme al municipi el plaer es multiplica exponencialment.

A dos quarts de deu d’un dijous boirós, tot esperant que s’aixequi la boira i ens deixi veure Alella sota el sol, la Maica ens espera a la porta de Can Lleonart, seu de l’Oficina de Turisme i una de les construccions més emblemàtiques d’Alella per la seva entitat i per la seva antiguitat, però avui a nosaltres Can Lleonart ens interessa més que com a punt de trobada i d’arrencada de la nostra passejada alellenca.

Oficina Turisme

Les mostres modernistes a Alella són moltes i caldrà fer un bon recorregut si les volem veure totes. Però abans de sortir de la mateixa plaça dels Germans Lleonart, la Maica  ja ens ensenya una petitíssima mostra, unes rajoles seriades que decoren el barri d’entrada de Vil·la Martorell, bé de la Vil·la només queden les columnes del barri, però és una primera mostra del que va representar el modernisme, l’aplicació de les arts menors com la terrissa, el treball del ferro o el vidre a elements quotidians però ja produïts de forma seriada.

Can Lleonart

L’aplicació d’aquest arts menors la tornem a trobar a Can Bragulat (actualment el Restaurant  Museu dels Àngels), una magnífica masia, que amb el pas del temps ha experimentat modificacions i ampliacions, una d’elles la pavimentació a l’època modernista amb rajola hidràulica, una mena de paviment típic de l’època, rajoles seriades però amb una complicació tècnica important a l’hora de muntar els terres ja que la seva ornamentació requeria d’un treball curós perquè els dibuixos tinguessin sentit. Adossada a la masia hi ha una nau, que en el seu moment va estar destinada a la indústria tèxtil i que és una de les moltes mostres patents del mal que va fer l’arribada de la fil·loxera al municipi d’Alella. Aquesta plaga, que va matar hectàrees i hectàrees de ceps, va arruïnar a moltes de les famílies alellenques que es van enfrontar a la plaga per tres camins diferents: malvendre-ho tot i marxar d’Alella a buscar feina on fos; aprofitar el que havien estat terres de conreu per construir una nau destinada al tèxtil (és el cas de Can Bragulat) o ajuntar-se uns quants propietaris per comprar ceps de peu americà i començar de nou amb les vinyes (és el cas del naixement d’Alella Vinícola).
 
Paviment Hidraulic
 
Seguim enfilant el camí i la Maica ens fa entrar a l’església de Sant Feliu, no tant per la seva història particular d’ampliacions en diferents èpoques, sinó per veure la Capella del Sacrament, fruit d’una d’aquestes ampliacions, concretament la de 1886, i en la que destaquen uns quants elements modernistes que són els que criden la nostra atenció: el paviment torna a ser de rajola hidràulica i el vitrall també és d’inspiració modernista, però segurament el que més crida l’atenció és el retaule que, tot i no estar acabat, sembla ser que és obra d’Antoni Gaudí qui tenia una relació d’estiueig amb Alella.
 
ESGLESIA
 
Sortint de l’església anem a parar a la Cooperativa d’Alella Vínicola, nascuda de l’esperit lluitador d’uns quants pagesos que varen ajuntar diners per recomençar la vinya amb peu americà lliure de fil·loxera. El 1907 van encarregar el projecte de la seva seu a Jeroni Martorell, un jove arquitecte que va apostar per un estil purament modernista. La falta de diners, se suposa, no va fer possible acabar el projecte com estava planificat però, entrats els anys 50 del s.XX i davant la possibilitat d’acabar-lo, es va tornar a recórrer a Martorell, qui va dir que ja no tocava modernisme, i d’aquí el canvi d’estils que es percep només passant per davant, tot i ser obra del mateix arquitecte.
 
De sobte en la conversa salta un nom: Ferrer i Guardia, i la Maica ens fa aturar. Estem davant de Can Boter la casa de naixement de Francesc Ferrer i Guardia, creador de l’escola Moderna i afusellat sense proves com a promotor de la Setmana Tràgica. La casa va estar en mans de la família Ferrer i Guàrdia fins a la seva venda, un cop acabada la Guerra Civil, que va modificar el nom de la finca i Cal Boter es va passar a anomenar Les Hortènsies, en honor a uns exemplars molt exuberants d’aquesta espècies que hi havia al jardí. La part modernista és ben reconeixible pels merlets arrodonits acabats amb rajola vitrificada de color verd, i la teulada també de rajola verda.
 
Coma Clara amunt, de sobte, ens trobem amb una de les petites meravelles del municipi: Can Llimona. L’element que més crida l’atenció és la seva coberta, a 4 vessants amb teules vidriades de diferents colors que provoquen un efecte preciós vist des del carrer. Crida poderosament l’atenció la cantonada del palauet que dóna a Coma Clara amb una successió de balcons rodons amb columnes i capitells de foneria rematats, a la part superior, per una torre de planta circular coberta amb una teula d’agulla en forma de con que ha és l’emblema de la finca.
 
Can Llimona
 
Anem pujant, finalment, el dia s’ha aixecat i el sol comença a escalfar, sobren els abrics i queda encara molta pujada però tot xerrant i sense adonar-nos arribem a l’Antic Escorxador (actual seu de la Policia Municipal). Es curiós, després de veure palauets elegants plens d’elements decoratius, de rajoles de colors... trobar-se davant d’un edifici minimalista en el que podem copsar els elements modernistes aplicats a un edifici funcional. Maó vist i pedra conformen aquest edifici que només es permet tocs modernistes en les formes geomètriques que aconsegueixen el joc de maons. La Maica explica divertida que a finals del s.XIX van treure l’antic escorxador del poble seguint les noves tendències higienistes i el van construir on és ara, al costat de la riera, on tiraven les despulles de les bèsties mortes, que tornaven a baixar per la riera al centre del poble. 

