Quan fa que estàs al capdavant del negoci?

Uns 16 anys, i ara fa dos anys i mig que en sóc la propietària. Però, de fet, sempre he estat vinculada al negoci familiar, quan estudiava venia a fer els aparadors, sempre m’ha interessat cuinar, i no faltava mai a ajudar en les festes més especials. D’una manera o altra sempre he estat molt lligada al negoci familiar.

 

 

Que és el millor de la teva feina?

Que és molt agraïda. La gent en general és molt maca. Tu crees coses, que a més són coses que la gent t’encarrega per moments de compromís, festes, celebracions familiars, esdeveniments empresarials… i la gent després ve, et feliciten, t’ensenyen fotos… Hi ha molta interacció amb els clients i es creen complicitats molt autèntiques.

 

I el pitjor?

L’horari i les hores que hi dediques. Quan estic treballant, com m’agrada molt, m’hi poso i sense adonar-me passen les hores, a més és un ofici en el que tenim moltes elaboracions que no es poden partir, que si les començo a fer s’han d’acabar en el dia i que, normalment, no es poden fer en l’horari de botiga. Passen les hores i, de sobte, t’adones que has passat més hores treballant que a casa, amb la família o fent altres coses. Per sort jo tinc moltes altres motivacions, com l’esport, però veig companys que viuen només per la feina, perquè realment és una feina molt absorbent.

 

Tens assegurada la continuïtat de la saga al front de Can Pocorull?

Bé tinc dues criatures i, de moment, els dos diuen que no s’hi volen dedicar. La nena fa un temps que ve a ajudar i ara està contenta de tot el què ha après: a cuinar, a tractar amb la gent, a organitzar-se la logística de la botiga i li agrada molt, però de moment diu que no vol la botiga. El nen no descarta tenir-la com a negoci però no dirigir-la. Però bé, de moment, són molt jovenets i tenen molts anys per davant per prendre decisions.

 

De fet tu, amb 15 anys,… pensaves posar-te al front del negoci familiar?

No, no… De fet sempre venia a ajudar però la meva idea mai va ser quedar-me-la. En general es pensa que una botiga és poca cosa (personalment penso que és un ofici que  no està gens valorat) i per això en el seu moment vaig estudiar biologia però després de diverses experiències professionals arriba el dia que penses, estic entregant tots els meus esforços, la meva dedicació, i la meva creativitat a una empresa que molts cops no m’ho reconeix. Tant per tant, per invertir hores i esforços, millor invertir-los en un projecte que és teu i de la família amb una llarga trajectòria i que, a més, és una feina que m’entusiasma i un projecte familiar on poder tirar endavant totes les meves idees.