“No m’agradaria encasellar-me en un món o l’altre. Per un cantant és molt important beure de tots”

Un cop tancada la seva reeixida etapa a “Mar i Cel”, la jove soprano prepara nous reptes. El més immediat la portarà a Berga el proper 9 de novembre per oferir el concert solidari del Rotary Club Berguedà, acompanyada de la Camerata Bacasis. Aquesta actuació, que serà al Teatre Municipal a les 6 de la tarda, ens dona l’oportunitat de parlar amb ella sobre els seus inicis, la disciplina de la seva professió i els projectes que marquen el seu futur.

Acabes de viure un dels fenòmens teatrals més importants dels darrers anys amb “Mar i Cel”. Un cop tancada aquesta etapa, quina és la reflexió o l’aprenentatge més important que t’emportes d’una producció com aquesta?

”Mar i cel” ha estat una font: d’aprenentatges, de creixement, de reflexió, de creació d’identitat pròpia… i molt més. Ara que han passat uns mesos del seu final, m’adono que projectes com aquest que perduren en el temps i que permeten viure experiències tan intenses, aporten una mirada reflexiva al món. Després d’aquesta vivència, dono molta importància a la inspiració en els personatges i a la constant cerca de la transformació i evolució com a intèrpret.  Sento que ha estat una època molt valuosa i l’amor per les persones amb qui he compartit aquesta aventura i el record sempre seran molt presents en mi, n’estic molt segura.

Tot i la teva joventut, ja tens una trajectòria destacada. Com i on van ser els teus inicis en el món de la música? Quin camí has recorregut des d’aquelles primeres passes formatives fins a pujar a l’escenari del Teatre Victòria?

Doncs quan vaig néixer ja hi havia un piano de cua al menjador! La passió per la música entre la família crec que va ser la llavor. La meva mare va ser la meva mestra de piano i llenguatge musical a l’Escola de Música de Moià. Més tard, vaig anar al Conservatori de Manresa i és allà on vaig acabar els estudis de piano i conèixer i viure els de cant. Des que vaig començar a cantar, no vaig dubtar en cap moment que aquell era el meu camí. És per això que vaig decidir estudiar el grau superior de Música a l’ESMUC, acabat aquest darrer any. Aquests últims anys, mentre he anat fent el camí, han anat apareixent propostes emocionants que m’han fet molta il·lusió: un concert a l’Auditori de Barcelona de solista amb Albert Guinovart, l’estrena de peces de Bernat Vivancos a Alemanya, “Mar i cel”… . Em fa molt feliç haver viscut tot això.

La vida d’una soprano requereix una disciplina gairebé d’atleta. Quins són els reptes invisibles del teu dia a dia?

La vida dels intèrprets, en general, és molt rigorosa. A més, malauradament vivim a un país que no dóna el valor a aquestes disciplines. Això fa que calgui lluitar el doble perquè les oportunitats sempre són poques. L’estudi en la tècnica, repertori nou i la preparació tan física com emocional per als concerts, projectes i concursos són el meu dia a dia.

Mirem cap al futur. El proper 9 de novembre et podrem veure en un concert a Berga amb la Camerata Bacasis, un projecte més íntim. Com l’estàs preparant i què suposa per tu?

Em fa moltíssima il·lusió aquest concert que oferim. D’una banda, perquè és compartit amb la Camerata Bacasis, una orquestra de persones estimades que he vist créixer des que van començar ara fa 15 anys amb el projecte i que actualment està fent un munt de concerts arreu, a més hi toca el meu germà Sergi. De l’altra, perquè a través del missatge d’ ‘El so dels somnis’ busquem remoure i emocionar amb música de pel·lícules, musicals i àries d’òpera que ens sembla que transmeten l’essència d’una mena de màgia molt interessant.

Més enllà d’aquesta col·laboració, quins altres projectes tens sobre la taula o t’agradaria que arribessin durant la propera temporada? Cap a on s’encamina la teva carrera ara mateix?

Actualment, estic fent el rol de la gran soprano Conxita Badia a una opereta biogràfica de Jofre Bardolet que vol mostrar la vida d’Eduard Toldrà. El següent projecte és al febrer i és el musical ‘Gaudí’ d’Albert Guinovart, que l’intèrpretarem amb l’Original Soundtrack Orchestra a diversos llocs, entre ells el Palau de la Música, durant el mes de febrer de l’any 2026. Entremig vaig fent concerts, m’agraden molt.

Després d’haver tastat amb tant d’èxit el teatre musical, on et sents més còmoda o quins gèneres t’agradaria explorar més a fons en el futur: l’òpera, el recital clàssic, la música de cambra…?

No m’agradaria encasellar-me en un món o l’altre. De fet, sempre penso que per un cantant és molt important beure de tots i que cal cantar òpera, musicals, lied, oratori… . Contemplo marxar a fer algun opera studio fora l’any vinent però per a mi és molt important poder anar fent projectes aquí, a casa. El temps dirà!