Policia Local

Abans de tornar a baixar cap a Can Lleonart, on ens acomiadarem de la Maica, ens proposa un últim esforç: no ens podem perdre la Torre del Governador, una de les grans finques d’Alella que conté edificis d’estils ben diferenciats. El castell és un clar exemple de la influència del Modernisme nòrdic, de caire més medievalista. La finca ha tingut una llarga història d’amos i senyors però serà la família Borrell la que li donarà la seva importància definitiva.
 
Un mur de pedra emmerletat, amb aspecte de muralla, delimita la finca de Cal Governador, les terres de la qual s’estenen a ambdues bandes del torrent d’en Bernades, la Maica ens explica que va ser notablement conegut el saló de cristall, un gran rebedor que connectava l’interior amb els jardins exteriors, aquest saló de cristall també és obra de l’època de Borell igual que la Biblioteca, els banys turcs i les grans sales de juntes i reunions. Mort el darrer Borrell la casa va passar a mans de la comunitat escolàpia i durant anys va ser un centre escolar (ens expliquen com anècdota que va ser l’escenari de la pel·lícula ‘La mala educación’, de Pedro Almodóvar). 
 
Escolapis
 
Arquitectònicament, la construcció és d’un eclecticisme absolut on es barregen elements neogòtics, medievals, neoclàssics i tocs modernistes. Segurament el que avui més crida l’atenció (de fet l’únic que es pot veure perquè la propietat és privada i no s’hi pot accedir) és la porta principal construïda a finals del segle XIX, de ferro forjat, flanquejada per una columna de pedra acabada en forma de pinacle i per una torre que conjuga la pedra i el maó vist. La torre destaca per la quantitat d’elements decoratius (garlandes, motius vegetals i rostres esculpits que s’intercalen entre les finestres), que li atorguen cert regust neogòtic.
 
La passejada modernista per Alella toca el seu final amb Can Bonvehí, una construcció que partia d’un antic mas, i que ampliacions, reconstruccions, canvis i transformacions en la seva història han donat com a fruit l’edifici que avui es mostra davant els nostres ulls. Un edifici amb una certa imatge de falsedat arquitectònica, amb una façana afegida a finals del s.XIX, un parament fictici que altera l’estructura des del punt de vista òptic. Tot l’edifici té un tractament historicista que sobta per la profusió de merlets, garites de guaita... És una barreja curiosa i difícil de definir.
 
Malauradament s’acaba, ens acomiadem de la Maica tot prometen que no ens perdrem la visita guiada que ofereix l’11 de febrer.
 

Catalunya, un modernisme amb trets particulars 

Si bé el corrent modernista va ser un moviment cultural que es va estendre per tota Europa entre finals del s.XIX i principis del s.XX, a Catalunya aquest moviment va adquirir uns trets particulars i únics. Les formes ondulades, inspirades en la natura, dominarien totes les obres modernistes, per aquest motiu sempre es parla de formes artificials construïdes a imitació de les formes naturals. 
 
Unes altres característiques del corrent foren l’asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d’una estètica per se, l’ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona. El moviment va arrencar amb força tot responent als desitjos de la burgesia benestant de diferenciar els seus habitatges d’aquells dels grans propietaris i dels financers. Per això, a Catalunya el modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que es puguin trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric era idoni: creixement econòmic i reafirmació nacional.
 
I precisament a Alella l’empremta del modernisme és molt present. Arquitectes com Jeroni Martorell o Josep Puig i Cadafalch van desenvolupar alguns dels seus projectes en el municipi. Fent una passejada per fixar-se únicament en l’arquitectura modernista existent es poden extreure algunes de les característiques generals del moviment: l’arquitectura decorativa i detallista a Can Bonveí; l’ús d’elements tradicionals com el maó vist al celler Alella Vinícola o el predomini de la corba sobre la recta a les formes de Can Llimona.
 

Activitats

Visita guiada “El Modernisme a Alella + Copa de vi DO Alella
Dissabte 11 de febrer
De 10.30 a 12.30h. Oficina de Turisme
Passejada pels carrers d’Alella per descobrir què era el modernisme, com es va plasmar a Alella, quins elements queden... i visita externa de l’església (hi entrarem), Can Llimona, Cal Governador, Cal Bonvehí i Can Bertran.
Preu: 0-8 anys gratuït, 9-14 anys 2€, a partir de 15 anys 5€ i grups demés de 10 persones 4€.
Cal inscripció prèvia.
 
Enotast d’hivern
Dissabte 18 de febrer
De 13 a 14.30h. Pati de Can Lleonart
Proposta de degustació de vins DO Alella per descobrir curiositats sobre el tast i les harmonies. A càrrec d’Arnau Marco.
Preu: 7€.
No cal inscripció prèvia.
 
Mostast Disfressem les ampolles de Carnestoltes
Dissabte 18 de febrer
De 13 a 14.30h. Can Lleonart
Taller adreçat a infants d’entre 3 i 12 anys. Tastarem el most i vestirem una ampolla de Carnestoltes fent servir tot tipus de material amb la finalitat de fer la disfressa més original possible. A càrrec d’Eli Vidal.
Preu: 3€.
Cal inscripció prèvia.
 

Informació addicional

  • Text: Maite Vi√Īals
  • Fotograf√≠a: Gonzalo Sanguinetti
  • Municipi: Alella
Back to top