L’agricultura, com a primera gran revolució humana, va permetre la transició del nomadisme al sedentarisme. A Avià, aquesta activitat es va desenvolupar aviat i va viure una etapa d’esplendor durant els segles XVII i XVIII amb l’expansió de les masies i les terres de conreu. Tot i això, l’arribada de la maquinària agrícola als anys seixanta va provocar el declivi de la cultura pagesa.

Per evitar que aquest llegat s’oblidés, el 1989 un grup de segadors, amb el suport de l’Ateneu i l’Ajuntament, va recuperar aquesta tradició creant la Festa del Segar i el Batre, que es celebra cada segon diumenge de juliol.

Conversa amb Josep Burniol, de 77 anys i procedent de família pagesa de la masia Rovira i de cal Jepet, un dels fundadors de la festa que encara avui dia continua molt implicat en la seva preservació.

Coneix l’entrevistat

Josep Burniol és un testimoni clau de la memòria agrícola d’Avià. Com a fundador de la Festa del Segar i el Batre, ha treballat per mantenir vius els oficis tradicionals que marcaven el ritme de vida a les masies del territori, transformant una pràctica laboral en un esdeveniment cultural i representatiu per a totes les generacions.

Entrevista

Josep, ens pot explicar l’inici de la Festa del Segar i el Batre?

A la Junta de l’Ateneu, hi havia en Fèlix Pi, enginyer agrònom, el qual va proposar al grup de recuperar la cultura de segar i el batre. El primer objectiu va ser trobar pagesos que sabessin fer-ho, la qual cosa no va ser difícil, ja que en aquell temps, tenien entre 40 i 70 anys, i encara estaven amb força per fer-ho. Aleshores, i després que ho van acceptar, es va crear una Comissió, la qual ajudada per l’Ateneu i l’Ajuntament, vam arribar a la primera qüestió, on fer-ho? Llavors, en Bartomeu Casellas, de cal Massec, va oferir un camp, ja plantat, de casa seva que donava vora la carretera i era ideal. Vam programar la festa en tres dies, ja que el primer dia, s’havia de segar, el segon dia es garbejava…

Què vol dir garbejar?

Portar les garbes del camp a l’era. Una vegada allà, es feien les garberes, és a dir apilar en forma de cercle, les unes sobre les altres, per acabar en forma de punxa. Es coronava amb una garba que es deia capell. Després, es deixava reposar durant 15 dies, o el temps que fes falta per començar a batre.

I batre què és?

Desmuntar la garbera i estendre les garbes a l’era, en forma de cercle. Nosaltres ho fèiem amb animals, els quals anaven voltant i aixafant la batuda, d’aquesta manera triàvem el gra de la palla, i tot seguit es ventava. El primer any vam tenir èxit, però al segon any van venir un munt de mitjans de comunicació a interessar-se per la festa.

Veu tenir èxit ràpid!

Sí, però, ben aviat ens vam trobar que la gent trobava que fer la festa en tres dies era massa feixuc, i van començar a demanar que el procés es fes tot en un dia. Aquí, vam tenir certa discussió amb els pagesos, ja que ells defenien que no estaven d’acord a saltar-se el procés, lògic, però al final tots plegats ens vam adonar que allò havia de ser com una mena de representació, per donar a conèixer les feines de segar i batre. I vam passar a fer-ho en un dia.

La Festa s’ha fet sempre al mateix lloc?

La Festa, el segon any ja va canviar de lloc. Es va fer a la casa dels Arbres Blancs, més a prop del poble. I, al cap d’uns anys més, va passar a la casa de Santa Maria, que està a tocar del poble.

I vau anar incorporant d’altres extres que donessin atractiu a la festa?

Sí. Me’n recordo de quan vam fer el concurs de confitat on el xef Miquel Marquez del Restaurant Sala es va encarregar d’organitzar-ho. Ara, es fan sopars, tallers infantils, balls, s’ha anat ampliant l’oferta.

I el futur com el veieu?

Tot i que Avià encara és un poble bastant agrícola, el problema que tenim és que, tot i que tenim molt jovent que ens col·labora, i se’ls ensenya una mica abans de la Festa, si no ho fas durant anys no n’arribes a saber mai. Has de comptar que el primer any, es va collir en un matí entre 40 i 50 cavallons, i ara, tot començant una setmana abans, en fem 10.

Cavallons. Quins noms més estranys. Què vol dir?

Un pilot de garbes apilades, nosaltres en posàvem 10.

Abans, a la vida de les masies pageses, la data de segar devia ser molt important, oi?

Sí, clar, tot i que aquí les masies solien tenir poc terreny, i de vegades era a mitges, l’època de segar era clau, marcava la vida del pagès, i per tant entendre, tot mirant al cel cada dia, quan era el moment precís de fer la sega era molt important. Igual de rellevant que la batuda, ja que aquesta permetia obtenir el gra net, per després portar al molí i fer farina. I amb la farina t’asseguraves el pa. A més, també asseguraves la palla pel bestiar. I si hi havia excedents, es venien.

L’ofici de segar devia ser dur, oi?

Sí. Molt. Has de comptar que aquí a Avià hi havia colles, que començaven a treballar al Bages i acabaven a la Cerdanya. I treballaven de sol a sol sense parar, ja que anaven a preu fet. També s’ha de dir que per segar val més manya que força, o en saps o no en saps, no és qüestió de força, més aviat de constància.

I què menjaven per aguantar tantes hores treballant?

Entre altres coses el confitat va ésser un aliment molt important. Les cases quan mataven porc, el confitaven, però no s’ho menjaven tot. També, en guardaven per quan venia la colla de segadors i batedors per poder alimenta’ls consistentment.

I el paper de les dones, quin era, cuinar?

Cuinar era una de les feines, però, clar, l’altra era portar el menjar cap al camp, que de vegades era ben lluny. I no una vegada. Al matí portar l’esmorzar, al migdia el dinar i al capvespre el sopar. A més, tenien les feines de la casa, cuidar els animals, i sobretot dels nens i de la gent gran. Moltes vegades, han estat les grans oblidades.