La tardor és l’època daurada del Berguedà. El sol baixa i es col·loca en l’angle just perquè la llum perfecta encengui la vida. A les muntanyes i a les valls, ara és el moment.
A l’estiu, l’aigua cau del cel, i a la tardor, fa com si brotés de la terra. La pluja ja no és aquella tortura implacable que ens destrossava les tardes d’agost a cops de gotes afilades. Ara és més aviat una ànima vaporosa que ens serpenteja entre els peus i ens mulla suaument les bótes. Ens agafa pels turmells i ens entrapa entre boixos, herbes i molses, com si ens volgués allà per a l’eternitat, feliços com som.
Els berguedans celebrem la paradoxa: la tardor és la decadència imparable de la natura, però aquí és com si tot tornés a néixer. Entrem al bosc amb una confiança que només tenim nosaltres, segurs com estem que tot és a punt de començar. I ens preparem per al somriure murri que no podrem dissimular quan trobem el primer rovelló.
Xavi Rosiñol, Periodista
Director de “La tribu de Catalunya Ràdio”
Podeu descarregar-vos el Fulleto aquí: FULLETÓ.
Podeu veure el mapa aquí: MAPA.
