L’objectiu d’aquesta ruta és la Balma dels Racons. Aquesta està situada en una raconada de la vall de la riera de Merlès. Es tracta d’una balma de grans dimensions que encara conserva una part important dels murs de l’habitatge que s’hi va construir a sota d’aquesta. Aquest constava de planta baixa i primer pis. Una part d’aquest ha sigut refet recentment. Mirant la balma frontalment, si camineu cap a la dreta, molt prop trobareuuna segona balma, també de dimensions notables però de sostre molt més baix. Dins d’aquesta també es poden observar la base de diversos murs de pedra. Les dues balmes tenen el sostre fumat. L’habitatge de la balma dels Racons el trobem per primer cop documentat l’any 1793. Situats un altre cop davant de la balma principal, a mà esquerra, per sobre de la vostra vista i entre els pins podreu veure una roca amb dos forats fets expressament per l’home, el seu ús és incert.

ITINERARI i CRÒNICA DE L’EXCURSIÓ

Àrea d’aparcament habilitada a la carretera de la riera de Merlès. – Quan baixem del cotxe la Nuri i jo veiem una pista que surt en direcció a la riera, però no en fem cas i comencem a caminar carretera endavant pel costat d’aquesta. Després de caminar una estoneta veiem a mà esquerra un pilot de vaques pasturant, amb alguns vedells i un bou.

Cruïlla de la carretera amb una pista perpendicular de terra (4’). – Poc després veiem a mà esquerra, per sobre nostre, la casa de Montclús, i a mà dreta una pista de terra que és la que hem d’agafar. Un cartell ens assabenta que el camí porta a les casesde la Solana, de cal Tomàs i de la Vall de les Botes. Un saüc florit, que hi ha en aquest indret, em transporta a la meva infantesa, quan la meva iaia Emília em feia infusions de flors de saüc, quan jo estava constipat o tenia la grip.

El saüc (Sambucus nigra), també conegut com a Sabuc, Saüquer o Saüquera, és un arbust que excepcionalment pot arribar a una altura de 9 metres. Les seves flors, de color blanc cremós, formen agrupacions i desprenen una forta olor. Els fruits són unes boletes petites de color negre-violeta. És una de les poques plantes conegudes des de l’antiguitat de la qual encara en fem ús. Les branques eren aprofitades per fer xiulets i flautes i les flors com a planta decorativa i repel·lent de mosquits a les cases. El seu ús medicinal ja era conegut per egipcis, grecs i romans. Les infusions de les flors era usada per curar refredats, tos i grips. Amb els fruits madurs es preparaven sucs, melmelades i salses, però ALERTA, si el fruit no és prou madur, aquest és tòxic.

ALERTA: Pot confondre’s amb el “Sambucus ebulus”, espècie TÒXICA, molt semblant, així que millor deixar la seva recol·lecció a persones coneixedores de les herbes remeieres.

Poc abans d’arribar al pont que permet travessar la riera de Merlès, a mà esquerra observem una franja a la paret de còdols de riu, el que ens fan saber que per aquest lloc passava fa milers d’anys el riu i a quina altura ho feia.

Pont del pas de Montclús sobre la riera de Merlès (9’). – Travessem el mateix. Es tracta d’un pont de pedra que consta de quatre ulls. Sobre l’ull principal, a la seva cara sud, en una de les pedres hi ha una inscripció que diu “MARCE REXACH VDA BACH 1911”. Aquest pont no té baranes.

Cruïlla (A). – Seguim de resta per la pista principal, deixant enrere la pista que marxa cap a la dreta. Aquesta està barrada amb un vailet i al seu terra i creixent herbes. Hi ha un parell de cartells, en un posa “Unitat epidemiològica bovina” i a l’altre “Explotació ramadera. Bestiar boví lliure”. Farem servir aquesta pista per retornar.

Bifurcació (26’). – Agafem la pista que marxa cap a la dreta. Fa goig mirar els camps plens de plantes de colza, amb el groc llampant de les seves flors. La colza (Brassicanapus) és una planta d’uns 150 cm. Es cultiva per produir farratge i pinso pel bestiar, biodièsel i oli vegetal per a consum humà. La tragèdia de la primavera de l’any 1981:A la meva memòria, ve ara, les notícies que sentia per la televisió al llarg de la primavera d’aquell any. Un degoteig de morts que augmentava dia a dia, i que van posar en pànic a tota Espanya. Oficialment, es va considerar que la causa de les intoxicacions ocorregudes va ser la ingesta d’oli de colza desnaturalitzat amb anilina, importat per a ús industrial. Van morir aproximadament 5.000 persones i enverinades 60.000 més, això segons l’Organització de Consumidors i Usuaris. El judici: El tribunal de Justícia va condemnar els principals acusats a penes molt allunyades de les peticions que havia fet el fiscal. Aquest va demanar per a ells 60.256 anys de presó (sí, ho heu llegit bé), però al final el jutge va imposar al principal acusat una pena de 20 anys i multa de 100.000 pessetes, al segon i tercer penes de 12, 10 anys respectivament, i a la resta d’acusats, un total de 25, penes inferiors a 4 anys o absolts.

Granja (31’). – Al costat de la pista, a mà dreta. Ens parem per contemplar els extensos camps de colza que hi ha, els quals conformen un paisatge de color groc impressionant.

Cruïlla (35’). – En un revolt que gira a l’esquerra, nosaltres agafem una pista amb herba al terra que marxa cap a la dreta. A l’esquerra hi ha un abeurador metàl·lic i a sobre un dipòsit. Unes tanques de formigó barren el pas als cotxes. La pista continua i a mesura que avancem aquesta es va convertint en un petit corriol que discorre pel costat d’una zona herbada.

