Solicitamos su permiso para obtener datos estadísticos de su navegación en esta web, en cumplimiento del Real Decreto-ley 13/2012. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | Más información
Cultura

La festa del foc Destacats

Des de temps immemorials els humans s’han sentit atrets pel foc i la seva màgia. El foc té quelcom d’hipnòtic, de màgic, d’espiritual... I una de les formes més antigues de foc ritual, viva fins avui, són les falles. L'Alta Ribagorça és el territori català que millor ha conservat aquesta antiga tradició. Només les comarques de muntanya, possiblement pel seu aïllament, han sabut mantenir vives moltes d’aquestes tradicions ancestrals.
Una tradició arrelada a l’Alta Ribagorça
La conca de la Noguera Ribagorçana, al centre del territori fallaire, és la zona on més pobles han conservat la festa. Són diverses les poblacions de l'Alta Ribagorça on, la baixada de falles, és la festa tradicional que se celebra pel solstici d'estiu. La festa consisteix en portar el foc, purificador i protector, des de les muntanyes cap als pobles, una tradició pagana que transporta als visitants segles enrere on el foc es convertia en protagonista per celebrar el solstici d’estiu, preparant la terra per a noves collites i espantant-ne els mals esperits.
 
Falles 2
 
La festa comença en fer-se fosc, els joves encenen una falla, a un foc que es fa a dalt de la muntanya anomenat faro, i descendeixen per la muntanya guiats pel fadrí major, o cap de colla. La processó crea un riu de foc que va a parar a les places de les viles, on es llencen a un arbre plantat especialment per l'ocasió, el mai, formant una gran foguera. La festa s'acaba amb ball i xerinola al voltant d'aquesta. La campanya de falles va arrencar el passat 14 de juny a Durro, coincidint amb Sant Quirc, i va continuar durant el mes de juny a Senet, Boí, Casós, el Pont de Suert, Vilaller i Barruera. I al mes de juliol a Erill la Vall, Taüll i Llesp.
 
Els grans protagonistes en la baixada de falles
Boí: les falles es fan la vetlla de Sant Joan, coincidint amb la Festa Major. Les falles són de pi negre, amb mànec d’avellaner, agafades amb dos naies i tatxes. El seu faro al Clotet d’Escuder, a 1.460m. Quan s’arriba es dóna una volta i mitja al poble i, al tornar, es llencen les falles.
Barruera: unes teies de pi roig o negre tatxades són les falles més utilitzades, encara que un model característic és una sense tatxes, colant dos travessers en un mànec d’avellaner en creu.
Casós: aquest municipi no va recuperar les seves falles fins 2008, després d’haver estat interrompudes als anys ’50.
Durro: és el municipi que arrenca la temporada de falles i són de les poques que no s’han interromput mai. A Durro, abans de sortir del faro, a l’Ermita de Sant Quirc, els fallaires resen un parenostre que el fadrí diu ben fort. Es fan tres voltes a l’ermita, agenollant-se a cada passada per la porta, si la quantitat de fallaires ho permet.
Erill la Vall: es corren falles per Sant Cristòfol. I la tradició mana que es facin dos voltes al poble i, que després de tirar les falles, es reparteixi vi i coca.
Llesp: darreres falles de la temporada. Coincidint amb la Festa Major, el quart diumenge de juliol. Del seu faro es té constància des de 1605.
Pont de Suert: unes falles interrompudes entre 1950 i 1987, any en que foren recuperades. Actualment el faro es situa prop del poble de Biura. Els fallaires baixen caminant, fins prop del pont d’Aragó, on es comença a córrer, arribant fins a la Plaça Mercadal. Després s’ofereix vi i coca a tothom.
Senet: en aquest municipi mai s’han conegut interrupcions. Aquí les falles són elaborades per l’Ajuntament. Al preu de la falla s’hi suma una samarreta commemorativa que és l’uniforme fallaire per a la majoria de participants. Els fallaries sopen al poble i pugen al faro acompanyats dels músics de Festa Major que els acompanyen durant la baixada. 
Taüll: també sense interrupcions. A Taüll cada cop són més habituals els retiners, una falla feta amb una sola teia natural, especialment bona, rebaixada del mànec, si és molt gran, asclada i entatxonada amb més teies. Obre la baixada l’últim casat del poble. Prop del municipi els músics tocquen la marxa dels fallaires i aquests comencen a córrer, donen tres voltes al poble, finalment llancen les falles a sota de la font del Cap del Riu o alguns anys a prop de Sant Climent.
Vilaller: les falles es corren la vetlla de Sant Joan. Són falles diferents i úniques, uneixen tres taules, tallades en diagonal, formant un piràmide molt allargada lligada amb naies que s’omplen de teies de pi negre. Poden arribar als tres metres d’alçada.
 
Falla Carrer
 
TIPUS DE FALLES
Les falles són molt variades, depenent dels pobles. Hi ha tres tipus de falles: els retiners que són d’una sola peça; les falles de pal, les més comunes, arreu de la comarca, que es fan amb trossos de teia de pi i s’enganxen a un pal de freixe de filferros i puntes, i les falles de Vilaller, diferents de la resta, que són una piràmide invertida de grans dimensions lligada amb filferro i farcida de tela.
 

Informació addicional

  • Text: Raimon Monterde
  • Fotografía: Raimon Monterde, Anna Prat i Laura Arisa
  • Municipi: Pallars Sobirà
Més en aquesta categoria: Les festes del foc »
Back to top