Com va començar a practicar la màgia? 

Jo vaig començar a fer jocs de mans per un regal que els meus pares em van fer quan tenia nou anys. Com que vaig aprovar l’examen d’ingrés al batxillerat, em van preguntar què volia que em regalessin, i els vaig demanar una capsa de màgia. A partir d’aquí va ser com va començar tot.

 

Es recorda del primer truc que va fer?

Sí, el primer truc era el dau passa-passa. S’ensenyava un barret que estava buit i un dau dins d’una capsa, i el dau desapareixia de la capsa i apareixia dins del barret (riu).

 

Què es necessita per a ser un bon mag?

Jo crec que ser un bon mag és igual que ser bo en qualsevol disciplina artística. És que t’agradi el que fas, tindre sobretot molta paciència, devoció i sempre pensar que el que estàs fent és el que la gent està esperant i almenys ser el més respectuós i curós quan fas la teva presentació. I sempre pensar una mica que el públic és la part més interessant o la més important de qualsevol activitat artística, ja que és el que veu, el que es queda amb el resultat.

 

Creu que el públic ha canviat, en el sentit que ara és més escèptic?

No. La màgia és un acte artístic i tothom sap que, evidentment, que el que estàs fent són coses que, en certa manera, van en contra de les lleis naturals, però que estan fetes amb aquest petit secret o truc, que és la part més essencial de l’art. O sigui, la gent sap evidentment que el que estàs fent té un truc i per tant no és que sigui escèptica, sinó que el bon espectador és el que es deixa portar per la il·lusió que està veient. És com aquell que va al cinema i està veient una pel·lícula: ja sap que moltes vegades no és realitat, que és un decorat amb uns actors que estan interpretant el seu paper i que hi ha una càmera que els està filmant, i no per això són més escèptics, sinó que es deixen portar una mica pel moment i entenen que allò és ficció, però que d’aquesta manera ho interpreten i ho gaudeixen.

 

Un dels seus espectacles que ofereix actualment és Près de vous, que consisteix a fer trucs de màgia molt a prop dels espectadors. Hi ha més risc que vegin el truc?

Près de vous és un espectacle que vaig estrenar ja fa un temps i, de fet, com molt bé diu la paraula, que vol dir “a prop de vostè”, és un espectacle molt íntim per a un nombre reduït d’espectadors i on els efectes màgics es produeixen a molt curta distància, és a dir, a menys de mig metre o una cosa així, i així l’espectador ho pot anar veient.

 

En resposta a la teva pregunta, no crec que hi hagi cap risc, perquè cada especialitat de la màgia té les seves regles. Hi ha números que estan fets per a veure’s a una distància, n’hi ha per veure’s a curta distància… és a dir, cada camp de joc té les seves regles i llavors el que estàs fent és adaptar-ho en aquestes situacions. No és que sigui ni més fàcil ni més difícil, sinó que cadascun dels efectes està ja creat i pensat per a fer-se en un determinat lloc o d’una determinada manera. De la mateixa manera que hi ha coses que es poden produir en un escenari a certa distància, doncs no aniria bé fer-los a curta distància, igual que les coses que es fan a curta distància no anirien bé per fer-se per a un gran auditori.

 

Troba que la comèdia també té un paper important en el món de la màgia?

De fet, la definició d’un mag és un actor que interpreta el paper d’un il•lusionista. En certa manera, el mag no només s’ha de limitar a realitzar els seus efectes, sinó que els ha d’envoltar d’aquesta comèdia, més aviat d’aquesta posada en escena, que és el que fa que el que estàs presentant agafi un aire una mica més teatral. Cada efecte o cada número que fas ha de tenir aquesta posada en escena, que és el que el públic percep i que fa que el joc de mans o el truc, digues-li com vulguis, entri molt millor i passi d’una forma més apercebuda.

 

El 16 de setembre va presentar el seu llibre Guía práctica de ilusionismo a la Nit del Comerç a Vilassar de Mar. Què hi podem trobar?

Aquest llibre, que forma part de la col·lecció “Taller de Teatro”, pretén no només explicar una sèrie de jocs de mans, sinó també que la persona tingui una introducció, encara que sigui molt resumida, al món de la màgia. Des de la primera part, que és la història de la màgia, que de fet és una art més antiga que el teatre, perquè les primeres documentacions que es van trobar la formaven part de l’època dels faraons. Així doncs, hi ha una petita part que explica la història de la màgia des de l’època dels faraons fins als nostres dies.

Després hi ha una altra part on es presenta com ha de ser fer un joc de mans o fer un espectacle de màgia, des de personalitzar la percepció del públic, el ritme, la cadència dels efectes, com presentar-los, què és el que l’espectador està veient, etc.

Finalment, hi ha una tercera part més extensa, que és la que explica un seguit de jocs de mans. Jo el que he intentat amb aquest llibre és que almenys tots els jocs de mans que apareixen siguin números que es puguin fer. Vull dir, no és massa habitual que els jocs de mans que surten als llibres de màgia es puguin fer: una cosa és el que s’explica i l’altra és que ho puguis fer, perquè després ho intentes fer davant del públic i no és possible perquè… es veuen les coses (riu). És per això que el subtítol del llibre és “jocs de mans que vostè pot fer”. Per tant, tots els números que hi ha al llibre són alguns molt fàcils i altres una mica més complexes, però no massa més, i tots es poden presentar sense massa dificultat davant del públic.

 

Llavors entenc que no revela cap secret.

No, perquè evidentment és un llibre que no va destinat a un públic professional, sinó a un públic que vulgui iniciar-se en aquesta art. Llavors hi ha una sèrie d’efectes que és possible fer-se sense tindre masses coneixements i que només requereixen un mínim d’assajos i de pràctica. Evidentment, si la persona més tard està interessada o vol seguir profunditzant en la màgia, hi haurà altres tipus de llibres i publicacions on es poden trobar coses més complexes o difícils i més treballades.

 

El llibre està dirigit tant a nens com a adults?

Jo diria que és un llibre que es pot llegir des dels 9-10 anys fins a, evidentment, el públic adult. Hi ha efectes molt sorprenents, encara que en realitat siguin molt fàcils de fer, però, com que el públic no sap aquest petit secret o truc, es queda únicament amb l’efecte. Així que seria un llibre dedicat a tot tipus de públic.

 

Passant a un àmbit més general, en aquests últims anys s’ha generat un boom del món de la màgia, tant en l’àmbit de l’espectacle com en la televisió. Troba que és un factor positiu per a aquesta art?

Sí, jo trobo que és un factor positiu, ja que el que s’està veient de màgia, tant als teatres en directe com a la televisió, tenen una gran qualitat, i tot el que té gran qualitat sempre va en benefici d’aquesta art.