La Gala de Queralt, la Festa Major de la Mare de Déu de Queralt, és una de les tradicions més arrelades de Berga. Cada 8 de setembre, el santuari es converteix en el cor d’una celebració que combina devoció, història i cultura. Però qui s’amaga darrere d’aquesta festa? Qui en manté viva la flama any rere any? Els capitans i capitanes, figures clau que, juntament amb l’Ajuntament, s’encarreguen de finançar, organitzar i presidir els actes.

Enguany, el relleu l’han agafat Emma Corominas, Mariona Costa, Jaime Masó, Roger Úbeda (fadrins), Montserrat Solé i Antoni Sales, i Cristina Malé i Ramon Safont. En aquesta entrevista, ens expliquen com es prepara la Gala, quins són els reptes de mantenir una tradició centenària i què significa per a ells tenir l’honor de ser els responsables d’una festa que forma part de l’ADN berguedà.

Les tradicions han anat canviant, i avui la festa es finança diferent, oi? Com?

Montserrat Solé: L’Ajuntament es fa responsable de pagar una part de la Festa i nosaltres ens encarreguem d’aconseguir recursos per l’altra part.

I com aconseguiu aquests diners?

Antoni Sales: D’una banda, fem un programa dels actes i busquem anunciants que hi vulguin col·laborar. També hem posat a la venda dues tasses, amb imatges de Queralt, que encara es poden comprar a diversos punts de venda.

Ramon Safont: Bé, podríem dir que ja és tradició que cada any, els capitans pensin en una mena de marxandatge, per recaptar diners, com per exemple, l’oreneta de l’any passat.

Veig que heu triat molts actes de temàtica històrica. Per què?

Roger Úbeda: Hem triat diversos especialistes en Queralt, perquè creiem que és important divulgar la nostra història. Sense ella, no tenim memòria.

A més, també incloem la conferència de Miguel Ángel Coronado, commemorant els 800 anys de la mort de Sant Francesc d’Assís, amb el títol «Berga bressol franciscà».

També destacaríeu la presència musical, oi?

Montserrat Solé: Sí, a part de les sardanes del dia de la Mare de Déu, recordeu que el diumenge 6 de setembre celebrarem el 45è Aplec de Sardanes a la Plaça Viladomat. També tenim el Fermí Riu, i exhibicions de ball a la Trobada de la Gent Gran.

Ramon Safont: A més, hem de destacar la presentació del nou orgue, una donació d’empresaris berguedans, que estrenarem en un concert el primer dia de la novena.

Emma Corominas: I també serà un acte destacat el dijous 3 de setembre a les 19 h, «Queralt, un petit musical». No us el perdeu!

Sou tots de Berga? Si hi ha algú que no ho és, ho viu igual?

Cristina Malé: Jo soc de Montmajor, i la meva mare es diu Queralt, que també és de Montmajor, i puc assegurar que l’honor i emoció amb què visc aquest nomenament és enorme. Ho visc i sóc devota com si fos de Berga.

Què suposa per a vosaltres poder exercir aquest càrrec?

Antoni Sales: Un gran honor com a berguedà.

Montserrat Solé: Per a mi, que sóc de la Valldan —ja sabeu que abans Queralt era d’allà—, i pujava a missa a Queralt de petita, és l’oportunitat de dur a terme un projecte.

Quin?

Montserrat Solé: Ara no ho puc dir.

Ramon Safont: Un honor que forma part del meu ADN.

Quin ADN?

Ramon Safont: Berguedà, queraltí i català.

I com són elegits els capitans i capitanes?

Montserrat Solé: Els capitans sortints proposen uns candidats coneguts.

Sempre accepten, no?

Montserrat Solé: De vegades no.

Ah! I els més joves, per què heu escollit aquesta responsabilitat?

Mariona Costa: Per l’estima que tinc a Queralt des de petita. Per a mi és un lloc de refugi, on et sents com a casa. També per preservar el seu entorn i donar al santuari la importància que es mereix.

Emma Corominas: Jo perquè m’agrada participar i organitzar diverses activitats que es fan a la ciutat, i en aquest cas, ho vaig veure com una oportunitat d’aportar el meu granet de sorra en un sentiment tan nostre com Queralt.

Roger Úbeda: Jo també per l’estima cap al santuari i la devoció a la verge, ja que creia que com a berguedà era una manera de contribuir i cuidar aquest lloc tan especial.

Jaime Masó: Em va semblar una bona oportunitat per ajudar a conservar les tradicions berguedanes i la fe en Déu, a través de la devoció a la Mare de Déu de Queralt.

Ja heu pensat en el relleu?

Tots: Sí!!

Ara que en Jaime parlava de tradició i de fe, ara que ja només es fa missa una vegada al mes i amb poca gent, com veieu el futur de la Gala?

Ramon Safont: Mentre hi hagi un berguedà en peus, hi haurà una espurna de sentiment i devoció per treballar per la Gala de Queralt.