Indrets

L’Ermita del Remei, Arenys de Munt a una cruïlla Destacats

Que en Gaspar Casals ens faci de guia a qualsevol visita a Arenys de Munt ja és un costum, un bon costum. Aquest cop la intenció és descobrir l’Ermita del Remei i, com ja ens ha passat altres cops, a més de l’Ermita, el Gaspar ens descobreix tot un seguit de curiositats que ens permeten conèixer una mica més Arenys de Munt.
Per començar a situar-nos, en Gaspar ens explica que la festa del Remei és la festa petita d’Arenys de Munt. El seu origen es troba en un vot de vila que la gent del poble va fer a la Verge (potser l’any 1821 per tal de deslliurar la vila de la febre groga). Un cop fet el vot, es marca un dia de festa per honorar la Mare de Déu del Remei, que no coincideix amb el santoral; a Arenys de Munt la Festa petita és una festa de primavera que se celebra el dilluns següent a la Pasqua.
 
Però l’advocació al Remei és tanta que també hi ha un aplec, que sí que coincideix amb el sant del Remei: l’Aplec del Remei, que reuneix a l’Ermita veïns dels tres pobles que tenen camins fins a ella –Arenys de Munt, Arenys de Mar i Caldetes– i que se celebra el segon diumenge d’octubre.
 
Posats en situació emprenem, seguint els passos i les explicacions del Gaspar, el camí fins a l’Ermita del Remei, concretament el que fan els veïns d’Arenys de Munt el dia de l’aplec. Ens acompanya un dia assolellat, però amb una lleugera boira que no ens deixarà fer les fotos que es mereixen les vistes panoràmiques que anirem trobant. L’Aplec del Remei, després de més de vint anys sense celebrar-se, es va recuperar l’any 2002, ja no tant amb la connotació religiosa que havia tingut en els seus inicis sinó com la recuperació d’una tradició de cultura popular. L’ermita està situada en una cruïlla on convergeixen els veïns dels tres pobles, geogràficament equidistant dels tres, situada en un turonet al qual s’arriba des de qualsevol dels tres pobles en uns tres quarts d’hora després d’una magnífica passejada, es vingui des d’on es vingui.
 
El Remei era propietat de Can Jalpí i els propietaris sempre van tenir molt interès en què aquesta devoció popular es mantingués. Per aquest motiu a l’ermita se celebraven cerimònies privades dels propietaris però també de gent del poble, tot i que l’estatus de l’ermita sempre ha estat en controvèrsia, de si era públic o privat.
 
En Gaspar I La Maite
 
En Gaspar ens explica que un dels fets històrics destacables entorn de l’ermita és que durant la Guerra del Francès, l’ermita i el santuari van estar ocupats per les forces franceses. Milans del Bosch les va fer fora però entre uns i altres van incendiar els edificis que van acabar enrunats. L’única cosa que es va salvar va ser la imatge de la Mare de Déu, guardada a Arenys de Mar... Acabada la guerra, el primer que va fer en Jalpí va ser reconstruir la capella i fer tornar la imatge des d’Arenys de Mar. La devoció al Remei va fer que l’església d’Arenys de Munt fes una reproducció del cambril i de la imatge. “I ara –diu en Gaspar-, una llegenda… Durant el segle XVIII la moda de les mares de Déu va canviar per posar-se de moda les imatges vestides. Ara bé, la de l’ermita, del segle XVI, era una talla de fusta. El canvi de modes va fer que al segle XVIII es fes una nova imatge vestida i l’antiga quedés arraconada, quan el 1936 pugen els del comitè i destrueixen tota la imatgeria, destrossen la vestida sense saber que existia una altra, l’antiga, que el fill del masover havia amagat, però aquest home va marxar a la guerra i no va  tornar mai més. Acabada la guerra, els propietaris de Can Jalpí fan una reproducció de la primera imatge (l’amagada), i així ara a l’ermita hi ha la talla, reproducció de guix, de la que estava arraconada i a l’església d’Arenys de Munt, una reproducció de la vestida, però... hi ha qui diu que la que hi ha al santuari no és una reproducció sinó l’original, que algú la va trobar...”.
 
Mentre el Gaspar ens explica tota aquesta història seguim caminant, tot pujant cap a l’ermita i trobem l’Hostal del Sol, una masia clàssica, que no se sap molt bé d’on li ve el nom però que amb la façana encarada a la sortida del sol gaudeix d’unes vistes espectaculars, avui poc nítides a causa de la boira. Des de l’Hostal del Sol també descobrim la necessitat de cultivar l’horta en terrasses seguint els nivells de l’orografia, una de les característiques més cridaneres que fan que els pobles de la zona alta del Maresme hagin d’aguditzar l’enginy per tenir una petita horta de subsistència. Seguim el camí, i tot estar a finals d’octubre i a una bona alçada, el sol comença a fer-nos suar. En Gaspar ens atura un moment per veure davant nostre la silueta dels famosos Tres Turons, ben retallats contra el cel blau: el Turó del Montalt, el Turó del Mig i el Turó de la Vila Negra.
 
Orografia Tipica Dels Pobles De La Zona Alta Del Maresme
 
I així de sobte topem amb la masia i la capella del Remei. L’ermita, que la veiem de lluny, ja que és dins la propietat refeta el 1930, és de petites dimensions, d’una sola nau i coberta a dos vessants. A la façana principal hi ha la porta i a cada costat una finestra emmarcada amb pedra. Damunt la porta hi ha un ull de bou i un campanar de cadireta. Es tracta de l’ermita reconstruïda després de la Guerra del Francès i la que la gent ha conegut sempre, ja que de l’anterior se sap poca cosa.
 
Els fondos, uns camins molt característics
Deixem enrere l’ermita i comencem la baixada cap al poble. Ens trobem just a la cruïlla per on arriben el dia de l’aplec els veïns d’Arenys de Mar i baixem pel Fondo del Remei. Ens trobem en una mena de camí, pràcticament encaixonat entre dues parets verticals, i el Gaspar ens explica que és una formació molt típica. Són vials dels quals no se sap molt bé l’origen i hi ha diverses interpretacions, però la més plausible és que hagin estat formats a base de l’arrossegament de troncs, o pel trànsit de carros, que van anar rebaixant el terra i modelant aquests camins, que permeten la circulació de forma discreta, ja que el camí queda encaixonat entre les parets. 
 
Fondo Del Remei
 
I així, entre explicacions, descobriments i rialles no ens adonem i arribem al gran parc de Can Jalpí. Només queda tornar cap a dalt per a arribar de nou a Arenys de Munt, on ens acomiadarem del Gaspar fins a la següent, i on ens espera el cotxe.
 
Podeu consultar el programa de Festa Major d'Arenys de Munt aquí
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Fotografía: Gonzalo Sanguinetti
  • Municipi: Arenys de Munt
Back to top