Pànxing Berguedà

14, juny del 2024

Search
Close this search box.

14, juny del 2024

Esports – Berguedà

El Torrent de Colobrers

Berguedà
3

La ruta d’avui, en el seu primer tram, transcorre pel Parc Fluvial del riu Ripoll. Al començament paral·lela a aquest riu i tot seguit al Torrent de Colobrers. Aquest últim, que transcorre engorgat, i es caracteritza per la seva verdor, humitat i frondositat, sorprèn per la seva proximitat a Sabadell, punt d’inici d’aquesta excursió. Un altre dels atractius d’aquesta excursió és la successió de passarel·les de fusta que ens permeten creuen aquest torrent, i contemplar indrets com tan interessants com la font de la Tosca i la Foradada. Aquest tram en concret, si el volem gaudir en tot el seu esplendor, s’hi ha d’anar després que hagi plogut, que és quan l’espectacle de l’aigua és més impressionant. A l’estiu és possible que no baixi aigua, o molt poca, amb la qual cosa per molt del seu encant. Però també cal anar alerta i no anar-hi quan hi ha algun episodi de pluges torrencials, ja que aquest camí és impracticable en quedar inundat. En diverses ocasions la força de l’aigua s’ha endut les passarel·les.

Fitxa

Província: Barcelona.

Comarca: Vallès Occidental.

Municipi: Sabadell.

Situació: A tocar Sabadell.

Distància aproximada: 10 km.

Tipus d’itinerari:  Circular.

Durada aproximada sense parades: 2h 30’ (tota la volta).

Dificultat: Baixa.

Nota: El temps indicat és orientatiu, és l’invertit per nosaltres el dia que vàrem fer aquesta ruta, sense comptar-hi les parades ni l’esmorzar.

Data: Excursió realitzada el 28 de febrer de 2023

Punt de sortida i arribada: Sabadell – Camp de futbol municipal de Can Puiggener.

Nota informativa: En alguns trams, que teòricament són senyalitzats, aquesta és deficient i presta a la confusió. També hi ha un tram d’aventura, ja que el que havia sigut un camí, avui està molt deixat. Nota a part és que a mi, en concret, ja m’agrada l’aventura, i no segueixo, sempre que puc, rutes senyalitzades.

Itinerari i crònica de l’excursió

Camp de futbol municipal de Can Puiggener. Aparquem el cotxe al carrer del Puig de la Creu i a partir d’aquí, la Nuri i jo, comencem la nostra ruta a peu. Baixem fins a un encreuament de carrers amb una rotonda al mig, i girem a l’esquerra per pujar a continuació pel carrer Archidona, fins a arribar al seu final, on acaba la població.  Agafem tot seguit un camí de terra, aquest està arreglat i disposa d’una  barana de fusta. A baix, a mà dreta veiem el riu Ripoll.

Església de Sant Vicenç de Jonqueres. La veiem al davant. Baixem per unes escales que hi ha a mà dreta que potent fins a una zona de pícnic. Girem a la dreta i ens dirigim en direcció al riu Ripoll.

Pont sobre el riu Ripoll. Travessem per sobre d’aquest, i just arribem a l’altre cantó girem 90º a l’esquerra i agafem una pista de terra. Aquesta durant una bona estona marxa paral·lela al riu, que ens queda a mà esquerra, mentre que a la dreta podem contemplar tot un seguit d’horts. El camí, arribar, més o menys de recte, fins a un pont alçat per on circula la carretera. Poc abans gira cap a la dreta, i continua ara, senyalitzat amb marques de color blanc-i-vermell, senyal que transitem per un GR.

Nota: (A partir d’aquest moment, seguirem aquestes marques fins a arribar a la masia de can Pagès Vell – Ermita de la Mare de Déu de Togores).

Can Pagès.  Antiga taverna on paraven les tartanes. Aquí comença un corriol, que passa just a tocar la casa, quedant-nos aquesta a mà esquerra, el qual ens permet de baixar fins al torrent de Colobrers en un parell de minuts.

Torrent de Colobrers. Just arribar-hi el travessem per una passarel·la de fusta i girem a l’esquerra. El camí transcorre ara, i durant una bona estona, pel costat d’aquest torrent, que l’anem travessant d’un cantó a l’altra, de tant en tant, amb l’ajust de passarel·les de fusta.

Font de la Tosca o dels Degotalls. A mà esquerra del camí. Un lloc molt maco, format per una paret de pedra tosca, recoberta de vegetació. L’aigua surt de dues escletxes de grans dimensions, avui, però, amb l’any que portem de secada, tan sols surt aigua per una d’aquestes i encara no massa. Després de fer algunes fotos continuem torrent amunt.

