Aquest mes hem tingut el plaer de parlar amb Joaquin Huesca, un expert en restauració de mobles amb una trajectòria de gairebé 25 anys. La seva passió per preservar la història i la bellesa dels mobles antics l’ha portat a convertir-se en un referent en el seu camp.

Què va ser el que el va inspirar a dedicar-se a la restauració de mobles i com ha evolucionat la seva passió al llarg d’aquests 25 anys?

La meva història és una mica especial. Des de petit, m’ha agradat molt l’art. Als anys 50, el meu pare tenia un taller de ferro i treballava molt per mantenir la família. Quan vaig haver de triar què estudiar, volia fer Belles Arts, però ell no hi estava d’acord perquè pensava que no era una feina estable. Vaig començar enginyeria, que era el que ell volia, però després de la mort del meu pare, vaig haver de continuar amb el taller de ferro. Amb la crisi del 92, vaig haver de tancar el taller i vaig arribar a Mataró per amor. Aquí vaig començar a fer peces de metall, que era el que realment volia fer. Només arribar, una veïna em va portar un braser per arreglar i va quedar tan contenta que ho va explicar als seus coneguts. Gràcies a això, em van començar a arribar més feines.

La meva segona comanda va ser restaurar una làmpada, i en aquell moment no en sabia gens d’electricitat. Per aprendre, vaig parlar amb un veí que era venedor de gra, però també era electricista i li vaig demanar ajuda, però li vaig dir que ho volia fer al meu taller, d’aquesta forma jo podia veure com ho feia i aprendre.

També em van arribar mobles i vaig començar a treballar la fusta, combinava la feina amb estudis a l’Escola Massana. Amb els anys, he anat millorant, aprenent noves tècniques i adaptant-me als canvis, però el que més m’agrada és tornar la bellesa i el valor original als mobles. Aquesta passió és el que em motiva cada dia.

Quin ha estat el projecte més desafiant o memorable que ha realitzat a la seva carrera i per què?

Un projecte molt especial va ser restaurar un tren miniatura, l’Ibertren. Em van portar un tren que no funcionava i una maqueta que estava molt malmesa. Vaig haver de refer tota la instal·lació elèctrica, fer muntanyes, neu, arbres, túnels… Va ser molta feina i moltes hores, però quan vaig veure que tot tornava a brillar i que formava part d’una història familiar, em va fer molt feliç.

Quines tècniques o mètodes tradicionals continua utilitzant en la restauració i com ha incorporat les noves tecnologies en el seu treball?

Sempre he valorat les tècniques tradicionals, com el fet de polir a mà, l’ús de productes naturals i la reparació amb fusta original quan és possible. Però també he incorporat eines modernes, com les polidores elèctriques i els productes de restauració més avançats, per millorar l’eficiència i precisió. La clau està a combinar el millor de tots dos mons per obtenir resultats duradors i respectuosos amb la peça.

Redacció