És un plaer llegir la prosa de Sa meu mare, llibre de memòries del recentment desaparegut enfant terrible de la cultura catalana, Pau Riba. El fill que en la joventut havia dedicat la cançó “Mareta bufona” a criticar l’esperit naïf de la mare, de gran va escriure un llibre ple de tendresa, finor, respecte i amor envers Mercè Romeva. A Sa meu mare, Riba narra com l’acompanya en els darrers anys, els anys de la vellesa, una vellesa fràgil que rep l’amor incondicional del fill. El llibre és un autèntic homenatge a la figura d’aquesta dona carismàtica, alegre i d’esperit naïf, que tenia una “fèrria voluntat de valdre’s per si sola,” i era somrient i positiva. Vivia “resolent obstacle rere obstacle, sense presses, sense nervis i sense mals humors”. Una lectura tendra i lluminosa.
