Indrets

El Masnou, un univers més enllà del mar i la platja

El meridià Verd, que parteix de Dunkerque i passa per París, finalitza el seu traçat en terres catalanes, exactament al municipi del Masnou. Aquest és un dels primers meridians terrestres de referència al món occidental, i va ser utilitzat per definir la llargada del metre i la creació del sistema mètric decimal. Aquest meridià doncs posa a Masnou en el mapa històrico - mundial.

I aquest tranquil municipi de la costa del Maresme, a només 20 minuts de Barcelona, amb la que l'uneix una excel·lent comunicació, ressegueix la costa amb més de tres quilòmetres de platja, algunes de les més reconegudes de la zona del Baix Maresme, com la platja d'Ocata. Aquesta façana marítima tan extensa ha marcat una estreta relació amb el mar, com és la seva llarga història vinculada amb la nàutica i els capitans de marina i, més actualment, amb l'afició a la pesca i en general a totes les activitats d'esport nàutic.
 
Port Maritim
 
Aquesta part costanera, nàutica, relacionada amb el mar està tan arrelada al municipi que, molts cops, ha arribat a amagar altres aspectes turístics, culturals, pa-trimonials, d'un gran interès. 
 
És en aquesta línia, amb l'objectiu de posar en valor aquest patrimoni artístic cultural i posar-lo a l'abast, sobretot d'un públic familiar, que neix el projecte “El Masnou Terra de Mar”.
 

El Masnou Terra de Mar

Una magnífica descoberta pel patrimoni històric del Masnou, un itinerari que ha aconseguit lligar el Segle d'Or de la navegació, a un patrimoni que comporta tot l'esclat del noucentisme, modernisme, les indianes i les cases dels capitans. És significativa la graduació, en aquest darrer cas, existent entre les cases dels capitans, com més properes al mar són les cases més modestes són, i per tant menys prestigi del capità, i a mesura que el recorregut va pujant carrers, les cases assoleixen unes riqueses que freguen l'ostentació.
 
El Masnou Terra de Mar és un ambiciós itinerari, que arrenca del Parc del Llac i finalitza a la Mina d'Aigua, que mitjançant una App i uns tòtems informatius el visitant pot recórrer al seu ritme. El recorregut abasta 17 elements d'aquesta magnífica història del municipi.
 
Facana Masnou
 
El Parc del Llac: punt d'arrencada de la ruta en els mateixos jardins de la finca Bell Resguard. El llac destaca per la seva petita illa central, on es pot accedir per un pont. Un dels indrets més espectaculars del Parc és el conjunt d'inspiració romàntica integrat per un mirador elevat, una cova i un salt d'aigua.
 
Finca Bell Resguard: actualment formada per tres espais diferenciats: el palauet, el parc del Llac i el mirador. El palauet d'estil neoclàssic francès, va ser bombardejat durant la Guerra Civil.
 
Can Teixidor: amb una arquitectura que sembla la d'un mas fortificat, compta amb les dependències pròpies d'una explotació agrícola i residencial: casa, capella, celler i una gran bassa que donava l'aigua a un molí fariner.
 
Can Targa: es troba en el que va ser l'antic barri de mar d'Alella, el seu principal reclam era la font del fons de l'hort, on els masnovins anaven a prendre la fresca.
 
Can Xala: fàbrica emblemàtica del Masnou que en el seu moment va arribar a controlar tota la cadena de producció de la fabricació de veles, des del cotó en brut fins l'acabat tèxtil.
 
Carrers de Sant Pere i Dr. Jaume Curell i les Seixanta Escales: el nucli originari del Masnou es va formar al voltant de l'església de Sant Pere i l'orografia del terreny, amb forts desnivells, que ha condicionat el desenvolupament del municipi i el seu urbanisme. Un exemple d'aquest traçat urbà antic, de carrers paral·lels a la línia de costa, són els carrers de Sant Pere i Dr.Jaume Curell i les Seixanta Escales, un carrer per a vianants de forta pendent, format per una successió d'esgraons i replans.
 
Carrers
 
Esglèsia de Sant Pere: el temple, acabat al 1817, va ser incendiat durant la Guerra Civil i reconstruït posteriorment, quedant definitivament enllestit en la dècada dels seixanta.
 
Casa Benèfica: element característic de la política masnovina, en un moment històric en què les administracions públiques no preveien atendre els desvalguts, el seu alcalde va impulsar la creació d'un asil benèfic dedicat a l'assistència de malalts pobres a domicili, asil de vells, nens desemparats i d'indigents.
 
Escola Ocata: l'exemple més clar de la preocupació dels masnovins per l'educació pública que va portar, després de passar per diferents seus, a impulsar la construcció de la nova escola sota la direcció de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda.
 
