Amb aquesta novel·la del 1995, traduïda per l’Anna Casassas, ens acostem una prosa de to filosòfic ambientada a un espai amb caire de distopia.

La protagonista, tancada a una presó subterrània amb 39 dones més, no recorda res de la seva vida anterior al tancament, el que la distancia, en part de les seves companyes de captiveri, que sí que en tenen, de records i sensacions amb què abocar les seves esperances.

No en sabem què les ha conduït a aquesta situació. On els homes tan sols apareixen com a guardians del seu empresonament.

De cop, les portes s’obren, i queden alliberades, surten a l’exterior erm, on trobaran entrades a altres presons subterrànies d’on extrauran provisions per sobreviure. Deambularan durant anys, primer acompanyades d’esperança, però després amb les seves reflexions i la resignació com a úniques companyes de viatge. On la llibertat, també captiva. Igual que la prosa de Harpman.