Forner de Cal Mosso, una de les fleques més populars de Vilassar de Dalt.
Probablement si parlem de l’Andreu Galcerán molta gent no caurà en qui és, però si descobrim que és el forner d’una de les fleques més populars de Vilassar de Dalt algú començarà a imaginar qui és, i si afegim que des de fa 44 anys està a Cal Mosso, ja poca gent tindrà dubtes de qui parlem.
Quaranta-quatre anys fent de forner són molts anys. Com es comença en un ofici com aquest?
En el meu cas no hi ha gaire misteri, la fleca sempre ha estat de la meva família i als 16 anys vaig començar a ajudar per tenir uns calerons. Poc a poc vaig anar descobrint que realment m’agradava i finalment vaig decidir convertir-lo en el meu ofici. Cal Mosso és de les fleques més antigues de la rodalia, està documentada a l’Arxiu Parroquial ja al 1836, o sigui que un mica ho portava a la sang.
Què és el més bonic de l’ofici?
Per mi el fet que cada dia és diferent. La gent sol pensar que fer pa cada dia és igual, vénen a la botiga, troben el pa i és fàcil pensar així. Però fer pa artesanalment, que és com el fem a Cal Mosso utilitzant sempre massa mare, és com fer un arròs, mai saps com sortirà. La mare massa és una matèria viva i per tant mai evoluciona igual.
Suposo que el més dur és el fet de viure al revés de tothom?
(amb gran sentit de l’humor l’Andreu ens sobta amb la seva resposta) Qui viu al revés? Jo? Jo no, jo visc amb horari de la Borsa de Tokio, sou la resta que aneu al revés de mi!!!!
Quins són els canvis més evidents des que va començar a treballar en l’ofici?
El canvi més notable és el canvi en les peces de pa. Abans tothom comprava pans grans, de gran pes, en canvi ara tothom vol pa petit, peces petites, i no s’adonen que com més petites són les peces pitjor és el pa perquè és molt més sec però les modes són així. I l’altre canvi notable és l’ús de diversitat de farines. Abans treballaves amb una farina o dues com a molt, i ara tot són especialitats d’ordi, d’espelta, de civada…..