Després de recollir els orígens i la història de la Patum, ara s’endinsa a la festa des de la mirada dels seus protagonistes. Per què aquest canvi?
De fet no és un canvi. Des que fa més de 30 anys vaig començar a recercar sobre La Patum, les vivències dels seus protagonistes m’han interessat sempre i les he anat recollint des de bon principi. El tema estava en com plasmar-ho, ja que moltes d’aquestes vivències, bàsicament anecdotari popular, no tenien lloc en segons quin format de llibre amb un caràcter més històric. Fa temps que tenia previst de treure-les, de donar-les a conèixer d’alguna forma per tal que no es perdessin, i fins i tot en tenia algunes de mig redactades. Quan vaig rebre la proposta de l’editorial Gavarres vaig decidir de posar-m’hi de forma definitiva.
La Patum és una suma de vivències i en definitiva, d’històries. Què hi trobem al llibre i com es recullen tantes vivències? Ha estat difícil triar?
Si, dels tres elements per mi imprescindibles per poder fer La Patum (marc natural, comparses i patumaires), el més imprescindible són els protagonistes de la festa; els que la fan; ja sigui portant una comparsa, tocant amb una formació musical, des de l’ajuntament, com a administradors o simplement saltant a la Plaça. Sense ells, La Patum no existira. Les petites històries de tots i cadascun d’aquests personatges acaben conformant la gran història i el propi mite patumaire.
Al llibre hi trobem una mica de tot; des d’històries transcendents per a la nostra festa fins a petites anècdotes. El comú denominador de totes elles és un cert toc d’humor. S’han buscat històries que tinguessin una mica de gràcia; i també s’ha procurat que hi sortissin totes les comparses. El llibre s’ha estructurat en 10 capítols temàticament molt diferents per tal d’intentar donar una visió àmplia de tot plegat i tenia una visió de la festa des d’òptiques diverses.
Les vivències es recullen a través de la documentació, de la premsa… però sobretot parlant amb patumaires, amb la gent que les ha protagonitzat. I si que ha estat difícil de triar, perquè n’hi ha un gavadal. Com a mínim podríem haver fet dos volums!
I les vivències i històries també són canviants. Com ha evolucionat la visió dels que protagonitzen la festa amb el pas dels anys?
Jo crec que la visió dels protagonistes ha canviat poc; són gent que fan Patum (repeteixo que des d’àmbits molt diferents) i que viuen per fer Patum. I això passa en ple segle XXI i passava durant la República i durant les Carlinades, i al segle XVIII… El què ha canviat és el món, la societat i amb ells La Patum, adaptant-se als temps que li toca viure, però els patumaires només fem allò que millor sabem fer: La Patum, la única cosa que n’assegura la seva perpetuació.
