El Concurs de Cartells de la Patum arriba als 50 anys d’història. Des dels seus inicis, ha estat un espai de participació i creativitat que ha reflectit l’evolució artística i social de cada època. Parlem amb Climent Vilella Capallera, el primer guanyador del concurs, per repassar-ne els orígens i els canvis al llarg del temps.
Climent Vilella: «Un cartell ha de donar un cop a la cara»
El Concurs de Cartells de la Patum compleix cinquanta anys d’història. L’any 1975, impulsat per l’Ajuntament de Berga i la figura del “Mingo” de cal Huch, es va celebrar la primera edició del concurs amb l’objectiu d’incentivar la participació ciutadana i trobar el cartell que representaria oficialment les festes del Corpus.
El primer guanyador va ser Climent Vilella Capallera, que també tornaria a guanyar l’any 1988. Amb ell, estudiós de l’art i gran coneixedor de la cultura patumaire, conversem sobre els inicis del concurs, l’evolució del cartellisme i el futur del certamen.
«Hi va haver polèmica amb el primer premi»
Climent Vilella explica que va decidir presentar-se al concurs influenciat pel mestre Josep de Martin, autor de diversos cartells de la Patum.
“Jo era alumne del mestre De Martin i m’agradava aquest món. El meu estil era après d’ell, però vaig fer un dibuix una mica allunyat, tot i que s’hi assemblava. I vaig guanyar. Però hi va haver polèmica”, recorda.
Segons explica, aquell primer cartell arribava en plena època de l’art conceptual:
“Estàvem en una època en què qualsevol penjava alguna cosa en una tela. El meu dibuix era monocolor, i el fons també, una tècnica habitual en aquell moment. Abans només fèiem servir paper, llapis i tisores per enganxar les lletres. Ho van consultar amb professionals de Barcelona i van dir que endavant amb el primer premi.”
El concurs i l’evolució del cartellisme
Anys més tard, Vilella també formaria part del jurat del concurs. Recorda especialment el moment en què Salvador Vinyes va presentar el dibuix que acabaria convertint-se en el logotip de la Patum.
Pel que fa a les noves tecnologies, considera que formen part de l’evolució natural del cartellisme:
“Penso que a Berga la revolució va arribar el 1980, quan en Luigi va guanyar el concurs amb una fotografia, l’excel·lent imatge de la massa. Va canviar la manera d’entendre l’art en el cartellisme, i encara més quan els ordinadors van començar a intervenir en el grafisme.”
Tot i això, defensa que un bon cartell ha de mantenir força visual i capacitat d’impacte:
“Jo crec que un cartell ha de ser artístic, t’ha de donar un cop a la cara. Molts dels actuals són molt macos, però artísticament no criden.”
La votació popular, a debat
Per a Vilella, el principal debat actual és el sistema de votació popular.
“El cartell té una finalitat: cridar l’atenció i tenir uns components artístics. I la gent sol triar el més maco, el més polit, però no el que realment impacta”, afirma.
També considera que les eines tecnològiques poden generar diferències entre participants i que això podria influir en la disminució de la participació.
«El futur depèn de la participació»
De cara al futur del concurs, Climent Vilella té clar què li agradaria veure:
“M’agradaria veure-ho amb més participació. Quanta més participació hi hagi, més possibilitats hi haurà que surtin cartells que cridin l’atenció del públic.”
Segons apunta, incrementar els premis o oferir noves compensacions podria ajudar a animar més persones a participar-hi.
El 50è Concurs de Cartells entra a la fase final
El 50è Concurs de Cartells de la Patum 2026 entra en la seva fase decisiva. El certamen ha rebut un total de 58 propostes i el jurat n’ha seleccionat cinc finalistes.
El veredicte es donarà a conèixer el 17 de maig durant el ple extraordinari de l’Ascensió, quan s’anunciarà el cartell guanyador de les festes del Corpus de 2026.
Els lemes dels cartells finalistes són:
- “Identitat”
- “Llegat”
- “Mirades al foc”
- “PA-TUM”
- “SISPERQUATRE”
La votació serà presencial i limitada a un vot per persona.
Crèdits fotografies: Josep Masana.
Crèdits cartells: imatges cedides per l’Arxiu Comarcal del Berguedà i Patrimoni Cultural.
