Hi ha novel·les dolces, d’altres entranyables, hi ha novel·les que et fan viatjar, d’altres en fan somiar…aquesta novel·la de David Vann et sacseja de dalt a baix.

L’aquari parla de relacions familiars. D’una mare que viu amb la seva filla i sense ningú més de la família. Se’n surt com pot. La nena, quan surt de l’escola i per no quedar-se al carrer fins que la mare plega de treballar, se’n va a l’aquari de la ciutat, on es deixa endur pels peixos i la tranquil·litat que aquests sembla que tinguin. Fins que coneix un home que ho trastoca tot. El paper de l’home dins aquesta petita família fa sortir la part més fosca de la mare de la protagonista i comença un procés profund de rencor, de dolor i de perdó. Tot i que en el fons, aquesta novel·la parla del perdó (no de l’oblit).