Jordina Farràs i Robert Agustina són els autors d’aquesta Cantata. Ella hi ha posat el text, ell l’ha musicat, i la Coral de l’Escola Municipal de Música juntament amb l’Orquestra seran els encarregats de posar-hi el so, tot plegat acompanyats de dos narradors que ajudaran al públic a situar-se en un marc de llegendes que parlen sobre el Berguedà, les bruixes, el Pedraforca i la vida a pagès.
La culpable de tot plegat ets tu Jordina, oi?
(Jordina) Bé, una mica sí… La idea surt perque m’arriben a les mans uns quants llibres de llegendes sobre el Berguedà, la Catalunya interior i també uns quants sobre la vida a pagès i a muntanya. Com que els estius de la meva vida els he passat a Gósol, se m’acut muntar una cançó a través de totes aquestes vivències i llegendes. En un primer moment no vaig pensar en una cantata, més aviat per fer-ho servir a l’escola, sóc mestra. Però la veritat és que em vaig anar animant… I l’empenta final me la va donar Mossèn Ballarín que va ser el primer a llegir-ho.
I qui et va seguir animant va ser l’altre responsable de tot plegat, el Robert Agustina?
(Robert) Em van demanar posar-hi música i jo vaig dir que sí, que endavant (somriu). La veritat és que hi havia molta lletra, però molt animat a fer-ho. El resultat ha estat una cantata per coral i orquestra, aprofitant que a l’escola tenim aquestes formacions.
El contingut és bàsicament berguedà, això facilita la feina Robert?
(Robert) Sí que és veritat que quan el contingut a musicar és més de proximitat, penses més en buscar un so que pugui agradar més a qui tens a la vora. Té alguns tocs de cançó popular, hi ha algun referent a musicals… Sí que busques que la gent s’hi pugui sentir més identificada.
I què n’espereu a nivell de públic?
(Jordina) Que vingui molta gent a disfrutar-la… És un regal pel poble de Gósol, està inspirada en la vida de pagès allà dalt. No m’he inventat res, només els personatges i el fil conductor, però tot el que s’hi explica són coses que han passat a principi de segle passat: la vida dura dels pastors, la misèria… I les llegendes no sabem si són o no veritat. Cadascú se les pot agafar com vulgui.