Indrets

El Baridà Destacats

El Baridà, és un territori amb 1.200 anys d'història, conformat pels municipis d'Arsèguel, Cava, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, i el Pont de Bar i situat a cavall de les comarques de l'alt Urgell i la Cerdanya. 

El trobareu tot resseguint la seva accidentada orografia, enmig de petites valls, engorjats i camins, que s'estenen a peu de la serra del Cadí i trenquen el relleu de les planes de la Seu i la Cerdanya.

El territori Baridà s’estructura al llarg d’un estret congost de 20Km, excavat pel Segre, on hi desguassen els rius de les valls transversals ( riu de la Llosa, riu de Bastanist, riu Naval, riu d’Arsèguel i Cava, entre altres ) Aquest encaixonament del Segre ha condicionat, històricament, el traçat de les vies de comunicació i la ubicació dels seus pobles. Al nord, delimita amb les carenes del Pirineu Axial, que alhora actuen com a frontera política amb el Principat d’Andorra. Els contraforts de la serra del Cadí delimiten el territori Baridà pel sud i constitueixen el límit natural amb les comarques de l’Alt Urgell i el Berguedà. A lleveant, limiten amb la depressió de la Cerdanya ( subcomarca de la Batllia o Petita Cerdanya ), i a l’oest amb el pla de Seu d’Urgell o Urgellet. 

Les alçades oscil·len entre els 800 metres del fons de la vall i els prop de 3.000 metres de les parts més altes, amb la Tossa Plana de Lles ( 2.916 m ) com a punt culminant, seguida del Monturull ( 2.761 m ), el Perafita ( 2752 m ) i els tossal de la Muga ( 2859 m ) a la part septentrional, i pel puig de la canal Baridana ( 2.649 ) i el pic de la Costa Cabriolera ( 2.604 m ) al costat meridional.

El Baridà compta amb un patrimoni natural excepcional molt ben preservat i amb un alt valor ecològic. Així doncs forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró; dels Espais d’interès Natural ( EIN ) de les Serres dels Cadí- Moixeró, Riberes de l’Alt Segre, Tossa Plana de Lles-Puigpedrós i Beneïdor; de la Xarxa de Natura 2000 amb els espais de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, Beneïdor, Riu Verneda, Riberes de l’Alt Segre, Riu de la Llosa i Prepirineu Central Català i de la Reserva Nacional de Caça del Cadí.

Barida

Al llarg de la història, les diferents societats han deixat un llegat cultural en forma de feixes, camins, ponts, esglésies, castells, búnquers...Podeu descobrir tota aquesta herència constructiva dispesa per tota la geografia baridana, la qual us explica no només d’on venim sinó també quina ha estat l’evolució històrica dels nostres pobles, ja que gran part del nostre patrimoni mostra l’empremta que hi ha deixat els conflictes bèl·lics, els camins històrics, els aiguats, l’abandonament arran de l’èxode rural, etc. Part d’aquest patrimoni cultural s’ha valoritzat  per divulgar i entendre i recordar la nostra història. En el cas del Museu de la Vinya i el vi de muntanya del Pont de Bar, ens explica la importància que va tenir aquest conreu abans de la irrupció de la fil·loxera, el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà que forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, el Museu de la Llana d’Arsèguel on la força hidràulica del Segre mou les seves màquines i el Centre d’interpretació Casa del Riu de Martinet on a més de conèixer la flora i fauna més representativa de la zona podem conèixer episodis com les riuades del 82.

Com que molts veïns han hagut de traslladar la seva residència lluny del seu poble d’origen, avui en dia les festes majors i els aplecs prenen una rellevància molt especial, ja que són ocasions per retrobaments i omplir els pobles de festa. Entre les moltes festes trobem dos aplecs molt assenyalats i celebrats per els baridans, l’aplec de la Mare de Déu de Bastanist i de la Mare de Déu de Boscalt. Al Baridà hi predomina el so de l’acordió diatònic. Aquest instrument ha posicionat el Baridà, i concretament el poble d’Arsèguel i la seva escola Folk del Pirineu, en el centre de l’escena de la música folk catalana. Fa més de trenta anys que el poble d’Arsèguel acull la Trobada d’Acordionistes del Pirineu.

