Pànxing Pirineus

19, març del 2024

Search
Close this search box.

19, març del 2024

Entrevistes – Maresme Cerdanya Berguedà Bages Solsonès Pirineus Barcelona

Mònica Usart, meteoròloga

Maresme Cerdanya Berguedà Bages Solsonès Pirineus Barcelona
6017766c3022746d6f38dc2056641128.jpg
“És fonamental que ens informem del temps abans d’anar a la muntanya”.
Durant anys els hem convertit en membres de la família, en veus autoritzades que escoltem cada dia. Els meteoròlegs han crescut en popularitat i importància, però és responsabilitat nostra escoltar-los o llegir-los abans de trepitjar la muntanya. Parlem de tot plegat amb la cap de meteorologia de RAC1, Mònica Usart.
 
Des d’abans que comencin a caure les primeres volves de neu ja estem pendents de les vostres prediccions. Els meteoròlegs sentiu pressió?
Personalment no actuo mai sota pressió, i crec que els meteoròlegs no n’hem de tenir perquè és cadascú qui decideix si fa o no una activitat. Nosaltres informem i donem consells.
 
Parlem d’una professió on tothom se sent home o dona del temps un dia o altre i fa les seves prediccions. Us molesta?
A mi m’agrada que la gent tingui idea del temps perquè, a Catalunya, hi ha molta passió i interessa. Sí que és cert que, per exemple, el mòbil i les aplicacions del temps s’han convertit en un competidor, i és important que la gent també sigui crítica amb el mòbil si aquest s’equivoca en un pronòstic.
 
La subjectivitat entra en joc a l’hora de fer prediccions?
Hi ha un factor que crec que és important i que les condiciona, que és l’experiència. Està clar que et fixes en uns models concrets, però sí aquella situació meteorològica ja te l’has trobat anteriorment, pots anticipar què passarà. Els meteoròlegs hem d’estar sempre actualitzats, renovant-nos. Mai sabem prou coses.
 
Estem lluny de repetir les mítiques nevades de 1962, 1986 i 2010?
Això no ho podem saber, però sí que és cert que el canvi climàtic ens ha portat, per exemple, una precipitació més irregular. Es fa difícil seguir els patrons habituals i ara tenim una pluja més tropical, amb tempestes més abundants i concretes.
 
S’insisteix força en la idea que és important informar-se del temps abans de trepitjar la muntanya. Creus que la població en fem cas?
En general sí, però crec que també hem hagut d’elevar el nivell d’alerta per tal que la gent s’activi. I és aquí on hem de vigilar per trobar el punt mitjà i no excedir-nos, perquè potser la gent es tira enrere i no puja a la muntanya. Al final, el meteoròleg no només ha de saber què passarà, sinó com transmetre-ho. I el ciutadà ha d’informar-se sempre abans de sortir.
 
I trobar el punt entre la prudència i l’atreviment és complicat.
Sí, i no ens podem excedir perquè al tercer o quart cop ja no ens creurà ningú. És cert que això et pot passar uns pocs dies a l’any, però s’ha de saber gestionar.
 
A la muntanya el temps pot canviar de forma ràpida i brusca. De quina manera, mirant el cel, ens hi podem anticipar?
Dono per fet que, si sortim, és perquè veiem que el cel està serè. Imaginem que sortim a les 8 del matí i a les 10 veiem que creixen els núvols. Aquest és el primer senyal d’alerta perquè no són els típics núvols que es fan a l’estiu per culpa de la calor de tot el dia. Si es formen és perquè hi ha aire fred en altura, i hem de seguir-los per si creixen més i ho fan de forma vertical, que és senyal de tempesta.
 
Per tant, el primer pas és estar atents als núvols.
També ens hem de fixar en el vent. Si creixen núvols i la sensació és que fa vent, també pot estar alimentant una tempesta. La temperatura, en tot cas, variarà un cop engegada la tempesta, no abans.
 
Quines precaucions hem de prendre davant possibles finestres de mal temps?
Si el mal temps ja ens ha enganxat en plena muntanya, som un blanc molt fàcil per als llamps, i hem d’intentar sobresortir poc de terra. El millor és arraulir-se, fer-se una bola, i desprendre’s de tota peça metàl·lica que tinguem a sobre. I no córrer, perquè llavors generem un corrent que atrau el llamp. Posar-se sota d’un arbre no és dolent, excepte si aquest arbre està sol.
 
Quin diries que és el pitjor fenomen que ens podem trobar?
Sens dubte, crec que és el torb. Un fenomen menys conegut però força habitual al Pirineu en què el vent bufa amb molta força i aixeca la neu. Això ens anul·la totalment la visibilitat i fa baixar molt la temperatura. El torb va causar, el 2001, una de les majors tragèdies que hem viscut a les nostres muntanyes amb 7 excursionistes morts a la zona del Balandrau. Està clar que patir una tempesta torrencial o un llamp és dur, però és més típic de primavera i tardor.
 
En canvi, quines condicions s’han de donar per gaudir plenament d’un dia a la neu?
Si hem tingut un novembre i desembre bons, amb acumulació de neu, el millor que pot passar és que tinguem un hivern amb anticicló, que ens assegura tenir dies assolellats on el fred no es nota tant.
 

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.