Carla Martínez: “M’he criat a la parada de bolets de la iaia”

La Carla Martínez té 28 anys i és mestra. La seva iaia, la Francisca Martínez, va començar a vendre bolets en un mercat que es va començar a establir a Cal Rosal a finals dels anys 80. Era un mercat creat per la iniciativa espontània de venedors ambulants que es van anar instal·lant a la zona. Així, avui, el Mercat del Bolet de Cal Rosal, a part de ser un dels més antics, és l’únic de Catalunya que es manté obert durant la tardor, de setembre a novembre.

Entrevista

Carla, la teva infància per aquestes dates estava rodejada de bolets?
I tant. Jo puc dir que em vaig criar a la parada de bolets que portava la iaia Francisca, que si no va ser la primera, sí que va estar una de les primeres a establir-se en aquest lloc. Tota la família som molt boletaires, però ella és especial. De ben petita ja em portaven a la parada.

I no feies dolenteries, i espatllaves el bolet?
Al contrari, de ben petita ja m’ensenyaven com havia d’agafar el bolet cap avall i com l’havia de posar a la caixa.

La iaia encara hi va?
I tant! Ara, tenim una noia llogada, però ella encara ajuda a triar bolets i a fer caixa. I molts clients venen directament a la parada de la Francisca i pregunten per ella.

Clients fixos, de tota la vida.
Sí. Clients que ens coneixen de tota la vida, i que fins i tot, tenen el nostre telèfon per trucar que els guardem alguna caixa.

Quants anys vas portar la parada?
Jo he portat la parada sis anys, dels 19 als 25. Estava estudiant magisteri, i anava a ajudar a la iaia. Recordo que també venia el meu cosí, van ser anys meravellosos. Ara, ho trobo molt a faltar, però a la que puc, els caps de setmana encara baixo a ajudar una mica.

I teniu molta feina a regatejar preus?
No. Sempre hi ha algú que ho prova, però nosaltres tenim el marge que tenim, i quan no hi ha rovellons el preu és car, i quan hi ha molts és més barat. El que sí que existeix és molta gent que es ve a informar sobre el bolet que porten. La meva iaia ja tenia molta feina a assessorar, però et faries creus de la gent que recull bolets tòxics.

Haureu de cobrar…
Bé, ja intentem orientar als que ens visiten cap al nostre restaurant, l’Estació del Carrilet o al Sol i Cel, que són els que tenen el nostre producte.

I vosaltres, teniu boletaires fixos per comprar els seus bolets cada año?
Sí. Un d’ells era el meu iaio. Nosaltres comprem molt als mateixos, a la gent que ens porta el bolet de dilluns a divendres, que són els que t’asseguren tenir estoc. Als buscadors de dissabte i diumenge menys.

Ben nets de la cua?
¡Els nostres proveïdors és clar que sí. Alguns altres els porten en condicions bastant pèssimes, en bosses de plàstic, aixafats…

En una entrevista recordo que la iaia, i això és innegable, deia que l’afició pel bolet anava cada any a l’alça. Com s’explica que només quedeu dues parades doncs?
Perquè primer t’has de fer autònom, que no ens ajuden gaire, després treballar cada dia durant el temps que el mercat estigui obert, i a més has de tenir càmera gran per conservar el producte. És complicat.

Es fan menys bolets que abans?
No soc jo una especialista per contestar, però és clar, que fa més calor, i les pluges de finals d’agost, que solien donar pas a una baixada de temperatures, ara molts anys al setembre fa molta calor i poques pluges. Aquest canvi no és bo pel bolet.

Com valores el munt d’activitats que l’Ajuntament d’Olvan, i alguna altra entitat, organitza durant el temps que obre el mercat.
Molt positivament. L’any 2007 quan es va acabar l’autovia de la C-16 cap a Berga, teníem recel, però la gent ha anat venint. I tal com està muntat ara, amb la rehabilitació de l’espai, portada a terme amb la Porta del Comerç, es manté la tradició de cal Rosal com a zona de pas, però també com a punt de trobada, amb concerts, vermuts o el Mercat de Productors. Tot plegat ens ha potenciat.

I finalment, la pregunta del milió, quan no hi ha bolets, i a cal Rosal si se’n veu algun, es perquè el bolet ve, de per exemple, Romania?
No. Si en tenim algun, poc, és perquè tenim bons boletaires. Igual que som els primers a cal Rosal a tenir-ne al començament.

D’altra banda, almenys jo, sé si un bolet és del Berguedà o de comarques veïnes a la primera. I si, es fes, crec que estaríem obligats a especificar l’origen del mateix