Corria l’any 2014 quan em van proposar de fer unes rutes per aquesta revista. Sempre m’ha agradat caminar amb el propòsit de conèixer llocs on mai he estat, així que vaig veure-hi una motivació més, i al mateix temps l’oportunitat de donar a conèixer aquests indrets a la gent. La meva primera ruta va sortir publicada en el número 184, corresponent al Pànxing que anava del 15 de febrer al 15 de març, d’això fa ja 11 anys. Hem arribat a la ruta número 100, un número especial, així que vaig pensar que la ruta també havia de ser-ho. Després de pensar-m’ho molt em vaig adonar que la ruta havia de ser la primera que vaig publicar, però va resultar que amb el pas del temps molts dels camins que havia fet servir, avui en dia eren enquitranats, però això no em va fer desistir, així que vaig buscar una nova ruta per arribar al mateix lloc, la bauma de les Set Portes. El títol, “Fent camí amb el Russi”, em va agradar pel doble sentit que té, caminar per conèixer indrets i caminar per la vida. Aquesta va ser la raó per la qual en moltes rutes, sobretot al principi, feia les rutes acompanyat d’un seguit de “convidats”, que ens explicaven coses sobre ells, la seva feina o coses d’interès, així que a tots ells, moltes gràcies. Per acabar, vull donar també les gràcies a totes les persones que durant tots aquests anys han seguit amb interès les meves rutes, esperant que hagin gaudit d’elles, llegint-les o fent-les. A totes elles una forta abraçada.

Bé, ja n’hi ha prou de rotllo. Comencem.

PER COMENÇAR:

Aquesta ruta us aconsellaria de fer-la a la primavera, en un dia de sol i cel blau, ja que una gran part del seu atractiu són les seves panoràmiques. Es tracta d’una matinal apta per tota la família, que transcorre per camins molt planers, on es pot gaudir del cant d’ocells i d’una gran sensació de pau i tranquil·litat, i aquells que sigueu afeccionats a les herbes remeieres podreu aprofitar per recollir timó, romaní, fonoll tendre i algunes d’altres més que conegueu.

Al llarg del camí trobareu tots un seguit de marques pintades de tots colors, vermelles i blanques, verdes i blanques, vermelles i grogues, punts de color vermell, en fi, un poti-poti del qual val més no fer-ne cas, ja que a part d’estar algunes mig esborrades, apareixen i desapareixent quan volen. També cal tenir en compte que el camí transcorrent en alguns llocs per superfícies de roca.

Com a curiositat vull recordar-vos que al Berguedà de les Balmes en diem Baumes.

TINES DE CAL SEGARRA

Es tracta d’un sol conjunt, situat en un marge. Consta de dos forats de forma circular excavats a la roca, al voltant dels quals s’han aixecat unes parets de pedra resseguin la seva forma. Cada tina té la seva obertura per accedir a la mateixa per la part superior. A la part de sota del marge hi ha una construcció adossada de planta rectangular, i a la seva part interior es pot veure encara la boixa, una pedra situada a la part baixa d’una de les parets que té un forat rodó al mig. El forat el tapaven amb un tap de suro o hi clavaven una aixeta, i servia per a buidar el vi a les botes.

BAUMA OBRADA DE LES SET PORTES

El nom fa referència a les set portes que tenia l’habitatge construït dessota d’aquesta bauma. Actualment, n’hi ha alguna de tapiada i una altra ensorrada. També és coneguda amb els noms de “Bauma de Cal Calau” o “Cafè de les Set Portes”. Aquest darrer topònim feia referència a un cèlebre local modernista de Barcelona que té aquest nom. Es tracta d’una bauma obrada que pel seu estat de conservació constitueix un autèntic patrimoni arquitectònic i històric, digne de preservar. Ocupa una llargada d’uns cinquanta metres i la seva profunditat és inusual. L’espai interior està compartimentat en diverses estances destinades a diversos usos, tant per a persones com per animals. En una de les estances hi ha un forn de pa en bon estat. Fins a mitjans dels anys cinquanta del segle XX va estar habitada. Porteu quelcom per il·luminar si voleu explorar el seu interior. A la part del damunt d’aquesta hi ha diversos murs de pedra, i part d’una garita de planta circular que encara conserva part de la volta que la cobria i algunes finestres en forma d’espitllera. Aquesta construcció en època de les guerres carlines va ser utilitzada com a presó, i més tard com a habitatge fins a l’any 1946. El seu accés és difícil.

ALZINA DELS COLLS

També coneguda amb el nom l’Alzina Grossa de Casserres, és un exemplar que avui es pot veure aïllat al costat d’uns camps. Per sobre del troc principal neixen 11 branques que es van bifurcant, i la seva capçada és espessa. Mesura 19 metres d’alçada per 29 de capçada, 4,10 metres de volt de canó i 8,50 de volt de la soca.

DOCUMENTACIÓ CONSULTADA:

https://patrimonicultural.diba.cat

http://www.xtec.cat – Trobada de les escoles. Casserres 2006 (Josep Sánchez).

https://indretsoblidats.wordpress.com

FITXA

Província: Barcelona.

Comarca: Berguedà.

Municipi: Casserres.

Durada aproximada sense parades:1 h 30’ (Tota la volta i alzina dels Colls).

Tipus de ruta: Circular.

Dificultat: Baixa.

