Poques vegades una presentació d’un llibre acumula tants sentiments i emocions en una sala, i això és el que va aconseguir Lídia Gomis Oliva en la presentació, el passat 30 de desembre, del seu primer llibre de narrativa “Aroma”.
Rodejada dels seus fills, la Griselda i el Denis, dels seus néts i de totes les persones que, d’una manera o altra, formen part d’aquest llibre, la Lídia va presentar-se, entre nerviosa i desimbolta, davant d’una sala, al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, plena de gent desitjosa de sentir-la.
“Aroma” és un recull de relats curts, que dibuixen seqüències de la vida d’una dona, la pròpia Lídia, que ha viscut. Són uns relats molt personals d’aquella nena que va passar gana i va veure desaparèixer gent molt estimada; d’aquella joveneta que es volia menjar el món, i de la dona que, per segona vegada, ha superat un càncer. Però, a més, tot i ser un llibre de vivències molt personals, “Aroma” és un llibre que, si s’obre el focus i ampliem el paisatge que dibuixa, permet copsar un dibuix sociològic fi i acurat de l’època, un dibuix que perfila la societat d’aquest país al llarg de 50 anys llargs d’història.