Paisatges Barida

La base productiva del Baridà, s’assentava sobre l’activitat tradicional fins ben entrada la segona meitat del segle XX, moment es que es va transformar el "modus vivendi" de les societat tradicionals de muntanya i es va modificar l’economia que imperava fins aquell moment, basada en ‘autoconsum i la subsistència, per deixar pas a les noves formes d’explotació. Aquest fet va comportar que desaparegués l’estructura econòmica tradicional gradualment i va condemnar un gran nombre de conreus a l’abandonament o la seva transformació en terres de pastura. Durant els anys vuitanta el sector agrari va patir un important procés de reestructuració, i això va provocar una reducció tant del nombre d’explotacions com de productors, ja que les petites explotacions de mitjana i alta muntanya van esdevenir difícilment viables. La orografia aïllada del Baridà va estimular en el passat l’aparició d’un seguit de petites indústries rurals d’àmbit familiar que van sorgir per satisfer les necessitats bàsiques de la població. En són bon exemple les activitats d’explotació del bosc, la transformació de la producció primària per obtenir formatge, mantega, embotits o teixits de llana, les fargues, els molins, forns de calç i les teuleries.

Productes Barida

Actualment, tot i que no gaudeix del protagonisme que havia tingut temps endarrere, el sector primari encara té un cert pes en l’economia i el paisatge Baridà, ja sigui a través del treball en les diferents explotacions agràries i ramaderes i els industries agroalimentàries o agroecològiques. El Baridà compta amb iniciatives interessants entorn de les petites indústries d’artesania alimentària que ofereixen productes locals i de qualitat ( formatges, pa, embotits, pastisseria,  melmelades i conserves, carn de vedella i pollastre ecològics i productes a partir del tradicional xarop d’avet del Cadí ) Trobareu un seguit de allotjaments i restaurants on podreu degustar no només un producte de primera i amb compromís, també  sentir-vos com a casa per un tracte proper i personalitzat, rodejats d’un paisatge viu.

A més, els darrers anys, l'activitat turística ha crescut notablement a gran part del nostre territori. Gran part de l'oferta turística de què disposem està lligada al turisme cultural, al turisme de natura sostenible o el  turisme de neu gràcies a la presència de dues estacions d'esquí nòrdic ubicades als pobles d’Aransa i Lles de Cerdanya.  La espectacular vall de la Llosa, on hi conflueixen camins històrics com el camí dels Bons Homes, la GR11 o els camins de la Llibertat, prats alpins a raser de la serralada del Cadí i dins el parc natural del Cadí-Moixeró com Prat d’Aguiló o d’Aguiló, els camins de Bast o el camí Cardoner de Cava, els diferents miradors com el del Pla de Llet d’Aransa o el Pla de l’Àliga d’Estana on podeu gaudir de 4 taules d’orientació, coneguts estanys com els de la Pera o Satut  són només petits exemples de les moltes possibilitats que us ofereix aquest original i històric territori.

Estem caminant conjuntament cap un escenari de futur on els baridans tinguem oportunitats laborals als nostres municipis. Aquestes oportunitats volem que sorgeixin entorn d'un turisme respectuós i una producció agroalimentària de qualitat, així com també una industria basada en l'aprofitament sostenible dels recursos naturals.

A finals dels anys vuitanta es va posar fre al despoblament iniciat al mitjans del segle XIX i vam començar a recuperar població. En aquests moments estem dins d'aquest procés de recuperació demogràfica. Tot i això, avancem sobre uns valors molt allunyats dels màxims de població i ocupació del territori registrats segles endarrere.

El Barida

Al llarg del procés participatiu “ Quin futur volem per al Baridà” hem definit que volem anar cap un escenari de futur on mantinguem i recuperem el jovent i que les persones que hi vivim coneguem i estimem el nostre territori, perquè el Baridà sigui un territori viu!

Al Baridà poca gent però moltes persones!

 

Informació addicional

Més en aquesta categoria: « La Val d'Aran, l'essència dels Pirineus
Back to top