Cada any, centenars de gossos i gats arriben al Centre d’Atenció d’Animals Domèstics del Maresme després d’haver estat abandonats. Darrere de cada xifra hi ha una història. Parlem amb el CAAD Maresme sobre adopcions, responsabilitat i els mites que encara envolten la tinença d’animals de companyia.

​Quines han estat les xifres d’abandonaments i d’adopcions durant l’últim any al Maresme? Heu detectat alguna tendència destacable?

Als 17 municipis que gestionem des del CAAD Maresme i el Consell Comarcal de Maresme, durant el 2025 han entrat 517 animals, dels quals 309 són gossos i 208 són gats. Del total, s’han adoptat 224 gossos i 124 gats, i s’han recuperat 55 gossos i 9 gats. Cal destacar que aquest darrer any hem vist un augment d’animals amb xip que han pogut ser recuperats a l’acte. Pel que fa a les adopcions, també hem detectat un increment en famílies que decideixen incorporar un membre dels mal anomenats GPP.

Però no tot és positiu: també hem observat un augment gradual de trucades per abandonar animals, sovint amb excuses per evitar assumir la responsabilitat d’un acte tan cruel com és l’abandonament.

 Quin percentatge dels animals que arriben a la protectora acaben sent adoptats? I quins són els principals motius d’abandonament que detecteu?

Entre el 55% i el 60% dels animals que entren per les nostres portes acaben trobant una nova llar, i aproximadament un 20% són recuperats i retornats a la seva família.

Els motius d’abandonament són diversos. Sentim excuses com: “Aviat tindrem un fill”, “Ens mudem a un pis més petit”, “És cadell i té mal comportament, no puc o no vull pagar un educador”, “És vell i està malalt, no puc assumir les despeses veterinàries” o fins i tot frases com “Es mou a la nit i desperta el nen o la nena”. 

 ​Què implica realment una adopció responsable?

Una adopció responsable implica un alt nivell de compromís. Primer cal ser conscient de què pots i vols aportar a l’animal. Un animal abandonat sovint arrossega la realitat d’haver estat deixat al carrer sense entendre per què. Pot tenir rutines o traumes que caldrà comprendre i ajudar a superar amb paciència. Necessita un període d’adaptació en què us haureu de conèixer, donar-vos temps i espai per crear un vincle.

També cal ser conscient que comporta un cost econòmic a llarg termini: educadors, veterinaris, alimentació i altres despeses. Si no estàs disposat a assumir-ho, és millor posposar la decisió fins que estiguis preparat emocionalment i econòmicament.

Adoptar et canvia la vida, però a ells encara més: ja han estat decebuts per qui més estimaven.

​Quins són els requisits i el procés d’adopció a la protectora? 

Al nostre centre seguim un procés per ajudar-te a trobar el teu millor amic. Comencem amb un formulari on descobrim diferents aspectes: què busques, a què estàs disposat o disposada, i quina experiència tens.

En funció de les respostes, valorem quins animals poden encaixar millor amb tu i et truquem per fer una entrevista telefònica. T’expliquem possibles candidats i, si tot va bé, fixem dia i hora per presentar-vos. En el cas dels gossos, la presentació es fa durant un passeig; en el cas dels gats, dins les gateres, on podeu veure una versió més real de com és l’animal fora de l’estrès.

Si ja tens un gos a casa, és obligatori fer la presentació, ja que al final són ells qui decidiran si volen conviure. Si tot va bé i hi ha “match”, es formalitza l’adopció.

​Quins errors o mites habituals detecteu entre les persones que volen adoptar? 

N’hi ha força. En el cas dels gossos, un mite habitual és voler adoptar un cadell quan ja es té un gos molt sènior o malalt. L’alta intensitat d’un cadell pot ser contraproduent i generar estrès en un animal gran o amb patologies.

També és molt comú voler adoptar perquè els fills ho demanen, però la responsabilitat recau finalment en els adults. Si no hi ha un compromís real, l’animal pot acabar sent percebut com una càrrega, i això sovint acaba en abandonament.

Un altre mite és pensar que només un gos petit pot viure bé en un pis petit. Sovint un gos mitjà o gran, que actualment viu en una gàbia reduïda, percebrà qualsevol llar com un gran espai, sempre que tingui les seves passejades i estímuls adequats.

En el cas dels gats, el mite més habitual és no voler adoptar un FIV/FELV per por que mori aviat. Amb controls i cures adequades, poden viure tant com un gat sa.

 ​Quin consell donaríeu a algú que està pensant adoptar, però encara té dubtes? 

Sempre recomanem valorar bé fins on estàs disposat o disposada a arribar. És millor esperar si no és el moment adequat que adoptar i que l’experiència es converteixi en negativa per no estar preparat. També recomanem no descartar un gos o un gat per-què no encaixi exactament amb la idea inicial (edat, mida, sexe…). De vegades, sortir del que imaginaves es converteix en la millor decisió de la teva vida.

Adoptar és donar una nova oportunitat, un nou motiu per viure. No sempre serà fàcil, però valdrà la pena cada minut compartit.

Redacció