Delfí Vilaseca ha passat del futbol, un esport d’essència col·lectiva, al repte solitari i profundament mental de les maratons. A Fin: tu corres, tots correm, l’autor narra un viatge esportiu i vital que va molt més enllà dels quilòmetres i les marques personals. El llibre és un relat de constància, límits i aprenentatges, però també de compromís i solidaritat. Amb una mirada honesta i reflexiva, Vilaseca explica com córrer llargues distàncies l’ha ajudat a conèixer-se millor. Una història on l’esforç individual acaba tenint un impacte que va molt més enllà del corredor.

PX Vens del món del futbol i des del 2016 t’has endinsat en lesmaratons. Què et va portar a fer aquest canvi i què t’ha aportat córrerllargues distàncies tant a nivell esportiu com personal?

Després de concloure l’etapa futbolística, i de molts anys competint regularment, necessitava un nou repte que em mantingués actiu i motivat. Córrer sempre havia estat una part de l’entrenament, però mai el centre. Un dia em vaig proposar preparar una cursa llarga “per provar” …i ja no hi va a ver marxa enrere. A nivell esportiu, les maratons m’han aportat una altra manera d’entendre l’esforç: més constant, més mental. Al futbol tot és explosiu, intens i col·lectiu; en les llargues distàncies tot depèn de tu, de saber escoltar el cos, gestionar el ritme i patir amb cap. Es guanya resistència, disciplina i una relació més fina amb els entrenaments. A nivell personal, encara ha estat més potent. Córrer maratons m’ha ensenyat a tenir paciència, constància i a conviure amb moments durs. Et dona molt de temps per pensar, per ordenar idees, i quan creues una meta sents una satisfacció molt especial, molt íntima. En el fons, les maratons m’han ajudat a conèixer-me millor, tant en l’esport com fora d’ell.

PX Al llibre expliques que córrer una marató és molt més que un reptefísic. Quins aprenentatges vitals t’han deixat les diferents maratonsque has corregut i que vols transmetre als lectors?

Les diferents maratons m’han ensenyat que res important s’aconsegueix de cop, sinó amb constància i paciència. Hi ha dies bons i dies dolents, però la clau és ser regular i no defallir quan apareixen les dificultats. També he après a escoltar el cos, a tenir paciència amb els ritmes i a entendre que el camí no sempre segueix el pla que t’havies marcat.El missatge que voldria transmetre als lectors és que els límits sovint són mentals. Amb disciplina, humilitat i confiança en el procés, som capaços d’arribar molt més lluny del que imaginem, tant en una marató com en la vida.

PX “Fin: tu corres, tots correm” té també una vessant solidària moltimportant. Per què vas decidir destinar els beneficis del llibre a lainvestigació del càncer de pàncrees i quin missatge t’agradaria ferarribar a la societat amb aquesta iniciativa? 

La decisió de destinar els beneficis a la investigació del càncer de pàncrees, concretament a l’institut IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge), neix d’una vivència personal molt propera, que em va fer prendre consciència de la duresa i de la manca de recursos que encara té aquesta malaltia. Volia que l’esforç i el repte esportiu tinguessin un sentit més enllà de l’àmbit personal.Amb aquesta iniciativa m’agradaria transmetre a la societat que l’esport pot ser una eina de transformació i de solidaritat. Que, sumant petits gestos i implicant-nos col·lectivament, podem donar visibilitat a causes sovint silencioses i contribuir, encara que sigui modestament, avançar en la recerca i l’esperança de moltes persones.

Sorteig d’un llibre! Participa ( ens ho enviarà la Hannah de mitja pàgina

Podeu comprar el llibre solidari aquí: https://lafinestralectora.cat/fin-tu-corres-tots-correm/

Crèdits: Blanca Ros