Indrets

Teià, un volcà cultural al Maresme

Amb poc més de 6,5Km2 d’extensió i una mica més de 6.000 habitants censats, Teià destaca per la seva activa vida cultural. Una vida que no es cenyeix a les visites als vestigis històrics, al seu patrimoni cultural o les activitats organitzades des d’òrgans municipals. Quatre companyies estables de teatre, quatre corals, una Banda de música, l’Associació de Campaners o l’espectacle Sac i Ganxo són testimonis d’un municipi sempre en plena ebullició cultural.

Teià té una història estretament lligada al vi, des de la romanització és un municipi que ha produït vi i aquesta producció és la que ha deixat com a vestigi les restes romanes del jaciment de Vallmora. Visita ineludible en arribar a Teià és la visita al Parc Arqueològic Cella Vinària, format per l’edifici del Centre d’Acollida Turística (CAT) i el jaciment arqueòlogic Cella Vinària. 
 
Centre Cella Vinaria
 
Cella Vinaria
 
Equipament de referència, inaugurat al 2009, és un projecte únic de museïtzació, en tota Catalunya, d’un celler romà que permet conèixer, de manera molt acurada, la producció del vi en època romana (del S I aC al III dC, aproximadament) ja que s’han documentat 6 premses (dues actualment reconstruïdes), diferents cisternes, camps per emmagatzematge del vi i tres forns per produir àmfores i dipòsits. Però aquest referent no acaba amb el jaciment arqueòlogic, en el mateix complex es troba un dels primers Centres d’Acollida Turística (CAT), dedicat a la romanització i als orígens de la producció vitivinícola a Catalunya, amb un audiovisual molt potent, amb un mínim centre d’interpretació de la romanització a la zona i amb un espai degustació, tot plegat ubicat en territori DO. Un veritable passeig per la història.
 
CAT
 
Però Teià és molt més que els vestigis arqueològics de la Cella Vinària, una passejada cap al centre urbà permetrà arribar a un dels nous centres de referència cultural del municipi, Can Llaurador, una magnífica edificació del segle XVI que ha estat recuperada i restaurada, per convertir-se, en un futur molt pròxim, en la seu de l’Arxiu Històric Municipal. Així en breu Can Llaurador es convertirà en un centre de wrecerca i divulgació històrica i un espai multidisciplinari que vol ser seu de les entitats i que donarà oxigen a la fins ara sobreocupada Casa Municipal de la Cultura de Teià, veritable eix vertebrador en la dinamització de tot el món cultural del municipi.
 
Caminant una mica més amunt, pel Passeig de la Riera, s’arriba al Fons Batllori, una de les petites joies que amaga Teià, centre de referència en el món de la il·lustració, que conserva tota l’obra de l’il·lustrador Antoni Batllori Jofré.
 
El Fons Batllori, nascut al 2003 gràcies al llegat de la família Batlllori del seu estudi i tot el conjunt de la seva obra original, engloba més de 2000 peces, entre objectes i dibuixos, repartit en dos espais, el seu estudi, mantingut com ell el tenia quan hi treballava, i l’arxiu. 
 
El Fons compta amb una exposició permanent, que els visitants a Teià poden visitar de dijous a divendres, per descobrir un gran il·lustrador que molts cops dóna per parlar més enllà de la seva figura com a tal. El Fons, a més, dinamitza tota una sèrie d’activitats anuals que giren sempre entorn del món de la il·lustració, enguany l’exposició “100+1 dibuixos”, amb motiu del centenari del seu naixement, ha ajudat a donar a conèixer la seva personalitat i trajectòria a tots aquells que han gaudit del plaer de visitar-la.
 
I ja només quedarà caminar cap al capdamunt del Torrent Dr Barrera per trobar un dels espais culturals amb esperit més innovador de Teià, Ca l’Antiga. Una associació privada sense ànim de lucre que aposta per la promoció de nous artistes i nous conceptes a través d’exposicions, conferències, performances, concerts... S’hi mostren tot tipus de disciplines artístiques en espais com el celler, les terrasses i el jardí per poder pair les noves propostes lentament, amb bona companyia i en un espai únic.
 