La Foradada. Pel que he pogut saber, en el seu dia, en aquest lloc, el torrent formava un meandre molt tancat, i els pagesos, a finals del segle XIX, van fer aquest forat per desviar el curs de l’aigua i que el torrent fos en línia recta. És tot curiós, però no entenc realment la necessitat d’aquesta obra. Cal anar alerta, ja que actualment hi ha rics de despreniments. El millor és mirar-lo des  de fora, pel fet que igualment al fons del túnel hi ha una paret de pedra bastant alta, que fa que l’aigua caigui en cascada, i no ens permetria continuar endavant. Continuem la nostra ruta, seguint el camí senyalitzat, que ressegueix l’antic meandre d’aigua original. Un cop a l’altre cantó podem veure aquest túnel pel vessant contrari, des de sobre de la paret.

Nota: Final del camí pel torrent de Colobrers. (A partir d’aquí la ruta és completament diferent. Si algú, arribat a aquest punt, vol girar i retornar pel mateix camí que hem fet, ho pot fer tranquil·lament, segur d’haver vist la part més interessant).

Cruïlla. Arribem a una pista de terra bastant ampla que seguim cap a la dreta. Estem ara en el tram de ruta que fa més pujada.

Can Moragues. La masia ens queda a mà dreta. A partir d’aquí i durant una bona estona el camí que hem de seguir dona la volta a un camp ple d’oliveres.

Cruïlla de 4 camins. Agafem la pista que marxa cap a la dreta, que transita pel costat el cap d’oliveres.  Està senyalitzat amb marques de color blanc-i-vermell.

Cruïlla. En aquest punt deixem de caminar pel costat del camp d’oliveres per desviar-nos a l’esquerra per una nova pista, seguint les marques de color blanc-i-vermell el GR.

Pi de les Tres Branques. A mà dreta, prop del camí. Arbre de grans dimensions.

Can Pagès Vell – Ermita de la Mare de Déu de Togores. La veiem a mà esquerra. El camí l’han desviat cap a la dreta per tal de no passar pel costat de la casa. La pista es converteix en un camí, fins que arriba a un lloc on hi ha unes quantes torres d’electricitat de grans dimensions.

Les torres d’electricitat. Comença l’aventura.En aquest punt el camí es converteix en un corriol en fort pendent, que ens fa dubtar en alguns moments de si realment aquest és el camí o és un petit torrent d’aigua sec. És el tram més complicat de l’excursió. En certs moments inclús ens fa la sensació que ens hem perdut, perquè sembla que el camí es perd entre tanta mala herba, però un pal de fusta, amb banderoles indicatives de camins, caigut a terra, ens dona esperances.  

Cruïlla. Arribem a un corriol perpendicular, aquest ja fa més bona cara. El seguim cap a la dreta, és a dir en direcció avall.

Riu Tort. Completament sec, els seguim pel costat de la llera del riu, en direcció avall.

Cruïlla. Final de l’aventura.Enllacem per fi amb una pista de terra, transitable inclús per cotxes. La seguim en direcció amunt, cap a la dreta.

Torre del Canonge. Antiga masia d’origen medieval, molt modificada al llarg dels segles i avui en estat ruïnós. El camí passa pel seu costat, quedant-nos aquesta a mà esquerra.

Cruïlla de l’ermita de la Mare de Déu dels Dolors. La veiem enfront nostre, en estat ruïnós. Al seu costat hi ha un gran xiprer. Al davant hi ha una pista de terra, perpendicular a la nostra que seguim en direcció esquerra.

Cruïlla. Sortim a una altra pista de terra que seguim cap a la dreta. Passem pel costat d’una casa, també a mà dreta. A partir d’aquí no deixem aquesta pista fins a arribar a un pont sobre el riu Ripoll, sense fer cas de cap de les pistes o camins que trobem a banda i banda.

Font – mina del Pigat. Antiga mina d’aigua natural, situada a mà esquerra del camí. Avui no surt aigua.

Zona de pícnic de l’antic Molí de l’Amat. A mà esquerra de la pista, just abans del pont sobre el riu Ripoll, i davant de les naus d’una gran empresa.

Pont sobre el riu Ripoll. A partir d’aquí entrem en els carrers de la població.

Ruta pels carrers. Un cop hem travessat el pont seguim per un carrer sense cases, anomenat carrer de l’Horta de l’Arraona o camí del Molí de l’Amat. A la primera cruïlla que trobem, ara ja amb cases, girem a la dreta i pugem pel carrer Algesires, i un cop a dalt girem a l’esquerra pel carrer Escipió, que entronca amb el carrer d’Archidona, pel qual ja havíem passat tot just començar la ruta. Seguim cap a l’esquerra on ja veiem la rotonda i agafem, a mà dreta, el carrer Puig de la Creu, on havíem deixat el cotxe.

torrent

Si t’ha agradat llegir la notícia El Torrent de Colobrers, també et pot interessar llegir La Salomon Marató Pirineu 42K® omple inscripcions i Bagà es prepara per ser de nou l’epicentre de Trail Running.

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.