Cruïlla (B). – El corriol baixa per un marge a mà dreta. Nosaltres el deixem i ens dirigim per la zona herbada cap a l’esquerra. Ja veiem la balma entre els pins.

Balma dels Racons (41’). – (Vegeu descripció). De camí cap a aquesta parem atenció a un tros de terra remoguda, rastre inequívoc de què per aquí ha passat un porc senglar, i ja situats en el planell que hi ha davant de la balma, veiem els petits monticles de terra que deixen els talps. Visitem l’interior de la casa reconstruïda. Quan sortim anem cap a l’esquerra, per veure la segona balma. En aquesta aprofitem per esmorzar. Abans de deixar aquest indret pujo fins a la roca dels forats on algú ha deixat, al forat superior, un pessebre dintre d’un pot de vidre. Tot seguit emprenem el camí de tornada.

Cruïlla (B) (42’). – Girem 180º i baixem pel corriol que havien deixat.

Planell (43’). – En una depressió del terreny han instal·lat un tub de desguàs de considerables dimensions. Situats en aquest punt, aprofito per caminar en direcció a la balma dels Racons, que veig a dalt, per comprovar si el que he vist des de dalt és realment una altra balma.

Balma amagada. – Es tracta d’una balma fonda, però que no permet estar dret dins d’aquesta. Algunes defecacions que hi ha, em fan pensar que aquesta és aprofitada per algun animal per dormir. Retorno al caminet, on s’havia quedat la Nuri i continuemendavant. El corriol s’enfila de valent. NOTA: El temps invertit en l’exploració d’aquesta balma no està inclòs en el temps de realització de la ruta.

Cruïlla amb una pista de terra (46’). – La seguim cap a la dreta, baixant per ella fins a arribar a una zona plana i continuem pel costat d’uns camps de colza. El terra és de roca, i el camí a seguir tan sols s’insinua. Hi ha una gran quantitat de timó, o farigola com també se li diu. La meva iaia Emília, durant la meva infantesa, recordo que enspreparava una sopa de timó molt bona. La sopa de timó o farigola és una recepta molt senzilla i tradicional de la cuina catalana. D’origen humil, els seus components eren d’aprofitament i ingredients bàsics de la cuina: farigola, all, oli, pa dur del dia anterior, aigua, sal i ou.

Travessem un vailet per un lloc que es pot obrir, després seguim de pla per sobre l’herba. Una pista es va insinuant a mesura que avancem.

Roure. – A mà dreta. De grans dimensions. A partir d’aquí una antiga pista de terra es va fent evident i poc més endavant ja es veu clarament que ho és.

La pista de terra gira cap a la dreta. – Aquesta transcorre enmig d’un bosc de pins. Veiem un esquirol pujant per un dels trocs.

Cruïlla (A) (58’). – Un cop hem travessat el vailet som de retorn a la pista principal. La que hem fet servir d’anada. Som on hi ha els cartells que posava “Unitat epidemiològica bovina” i “Explotació ramadera. Bestiar boví lliure”. La seguim cap a l’esquerra. A partir d’aquí desfem el camí que ja havíem recorregut. Mentre ho fem ens crida l’atenció un basal d’aigua que hi ha al costat del camí, aquest està ple de petits capgrossos de gripau, més endavant veiem una sargantana de dimensions més grans a les normals i per acabar trobem una petita musaranya morta al mig del camí.

Àrea d’aparcament habilitada de la carretera de la riera de Merlès (1h 20’). – Som de retorn on hem deixat el cotxe.

FITXA

Província: Barcelona.

Comarca: Lluçanès.

Municipi: Lluçà.

Zona: Vall de la riera de Merlès.

Durada aproximada sense parades:1 h 20’ (Tota la volta).

Tipus de ruta: Circular i lineal en part.

Dificultat: Fàcil.

Distància: uns 3 km.

Desnivell acumulat tant positiu com negatiu: un centenar de metres aproximadament.

Nota: El temps indicat és orientatiu, és l’invertit per nosaltres el dia que vàrem fer aquesta ruta, sense comptar-hi les parades ni l’esmorzar.

Data: Excursió realitzada, el 3 de maig de 2025

Punt de sortida i arribada: Àrea d’aparcament habilitada al costat dret de la carretera de la riera de Merlès, poc abans d’arribar a les envistes de la casa de Montclús.

Com arribar al punt de sortida: Des de Berga cal agafar l’autovia C-16 en direcció a Gironella. Poc abans d’arribar a aquesta població l’hem de deixar i desviar-nos a mà dreta per agafar la carretera C-62, que porta a Prats de Lluçanès. Abans d’arribar-hi, però, en el lloc on hi ha, a mà esquerra, el restaurant “Els Cristòfol”, hem d’agafar una carretera que marxa cap a l’esquerra, quedant el restaurant a la nostra dreta. Aquesta recorre tota la vall de la riera de Merlès, quedant, en aquest tram, la riera a mà dreta.

Josep Maria Rossinyol

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

• https://patrimonicultural.diba.cat/

• BACH, Mn. A. (2003) Engrunes de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà. Parròquies del Lluçanès.

Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716). Arxiu de la Corona d’Aragó.

Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.

• Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.

• https://www.infusions.cat/2020/05/31/sauc/ – Posted on maig 31, 2020 by Sambucus

• https://es.wikipedia.org/wiki/Aceitedecolza

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Brassica_napus

——————————————————————————————————————————————————————————————  

Peu de fotos

1.- Balma dels Racons.

2.- Roc dels Forats.

3.- Riera de Merlès.

4.- Camp de colza.

Fotos: Josep Maria Rossinyol.

————————————————————————————————————————————