La Setmana Santa té gust de tradició. Quan arriben aquests dies, els forns i pastisseriess’omplen d’aromes dolces que ens transporten directament a la infantesa: bunyols acabatsde fregir, ensucrats i esponjosos, i mones de Pasqua que llueixen com petites obres d’art. Els bunyols, amb la seva textura suau i el toc lleuger d’anís o matafaluga segons la recepta, són un clàssic imprescindible a les sobretaules familiars i a les trobades ambamics.

Les mones, per la seva banda, simbolitzen el vincle entre padrins i fillols, i any rere any es re inventen combinant la tradició del pade pessic i la xocolata amb creacions cada cop més sorprenents. 

En aquesta secció de gastronomia celebrem aquests dolços tan arrelats a la cultura del nostre territori,  descobrint-ne l’origen, les variants locals i les propostes dels pastissers de la nostra comarca que mantenen viva una tradició deliciosa.

L’origen dels bunyols es remunta a l’antiguitat. Sembla que les primeres versions d’aquests dolços aparegueren a l’antiga Roma, onels romans preparaven una mena de massa fregida coneguda com a “frictilia”. 

Aquestes preparacions es feien amb farina, aigua i mel, i eren servides durant les festivitats.

Amb el pas del temps, les receptes i les tècniques de preparació van evolucionar, i els bunyols van anar guanyant popularitat a Europa, especialment durant l’edat mitjana. En aquesta època, es van introduir ingredients com l’oli d’oliva i espècies, que van enriquir el seu sabor.

A Catalunya, els bunyols són molt apreciats, especialment durant les festes de la Candelera (2 de febrer) i durant el Carnaval. Elsbunyols de vent, elaborats amb una massa lleugera i farcits de crema o nata, són un dels més populars. Altres variants inclouen elsbunyols de bacallà, una preparació salada que es consumeix especialment durant la Setmana Santa.

A altres regions del món, els bunyols també han trobat la seva expressió. A França, els “beignets” són dolços semblants que es fan sovint durant el Carnaval. A Mèxic, els “bunyols” són típics del Dia de Mort i es preparen amb canyella i sucre. Els bunyols no sónnomés un plaer gastronòmic, sinó que també tenen un significat simbòlic. En moltes cultures, el seu consum està vinculat a ritualsde celebració i a l’alegria. La seva forma rodona simbolitza la unitat i són un aliment que sovint es comparteix en família i amics.

En la tradició catalana, els bunyols de vent es consideren un deliciós complement a les festivitats, simbolitzant el final de l’hivern i l’arribada de la primavera.