Can Millet: residència particular d'una nissaga de capitans de vaixells del Masnou que destaca per la riquesa decorativa de la façana, especialment els motius florals i geomètrics que emmarquen les obertures.
 
Plaça de la Llibertat: lloc emblemàtic de la vila que es configura després de les revolucions burgeses del setembre de 1868, motiu pel qual porta aquest nom.
 
Casino: a les darreries del SXIX l'antiga escola de comerç és restaurada i es converteix en el Casino, punt de trobada de les classes benestants, principalment marins, així com de la burgesia masnovina i forana.
 
Ajuntament: destaquen els detalls decoratius en terracota de la seva façana, les dues escultures que simbolitzen la justícia i l'abundància, i els dos relleus que flanquegen la porta d'accés i que fan referència a les activitats principals de la població en el moment de la seva construcció: l'agrícola -el conreu de la vinya- i la marinera.
 
Can Malet: tot i arribar a ser una de les majors propietats del municipi, integrada per un mas, una capella, la casa dels masovers, un jardí amb estany, hortes, era, estables, magatzems; vinyes, entre d'altres, actualment del conjunt només es conserva la façana de la casa de masovers, una part dels jardins i una llinda.
 
Casa de Cultura: la construcció d'aquesta casa d'indians va suposar una innovació estilística, amb un exterior que concentra la riquesa ornamental, destacant la tribuna mirador de la cantonada, amb els arcs lobulats i la coberta d'escames ceràmiques. Després d'una rehabilitació intensa, la Casa de Cultura, inaugurada el passat 29 de març, comptarà amb una pinacoteca, una exposició permanent, una explicació de com era el Masnou de 1950 gràcies a una maqueta interactiva i una reconstrucció en 3D de l'evolució del municipi. L'objectiu és que la Casa de Cultura sigui la seu que relliga i dóna sentit a tot l'itinerari de Terra de Mar.
 
Carrer Adra: amb el nom d'un poble d'Almeria amb el qual els masnovins feien comerç de cabotatge, es tracta d'un dels carrers més antics del municipi. Situada arran de mar encara conserva l'estructura de les cases de cós, una tipologia d'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme, de planta baixa i pis, amb el pati al davant.
 
Plaça d'Ocata: emplaçament d'un dels mercats de la vila que en els darrers temps ha esdevingut un lloc de trobada i de celebració d'actes socials i culturals del municipi. 
 
Cal Ros de les Cabres: vil·la romana que funcionava com un centre productor de vi i ceràmica entre els segles II aC i V dC. Fou descoberta l'any 1899 pel propietari de la finca.
 

La Mina d'Aigua, capítol apart

Les mines d'aigua són un dels elements més característics del Masnou, de fet encara avui hi ha domicilis del municipi que reben l'aigua, pel seu ús domèstic, de les mines i no de companyies distribuïdores a l'ús.
 
La reobertura de la Mina Museu ha significat obrir una nova etapa de la seva història i posar-la en relleu com un dels elements fonamentals del poble. La visita, que es pot realitzar a un tram de les mines Cresta i Malet, permet conèixer una mica el sistema de canalització d'aigua que recorre el subsòl del Masnou. 
 
Mina Aigua
 
Aquestes mines es van començar a construir al SXVIII per proveir d'aigua les cases benestants de la vila, i estaven formades per un naixement subterrani d'on arrenca un conjunt de galeries amb conduccions per canalitzar l'aigua i una bassa per recollir-la. L'aigua es distribueix a les diferents cases mitjançant repartidors, soterrats o en torres -dels quals es conserven exemples al municipi- en funció de les plomes que tenen en propietat. Finalment l'aigua arriba als dipòsits on s'acumula com a reserva, i als safareigs que reben l'aigua sobrant.
 
L'espai que podem visitar actualment, uns 27 metres, recorre una galeria soterrània que es va reforçar per facilitar-hi l'accés i garantir-hi la seguretat, i un refugi antiaeri i els plans de futur inclouen una ampliació del recorregut per poder fer una visita més llarga.
 

La vinya element inherent a la zona

Tot i que el Masnou no és directament productor de vins, és un dels municipis que forma part de la D.O. Alella i que té en el seu territori les úniques caves, d'arreu de l'estat, situades per sota del nivell del mar, les caves Recondo que actualment funcionen com un restaurant.
 
Menció a part mereix la Cella Vinària, un conjunt arqueològic del que se'n destaquen els diferents cellers per producció de vi d'època romana. Tot i estar físicament en el municipi de Teià, la seva gestió depèn de la mancomunitat de tres municipis, Alella, Teià i Masnou, en aquest moment presidida per Masnou. 
 
