Rutes

Perseguits i Salvats: Ruta Pallars Sobirà

La ruta principal d’evasió dels refugiats jueus, provinents del departament francès de l’Arieja, partia d’Aulus-les-Bains i arribava al Pallars Sobirà per la muntanya de Lladorre, a través del port de Guiló.
Ruta Pirineus el Pallars Sobirà (Port de Guiló - Sort): 15 km. 
 
Les cabanes dels pastors i les bordes de la muntanya de Lladorre eren utilitzades per descansar, després de dures caminades i de persecucions interminables. La majoria, però, foren detinguts per la Guàrdia Civil, que patrullava tots els camins procedents de França. L’itinerari senyalitzat comença al port de Guiló (2.371m), des d’on es baixa fins a l’estany Romedo de Baix. Després de passar per la cabana de Llurri, s’arriba a la cabana del Pla de la Borda, a Boavi, i d’allà, seguint del curs del riu de Lladorre, al poble de Tavascan, abans de continuar cap al sud per Ribera de Cardós, Llavorsí, Rialp i Sort.

Punts d’interès:

Tavascan: primer poble al vessant català de la ruta que procedia de la vall de Garbet, a l’Ariège. La Guàrdia Civil patrullava tots els camins procedents de França i va detenir la majoria dels evadits per aquesta zona. Després de romandre uns dies al poble, eren traslladats a la presó de Sort.
Ribera de Cardós: alguns grups d’evadits, que van creuar fins a la vall de Cardós amb l’ajut de guies, s’allotjaren a l’hotel de Ribera de Cardós.
Llavorsí: per la seva situació estratègica dins del Pallars Sobirà, ja que hi confluïen les carreteres de la Vallferrera, la vall de Cardós i Esterri d’Àneu, es va convertir en un punt on convergien els diferents grups de detinguts que eren traslladats a Sort.
Rialp: els refugiats jueus que aconseguien evitar la detenció tenien com a objectiu dirigir-se a Lleida o a Barcelona. Per aconseguir-ho, generalment acompanyats de passadors, procuraven aconseguir un mitjà de transport. Altres però, s’aventuraren a recórrer a peu una distància considerable per uns camins molt vigilats. Al Pallars Sobirà, algunes expedicions seguien rutes al voltant de la Noguera Pallaresa. Tant els que havien penetrat per les valls de Cardós i Vallferrera, com els que ho havien fet per la vall d’Isil, confluïen a Llavorsí i, des d’allà, passaven per les proximitats de Rialp abans d’arribar a Sort.
Sort: a l’Hotel Pessets es van allotjar desenes de jueus que havien estat traslladats a Sort. La Creu Roja i l’American Joint Distribution Committee es feien càrrec de les despeses de la seva estada a l’establiment, la qual resultava molt més plàcida que la que patiren els qui van ser internats a la petita presó del municipi. A Sort es conduïa els evadits detinguts als passos fronterers del Pallars Sobirà, i a la major part dels que ho havien estat a la Val d’Aran, com a pas previ a la seva conducció als establiments penitenciaris de la ciutat de Lleida. Sort tenia dues presons, una per a homes i una per a dones. Entre el 1939 i el 1944 van passar per Sort uns 2.660 detinguts, per pas clandestí de fronteres, una bona part d’ells jueus. Les dones, sovint acompanyades de fills de curta edat, eren tancades a la presó de dones, que va arribar a acollir al voltant de 150 detingudes en aquests anys. Després d’uns dies d’estada a Sort, eren traslladats a Lleida, si bé alguns grups van passar per la presó del partit judicial de Tremp. La presó, una antiga capella gòtica, s’ha conservat tal com era als anys de la II Guerra Mundial. Constitueix l’únic patrimoni memorial que es conserva a Espanya d’aquest episodi històric. Des del 2007 s’hi ha habilitat un petit espai museístic per donar a conèixer aquests esdeveniments i homenatjar, tant els evadits com aquells qui els van ajudar a aconseguir la seva llibertat. 

Informació addicional

  • Text: Maite Viñals
  • Fotografía: Gonzalo Sanguinetti i Patronat de la Diputació de Lleida
  • Municipi: Pirineus
Back to top