Esglesia
 
Teatre i música, eixos vertebradors de la vida cultural
Quan un teianenc, en una conversa distesa, afirma sense atorgar cap mena d’importància “una de les companyies de teatre...” o “una de les quatre corals....”, la reacció del forani que l’escolta és quedar-se amb la boca oberta. Parlem de Teià? El petit municipi del Maresme? De 6000 habitants? Doncs sí, parlem de Teià, 4 companyies estables de teatre, 4 corals, una banda de música i un espectacle estable amb 17 anys d’història a les seves espatlles. No és estrany doncs que teatre i música vertebrin gran part de la vida social i cultural de Teià. 
 
Els grans protagonistes d’aquest món teatral, actiu i divers, són el Grup escènic La Flor de la Palma, dirigit per Francesc Elies; el Tres o Vint sota la direcció de Josep Botey; Punt I Apart dirigit per Dolors Badia i Toni Calmet i el grup Teiatre, especialitzat en musicals, dirigit pel Jordi Almirall. Grups tots ells d’una gran qualitat interpretativa que han posat en escena obres de l’envergadura d’ “Els Miserables”, “Pel davant i pel darrera”, “La casa de Bernarda Alba” o clàssics com “Els Pastorets” de Folch i Torras. A les quatre companyies teatrals estables de Teià cal afegir una singularitat del món escènic el “Sac i ganxo”, un espectacle en format play back que omple de llum i color la castanyada des de fa 17 anys.
 
Punt i a part és el món coral teianenc, un univers d’una riquesa extraordinària per un municipi de les dimensions de Teià, un univers que arrenca ja fa 40 anys amb la creació d’una petita coral infantil sota el significatiu nom de Coral Picarol. Però... llei de vida aquells petits cantaires van créixer i volien seguir cantant, així molts d’aquells infants, ja amb veus d’homes i dones, van fer el salt tot creant una nova formació, la Coral Esclat. Però sembla ser que Teià no en tenia prou, i anys després naixia el Cor Atàlia una altra formació que semblava que acabava de completar el panorama musical del municipi. Semblava... perquè no va ser pas així, de nou les lleis impecables de la natura han fet que els infants de la Coral Picarol creixin, i de nou, ha sorgit un petit embrió que tot just va veure la llum l’any passat el Cor Jove.  
 
Però si algú pensava que amb tot aquest batibull de corals els teianencs en tenien prou per veure satisfetes les seves ànsies musicals va errat del tot, per si Teià no tenia un assortit musical prou ampli l’any passat naixia la Banda Municipal, una formació dirigida per la musicòloga Paula Moya, i impulsada des de la Regidoria de Cultura, per realitzar concerts en actes programats des  de la Regidoria i a col·laborar en tota mena d’activitats d’entitats teianenques.
 
I en aquesta ebullició cultural amb ganes de fer i crear sorgeix, fa relativament pocs anys, Teia Tradició Viva, una entitat que neix amb l’objectiu de recuperar diverses danses i manifestacions culturals que es realitzaven a Teià històricament com el “Ball de Llancers”, el “Ball de faixes de Tous” o la “Dansa d’Arenys de Munt”, així com la incorporació de noves danses com el “Ball d’Homenatge”, que van interpretar per primera vegada el passat 11 de setembre. 
 
El Festival Remor, un punt apart
En l’estela de la tradició musical de Teià un punt i a part mereix el Festival Remor, del qual aquest estiu es va celebrar la quarta edició. Un festival de petit format, proper i intimista, que busca combinar diferents propostes i estils musicals però a més fent encaixar la música amb els escenaris escollits, sempre espais arquitectònics únics dintre del patrimoni del municipi. Així masos emblemàtics com Ca l’Antiga, Cal Llibreter, Can Puigoriol, Can Barrera o Can Godó es transformen, gràcies a la col·laboració dels seus propietaris, en uns escenaris privilegiats on gaudir d’un concert d’estiu es converteix en un luxe difícilment comparable amb res.
 
Can Godo
 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Fotografía: Gonzalo Sanguinetti
  • Municipi: Teià

Articles destacats

Back to top