Als cellers de la Cella Vinària estan documentades 6 premses (dues reconstruïdes), diferents cisternes, torculariums i calcatorium, així com camps de dolium per emmagatzemar el vi, tres forns per produir àmfores i dipòsits.
 
La vista a la Cella Vinària ens permetrà conèixer com era el conreu, la producció i la comercialització del vi a l'època romana.
 
Cella Vinaria
 
I per acabar una visita tan intensa, i tan rica culturalment, us proposem un passeig a la vora del mar, per poder gaudir amb tranquil·litat d'aquest mar Medi-terrani que a Masnou ho amara tot amb el seu color, el seu gust, la seva olor...i assaborir un bon àpat en algun dels molts restaurants que a Masnou poden fer les vostres delícies.
 

Masnou, un nom darrera una llegenda (Font: Albert Call)

Els orígens i el toponímic de Masnou estan lligats a una antiga llegenda, recollida per Francesc Agell l'any 1887.
 
Segons la llegenda, una noia molt bonica anomenada Maria i pubilla d'una de les principals cases de pagès de Teià, Ca l'Estany, era coneguda arreu per la seva  espectacular bellesa. Tanta era aquesta que fins i tot a les Balears, ocupada en aquells temps pels moros, va arribar, i un d'ells, noble i ric, va quedar gratament sorprès dels relats que li arribaven sobre la bellesa de la Maria. Això el va empènyer a posar rumb cap a la costa maresmenca amb un vaixell i, amb l'ajut d'un veí de Teià, vestir-se com un servent i amagar-se esperant per arribar a veure-la.
 
Can Genove
 
Quan la noia va sortir de l'església i es va encaminar cap a casa seva com acostumava a fer, els moros li van sortir al pas. Els vilatans, acostumats com estaven a que la noia fos admirada, no van amoïnar-se. Però quan aquells desconeguts van intentar encaminar-la cap a un torrent que es desviava molt de Ca l'Estany, sí que es van alarmar i finalment els teianencs l'emprengueren contra ells i van matar el seu cabdill i alguns dels seus auxiliars. Un dels moros va poder ser empresonat i va confessar quines eren les intencions del seu amo, un dels principals de Mallorca, nét i descendent directe del cèlebre Hassan, valí d'Osca. 
 
El torrent on van tenir lloc aquests fets va ser anomenat Torrent d'Hassan, nom que van canviar per fer-ne burla pel de Torrent de l'Ase. I d'altra banda, tot el que va passar va precipitar el casament de la Maria. Després de la cerimònia, la nova parella va construir una casa prop de la platja a la que anomenaren: el Mas Nou.
 
 

El Masnou al seu Segle d'Or

Al segle XIX, segle d'or de la marina de vela catalana, El Masnou va arribar a tenir més de quatre-cents vaixells de la dita carrera d'Amèrica, i que foren comandats per quasi vuit-cents capitans. 
 
El Masnou, al cens de 1860, ens dóna 4.036 habitants, i al de 1900, 3.396. Com podeu veure, en tan sols quaranta anys, la població va minvar en quasi set-cents habitants, fet degut a la decadència de la marina de vela per la irrupció del vapor i el telègraf.   
 
Tants eren els seus capitans, per una població de l'entorn de 4.000 ànimes que personatges, com el polític i historiador Victor Balaguer, deien que més que un poble, era una “república de marins”. 
 
Museu Municipal Nautica
 
A més dels capitans, hi havia la gent de a bord. Tals com: 
· Pilot: Segona autoritat del vaixell.
· Agregat: Un estudiant de nàutica en pràctiques. 
· Nostramo: Capatàs de la tripulació.
· Mestre d'aixa: Fuster de bord. 
· Majordom: Tenia cura de les provisions i dels   comptes.
· Cuiner: Idèntica consideració que el nostramo. 
· Tripulació: Les feines de navegació.
· Mossos: Feien els llits, neteja, etc.
 
A més, hi havia els que treballaven per la marina però a terra, a les drassanes. De drassanes n'hi va haver quatre. Drassanes menades per un mestre d'aixa de categoria reconeguda, que tenia a les seves ordres els següents subordinats:   
· Mestres d'aixa: N'hi havia una trentena.
· Calafats: Foren entre set i nou. 
· Serradors: Cinc colles, de tres homes   cadascuna. 
 
Al Masnou, hi va haver, a més, dues escoles de nàutica, l'una municipal i l'altra privada. També fou cap de Districte Marítim, i durant deu anys va tenir Duana. 
 
Museu Nautica
 
Hi hagué també indústries dedicades a fer cordes, set tallers de boters, un molí xocolater, llotges de xocolata i dues fàbriques de veles. 
 
Com veieu, tot una república de marins.
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals i Joan Muray
  • Fotografía: Gonzalo Sanguinetti
  • Municipi: El Masnou
Back to top