Nota: El temps indicat és orientatiu, és l’invertit per nosaltres el dia que vàrem fer aquesta ruta, sense comptar-hi les parades, ni l’esmorzar.

Data: Excursió realitzada, el 24 d’abril de 2025

Punt de sortida i arribada: Aparcament de la cruïlla de la pista enquitranada (carretera) que va a Fonollet.

Com arribar al punt de sortida: Cal sortir de Casserres per “carrer del Camí de Cardona” i continuar per la pista asfaltada (carretera) que ens portaria a Viver o a Montmajor.

ITINERARI i CRÒNICA DE L’EXCURSIÓ

Aparcament de la cruïlla de la carretera que va a Fonollet. – La Nuri i jo sortim a peu des d’aquest lloc, just per on hi ha el cartell en el qual hi ha escrit “Alzina dels Colls (arbre monumental)”, al que anirem de tornada. Travessem la carretera, per pujar a continuació un graó del terreny i trobar al cap de poc el camí que porta a la bauma de les Set Portes. El seguim cap a l’esquerra.

Antiga masia de cal Segarra (3’). – A mà esquerra, no gaire lluny del camí que seguim.

Bifurcació (7’). – Agafem el camí que marxa cap a l’esquerra. Tot just fer-ho, a tocar el camí, i també a mà esquerra, hi veiem una edificació en runes. Es tracta de les Tines de Cal Segarra (Vegeu descripció).

Cruïlla. – En una de les superfícies de roca per la qual transcorre el camí, veiem a mà dreta, on comencen els arbres, un cartell de fusta i un corriol que puja. Nosaltres no en fem cas i continuem endavant.

Bifurcació (17’). – A mà esquerra, veiem una espècie de camí en mal estat i amb un fort pendent, que alguns deuen fer servir per fer drecera. Nosaltres continuem endavant pel corriol autèntic, ja que no tenim pressa i tampoc és la nostra filosofia.

Revolt de 180º (19’). – El corriol baixa de cop fent un revolt de 180º que gira cap a mà esquerra.

Enllaç amb una pista de terra (22’). – Seguim la pista en direcció esquerra.

Enllaç amb una pista perpendicular enquitranada (A) (24’). – La seguim cap a la dreta.

Cruïlla del Mirador de les Barraques (B) (29’). – Cruïlla de 4 camins. Hi ha un banc per seure i un pal amb banderoles que indica la direcció que has de seguir segons el lloc a on et dirigeixis. Aquest ens assabenta que ens falta poc menys d’un kilòmetre per arribar a la bauma, en concret 900 metres. Agafem la pista enquitranada que gira 90º a la dreta, en direcció a una casa que veiem prop.

Masia de Cal Joan de Ripés. – A mà dreta.

Cruïlla (C) (34’). – Just abans d’arribar a unes cases, ens desviem i agafem la pista de terra que surt perpendicular a la nostra, a mà esquerra. En aquest punt hi ha un pal amb banderoles. Mentre caminem per aquest camí podem observar diferents panoràmiques, les de mà dreta ens permeten veure el cim d’Estela, el Roc d’Auró, el Roc de l’Enginyer, els cingles de Garreta i la Figuerassa, entre d’altres, i les de mà esquerra, el Baix Berguedà i Montserrat, tot i que aquestes ja les hem pogut contemplar al llarg del camí.

Bifurcació (41’). – En un revolt que el camí gira 180º a l’esquerra, nosaltres ens desviem a la dreta. Al cap de poc ja veiem la bauma.

Bauma de les Set Portes (43’). – (Vegeu descripció). Al redós d’aquest indret han sigut trobades alguna destral de pedra d’època neolítica, el que indica que en aquella època ja era habitada. Després d’explorar-la aprofitem per esmorzar. El retorn el realitzem, en el seu primer tram, pel mateix camí que hem fet servir per arribar fins aquí.

Cruïlla (C) (53’). – Arribem a la pista enquitranada. La seguim cap a la dreta.

Cruïlla del Mirador de les Barraques (B) (1h 00’). – Seguim la pista enquitranada que gira 90º a l’esquerra.

Cruïlla per la qual hem arribat a la pista enquitranada durant el camí d’anada (A) (1h 05’). – Aquí tenim dues opcions. Retornar pel mateix camí que hem fet d’anada o continuar endavant per la pista enquitranada. Ens decidim per seguir aquesta última, el que ens donarà ocasió de veure llocs pels quals no hem passat.

Cal Genic.- Al costat de la pista a mà dreta. També hi ha edificacions a mà esquerra.

Cruïlla amb la pista-carretera que porta de Casserres a Viver o a Montmajor. (1h 12’). – Perpendicular a la nostra, la seguim en direcció esquerra.

Cruïlla a Fonollet. – Cotxe (1h 20’). – Som de retorn al lloc on hem deixat el cotxe.

Alzina dels Colls.- (Vegeu descripció). Per completar el matí aprofitem per arribar-nos finsa l’Alzina dels Colls. Anar i tornat ens suposarà tan sols uns 10 o 15 minuts més, i la veritat, val la pena. Total aproximat (1h 30’).

Peu de fotos

1.- Bauma de les 7 Portes.

2.- Tines de Cal Segarra.

3.- Forn de pa de la bauma de les 7 Portes.

4.- Interior de la bauma de les 7 Portes.

5.- Camí envoltat de plantes de timó.

• Banner
• Foto nova de presentació

Fotos: Josep Maria Rossinyol i Nuri Rodriguez-Arias.